Una editorial difon imatges sexuals de Gisèle Pelicot sense el seu consentiment per promocionar un llibre antifeminista

L’editorial francesa Tinbad ha difós fotografies i vídeos de contingut sexual de Gisèle Pelicot, enregistrats sense el seu consentiment pel seu ex-marit, Dominique Pelicot, per promocionar un llibre que qüestiona el concepte de submissió psicològica. Les imatges, que formaven part de les proves judicials del procés per les violacions de Masan, s’han enviat a uns quants mitjans de comunicació sense l’autorització de la víctima, segons que ha revelat el setmanari Le Canard enchaîné.
L’editorial ha reconegut els fets i ha admès que no disposava del consentiment de Pelicot per a difondre les imatges. La directora editorial de Tinbad, Christelle Mercier, ha justificat l’enviament amb l’argument que es tractava d’una comunicació destinada a promoure la lectura del llibre. “Naturalment, no tenim l’autorització de la senyora Pelicot per a difondre aquestes fotografies”, ha reconegut.
El llibre en qüestió és Emprises, les impasses d’une success story, de la psicoanalista Sabine Prokhoris, que té prevista la publicació el 26 de novembre. L’autora, coneguda per les seves crítiques al moviment feminista #MeToo, ja havia publicat el 2021 Le Mirage #MeToo, una obra en què qüestionava el moviment internacional de denúncia de les violències sexuals.
El nou assaig posa en dubte el concepte de submissió psicològica i dedica una part de l’obra al cas de Gisèle Pelicot. Segons la presentació editorial, Prokhoris considera que aquest concepte s’ha estès de manera excessiva en el debat públic i ha influït en el funcionament de la justícia.
L’advocat de Pelicot denuncia una voluntat de desacreditar-la
L’advocat de Gisèle Pelicot, Stéphane Babonneau, ha condemnat la difusió de les imatges i ha anunciat que estudia emprendre accions judicials contra els responsables. Segons Babonneau, les fotografies enviades als mitjans són les mateixes que es van projectar durant les primeres sessions del judici del 2024. L’advocat considera que l’ús d’aquest material constitueix una nova agressió contra la dignitat de la seva representada.
“S’ha traspassat una línia”, ha declarat al diari Le Parisien. “Fer servir fotografies de caràcter pornogràfic per a promocionar un llibre que presenta Gisèle Pelicot com una falsa víctima és anar molt lluny. Això no és un debat, sinó una voluntat d’embrutar-la”, ha denunciat.
La directora editorial de Tinbad, en canvi, ha defensat que les imatges permetien de qüestionar el relat de la víctima. En declaracions a Franceinfo, ha sostingut que un dels vídeos mostrava una suposada complicitat sexual entre Gisèle i Dominique Pelicot, una interpretació que recupera arguments utilitzats per algunes defenses durant el judici. En una sessió del procés, el setembre del 2024, els advocats d’alguns acusats ja havien provat de presentar fotografies íntimes de Pelicot com una prova que havia participat voluntàriament en determinades pràctiques sexuals. La víctima va rebutjar aquella interpretació i va denunciar que es pretenia fer creure que havia consentit les agressions.
“És evident que em volen parar una trampa. Volen demostrar que vaig atreure aquests individus a casa meva i que hi consentia”, va respondre aleshores.
Tinbad ha assegurat que ha interromput la promoció del llibre després de les revelacions de Le Canard enchaîné. La responsable editorial també ha explicat que ha rebut amenaces d’accions judicials.
Un nou episodi després del judici de Masan
La polèmica arriba gairebé dos anys després de la sentència del procés per les violacions de Masan, que va convertir Pelicot en un símbol internacional de la lluita contra la violència sexual i la submissió química. El desembre del 2024, Dominique Pelicot va ser condemnat a vint anys de presó per haver drogat reiteradament la seva dona, haver-la violada i haver facilitat que desenes d’homes l’agredissin sexualment mentre estava inconscient. Els altres cinquanta acusats també van ser condemnats.
Durant el judici, Gisèle Pelicot va renunciar a fer-lo a porta tancada i va defensar que la vergonya havia de canviar de bàndol, una declaració que es va convertir en un lema contra la culpabilització de les víctimes de violència sexual.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.