Llegums de sempre cuits al dia

A quarts de set del matí, quan molts veïns de Gràcia encara dormen, hi ha uns fogons que ja escalfen les olles a la cuina-obrador d’un comerç històric del carrer de Bonavista, 27. És la botiga de llegums cuits Bonavista, on diàriament Marc Canet fa coure els llegums que despatxarà, a punt per a amanir i menjar a casa, a l’oficina, al parc… Cigrons amb espinacs, patata amb pèsols, arròs, llentilles, quinoa, mongeta i bròquil són alguns dels productes que esperen en safata dins la vitrina d’aquest establiment. La majoria han estat en remull tota la nit.

L’olor d’acabat de bullir i la nitidesa amb què es veu tot –perquè en aquesta botiga tot és net com una patena– fan venir ganes de ser a taula amb el plat de llegums o verdura al davant, acompanyats d’un ou dur, croquetes o crestes de tonyina, que també en fan. En un altre extrem de la vitrina, les olives, cada classe amb el seu nom, fan salivar: les de l’àvia, les llepadits, les de Kalamata i les d’Aragó.

I, entre les plates de llegums i verdura cuita i les olives, safates de fruita seca o deshidratada: nous, ametlles, avellanes, anacards crus, fruites del bosc, còctel de panses… Un petit desplegament de paradís d’aliments saludables. Tot és pensat per a poder preparar-se un àpat amb nutrients rics i sempre amb l’estalvi de l’energia i temps que demana una bona cocció.

Als prestatges d’aquest petit i alhora espaiós i acollidor comerç també hi ha algunes begudes, galetes, pots de conserva i salses, com la que va bé sobre els calçots. L’oli, del Molí de Bellcaire, el venen en ampolles i és el que ells també fan servir per a fer, per exemple, les crestes de tonyina i les croquetes. De tot, suficient i bo, com era a la cuina de les àvies, que amb quatre productes directes de la terra preparaven els menús setmanals. 

De fet, es podria dir que el comerç de Marc Canet és com una extensió de la cuina de molts veïns del barri, que sempre saben que hi trobaran la mateixa varietat, que és ben descrita i amb el preu en una llista emmarcada a la paret de l’entrada. Hi llegim: mongetes, llentilles, fesolet, pasta (espirals i tallarines), arròs blanc, arròs integral, mongeta verda amb patata, pèsols amb patata, espinacs amb cigrons, bròcoli, quinoa, minestra de verdures, quinoa amb verdures, amanida russa, amanida d’arròs i mongeta verda fina.

Fa seixanta-nou anys

Aquest negoci el van començar l’any 1957 els avis paterns d’en Marc. Els pares del pare, Josep Canet Iborra i Isabel Calaf Masip, venien de Bellprat, un poble de l’Anoia, la comarca de la qual molta gent –alguns parents també dels Canet– arribava a Barcelona per a obrir-hi graneries. “Els uns ho deien als altres: baixeu cap aquí, que aquí hi ha feina”, explica. Deixaven enrere el camp, que ja no donava per a tothom, i es procuraven l’avenir amb aquestes botigues on venien allò que coneixien i que les dones preparaven com molt bé sabien fer. Aquells llegums ja cuits, en les primeres fornades de treballadores ja incorporades al món laboral, els afavorien la conciliació. Sortint de la feina, tenien poc temps per a cuinar, i aquelles llentilles i cigrons cuits els facilitaven molt poder tenir a punt els àpats per a la família.

La primera botiga que van obrir en Josep i la Isabel era al carrer d’Escudellers, però al cap de poc temps es van traslladar a un altre local, al número 151 del carrer de València, vora l’Hospital Clínic. En van dir la Perla i hi despatxaven gra sec, llegums cuits i queviures. Llentilles i cigrons eren els productes que més s’hi venien. Però l’any 1985 van haver de buscar un altre emplaçament perquè l’edifici del carrer de València on eren s’havia d’enderrocar. Aleshores, el local de Bonavista, al barri de Gràcia, on ja venien llegums cuits –potser ja dels anys trenta del segle passat– es traspassava i els Canet el van poder agafar. La botiga disposava d’habitatge a la part del darrere, on també es cuinava amb cuina de carbó, encara que també n’hi havia de gas. Però els Canet van adaptar la rebotiga únicament com a espai obrador per a coure els llegums, la verdura, les croquetes (de bacallà, de bolets…), les crestes de tonyina i els ous durs, que continuen essent els protagonistes d’aquest establiment. D’aleshores ençà, a la botiga ja només s’hi va a treballar. Això sí, moltes hores. 

