El Suprem espanyol revoca la prescripció d’una causa contra Jaione Jauregi i ordena de continuar el procediment judicial

El Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat l’arxivament de la causa contra l’activista basca Jaione Jauregi, acusada d’haver participat en un atemptat d’ETA del 1981 a Bilbao en què va morir el tinent coronel de l’exèrcit espanyol Ramón Romeo Rotaeche. La decisió revoca la resolució de l’Audiència espanyola del novembre del 2023, que havia considerat que els fets havien prescrit i havia ordenat de posar-la en llibertat després de més de tres anys de presó preventiva.

La sentència, que té Pablo Llarena de ponent, estima els recursos presentats per la fiscalia i la família del militar mort i ordena de continuar el procediment judicial. Tanmateix, el Suprem deixa clar que aquesta decisió no implica cap pronunciament sobre la culpabilitat de Jauregi ni comporta el restabliment de les mesures cautelars que el Tribunal Constitucional espanyol havia anul·lat el desembre del 2024.

La resolució ha estat aprovada per tres magistrats, però n’hi ha dos, Susana Polo i Javier Hernández, que han formulat un vot particular en què defensen que els recursos s’haurien d’haver desestimat i que calia mantenir l’arxivament de la causa per prescripció.

Una causa que es remunta al 1981

Els fets investigats van passar el 19 de març de 1981, quan un atemptat a la basílica de Begoña, a Bilbao, va causar la mort del tinent coronel Romeo Rotaeche. La investigació es va arxivar provisionalment el novembre del 1983 perquè no se n’havia identificat l’autor. El procediment es va reobrir el 1989, arran d’unes declaracions policíaques d’Enrique Letona, que havia estat detingut i que havia atribuït a Jauregi una participació en l’atemptat. Tanmateix, la investigació es va tornar a arxivar provisionalment aquell mateix any perquè no hi havia prou elements per a formular una acusació.

El desembre del 2005 es va dictar finalment una interlocutòria de processament contra Jauregi. La qüestió que ara havia de resoldre el Suprem era si les actuacions judicials del 1989 havien interromput el termini de prescripció de vint anys o si, per contra, els fets ja havien prescrit quan es va acordar el processament.

La majoria del tribunal considera que la reobertura de la investigació el 1989 va interrompre el termini de prescripció, encara que la interlocutòria judicial no esmentés expressament Jauregi en la part dispositiva. Segons la sentència, aquella decisió incorporava unes declaracions que li atribuïen una participació concreta en l’atemptat i ordenava diligències per a aclarir els fets.

En canvi, els dos magistrats discrepants consideren que aquella investigació no es va dirigir judicialment contra Jauregi d’una manera prou individualitzada per a interrompre la prescripció. En el vot particular, adverteixen que la interpretació de la majoria pot acabar conduint, de fet, a la imprescriptibilitat dels delictes, perquè flexibilitza excessivament els requisits legals per a interrompre’n el termini.

Més de quaranta anys d’exili i tres anys empresonada

Jaione Jauregi va passar quaranta-dos anys a l’exili, primer al País Basc del Nord, després a Mèxic i finalment a Bèlgica, on va viure disset anys i es va convertir en una cuinera reconeguda a la ciutat de Gant. El 2020, les autoritats belgues la van lliurar a l’estat espanyol, on va ingressar a la presó d’Alcalá Meco. Hi va passar més de tres anys en règim de presó preventiva, fins que el novembre del 2023 l’Audiència espanyola va declarar prescrits els fets i en va ordenar l’alliberament.

Tot i això, el tribunal li va imposar unes mesures cautelars que l’obligaven a comparèixer mensualment davant un jutjat, li retiraven el passaport i li prohibien de sortir de l’estat espanyol. El desembre del 2024, el Tribunal Constitucional espanyol va estimar el recurs d’empara de Jauregi i va anul·lar aquestes restriccions perquè considerava que vulneraven el seu dret de llibertat personal. D’aquesta manera, va recuperar la llibertat de moviments després de dècades d’exili i de més de tres anys empresonada.

Ara, el Suprem precisa que la nova sentència no permet de recuperar automàticament aquelles mesures cautelars, tot i que deixa oberta la possibilitat que el tribunal competent n’acordi de noves si les justifica adequadament.

En una entrevista publicada per Berria i reproduïda per VilaWeb el setembre del 2025, Jauregi va explicar les conseqüències personals de la persecució judicial i de l’empresonament. “Jo no sóc cap terrorista, jo sóc una cuinera”, deia, i defensava que no hi havia proves que la vinculessin amb l’atemptat. Després de recuperar la llibertat, va decidir d’instal·lar-se a Lezo (Guipúscoa), el seu poble natal.

Amb la decisió del Suprem, el procediment torna ara a l’Audiència espanyola, que haurà de continuar la tramitació de la causa i resoldre sobre el fons de l’acusació.