De dilluns a divendres (divendres fins a les 15 h), en Marc se’n fa un tip, però ben a gust. Dissabte és tancat i diumenge també, però és el dia que ell ja prepara els llegums per a vendre dilluns: és a dir, tota l’operativa que permet que l’endemà a primera hora tot sigui a punt. El fet que sigui el negoci que van obrir els seus avis fa que aquestes hores les passi content. Un dels primers records que guarda de quan els avis encara hi treballaven és haver-hi fet molts deures mentre la mare, Neus Castelló, atenia la clientela. Quan el negoci va passar a la segona generació, ella va ser qui realment va agafar el relleu dels avis a la botiga, perquè el pare d’en Marc, Jordi Canet, tenia una altra feina.

Va ser l’avi qui va començar a ensenyar a en Marc –i als seus tres germans– a despatxar. “Devia tenir uns dotze anys quan el meu avi em mostrava com triar els llegums i com atendre les clientes. L’àvia era a la cuina. La vida d’ells era treballar. Tenien edat per a jubilar-se, però continuaven venint a la botiga.”

Després, en Marc es va formar i va treballar molt de temps d’informàtic, fins que ara fa vuit anys, quan la mare es va voler jubilar, va fer la pensada d’agafar ell les regnes de la botiga. “La meva dedicació era una altra, sóc informàtic, però això ho hem mamat i necessitava un canvi: el vaig fer.” El balanç, confessa, ha estat “superpositiu”: “Si ho arribo a saber, m’hi poso abans i tot. Són moltes hores rere el taulell i preparant-ho tot, però no se’m fa pesat, potser és un tema emocional.”

I explica que avui encara té alguna clienta de noranta-cinc anys que, quan ell en tenia set, ja hi anava a comprar llegums. “No tenim cap document de quan es va obrir aquesta botiga al carrer de Bonavista, però pensem que podria molt ben ser gairebé centenària.”

En època dels avis, la botiga encara era més hores oberta, també els caps de setmana. La segona generació ja va anar reduint l’horari i ara divendres a la tarda i tot dissabte són els dies de festa per a en Marc.

La carmanyola de casa

Com antigament s’havia fet, dur la carmanyola de casa ha tornat entre molts clients d’aquesta casa de llegums. “Jo fins i tot havia arribat a veure dones que venien amb les olles per a posar-hi els llegums, que després potser complementaven amb alguna altra cosa”, explica. “Ara hi torna a haver molta més consciència i molta gent porta el tàper, tant els veïns de prop com gent que ve a treballar al barri i dina a l’oficina: ens porten el tàper, que després només s’han d’escalfar.”

Darrere d’ell veiem sobre uns prestatges pots de vidre amb més fruita seca, daus de coco, baies de Goji, flors d’hibisc deshidratades, nabius vermells, arròs vaporitzat, arròs integral… Tot en pots de vidre i amb el preu cada 100 grams.

En Marc recorda que s’havia llevat a les cinc del matí per acompanyar el pare a buscar els llegums a un majorista als afores de Barcelona, i l’ajudava a descarregar-ho tot a la botiga i a posar el gènere al seu lloc. “El dissabte es venia molt”, diu. 

Els comerços d’aquell temps que tenien a banda i banda, una drogueria i una fruiteria, i al davant, una xarcuteria, ja no hi són. Tampoc la botiga de roba que durant cinquanta-cinc anys havia portat la Teresa, una clienta de tota la vida dels llegums Bonavista. “Dels catorze anys als seixanta-nou havia tingut la botiga, primer de roba d’infant i, després, de grans, a la plaça de l’Ajuntament de Gràcia”, explica. La Teresa sempre ha comprat els llegums cuits al mateix lloc. Tots els productes que hi venen els troba molt bons.

Sa, bo i molt nutritiu, tal com saben explicar a la web de la botiga. De les llentilles, per exemple, en diuen: “Són beneficioses per a persones diabètiques, ajuden a regular la pressió arterial i nivells de colesterol i sucre en sang.” Cada tria de producte aporta un benefici. Dels cigrons, en diuen: “Són bons per a l’estómac, el cor i el pàncrees. Són rics en calci, potassi i folats, i són una bona font de zinc, de seleni i de vitamines del grup B, com la niacina i la tiamina.”

Amb tres quarts de pèsols, tres quarts de mongeta verda i cinc-cents grams de llentilles es poden preparar uns quants àpats amb proteïna vegetal. Llentilles més quinoa i ou dur –diu en Marc– és un plat ideal nutritivament. 

I ara, en tornant de vacances, en una botiga que fa tant de barri com aquesta, les converses amb els clients de sempre són més plenes d’anècdotes. La Jana, la filla gran d’en Marc, ja freqüenta el comerç de tant en tant, per si hi pot donar un cop de mà, tot i que ella estudia a la universitat i de moment segueix un altre camí. Però ajudar en el negoci que els seus besavis van posar en marxa també l’engresca.

No és una botiga gran, però és plena de totes les coses necessàries per a fer un bon àpat. I una figureta de sant Pancraç, de dalt d’un prestatge estant, vetlla perquè el negoci que ja ha passat per tres generacions continuï oferint totes les coses bones als parroquians, de manera tan senzilla. Amb llegums cuits només amb aigua. I, de sal, la justa.