El robatori del Louvre, un any després: ni rastre de les joies i un museu encara desprotegit

Avui fa un any d’un dels robatoris més espectaculars de la història del Museu del Louvre de París. El 19 d’octubre de 2025, quatre lladres van aconseguir d’entrar a la Galeria d’Apol·lo i endur-se vuit joies de la corona francesa, valorades en 88 milions d’euros, en una operació que va durar tot just uns minuts. Dotze mesos després, les peces continuen desaparegudes i el museu més visitat del món encara arrossega mancances importants de seguretat.

El robatori va posar en evidència la vulnerabilitat de la institució, que rep prop de nou milions de visitants anuals. Els lladres van utilitzar un camió equipat amb un elevador de mudances per arribar fins a una finestra de la Galeria d’Apol·lo, van trencar els vidres amb serres radials i van fugir amb les joies. L’operació va deixar al descobert deficiències en els sistemes de videovigilància i en els mecanismes de prevenció d’intrusions que ja s’havien advertit anteriorment.

D’ençà d’aleshores, la direcció del Louvre ha instal·lat càmeres de vigilància en punts crítics, ha reforçat els accessos i ha començat a renovar el centre de control de seguretat. També ha nomenat un nou responsable de coordinació, Olivier Goupil, un ex-comissari de policia incorporat aquest estiu. Tanmateix, encara hi ha moltes zones de l’interior sense càmeres i la renovació completa del sistema de videovigilància exterior no és prevista fins l’any vinent.

Un museu que encara se sent vulnerable

Els treballadors denuncien que les mesures adoptades són insuficients. “Encara ens sentim vulnerables, i encara més quan veiem els robatoris que hi ha hagut aquests darrers mesos en altres museus”, explica Christian Galani, delegat sindical de la CGT. Segons que diu, el Louvre necessita més recursos per a reforçar la seguretat i compensar la pèrdua de personal dels darrers anys.

El museu no ha contractat nous agents de vigilància, malgrat les mancances detectades. Els sindicats reclamen incorporar-ne un centenar per compensar, si més no parcialment, els dos-cents llocs de feina suprimits aquests darrers quinze anys. També han convocat una nova vaga per al 15 de desembre, tot i que confien a arribar a un acord amb la direcció abans d’aquella data.

El robatori va precipitar una crisi institucional que va acabar amb la dimissió de la presidenta del Louvre, Laurence des Cars, el febrer passat. El seu successor, Christophe Leribault, ha reconegut que la renovació de la seguretat requerirà anys i que no hi ha cap solució immediata. “Necessitem un gran pla per al Louvre. Les operacions indispensables per a garantir-ne la seguretat requereixen obres a l’edifici històric i a les infrastructures”, ha explicat a l’agència France-Presse.

El pla de seguretat, pressupostat en 83 milions d’euros, havia avançat molt lentament abans del robatori. En aquell moment, solament se n’havien invertit tres milions. Ara la direcció assegura que el desplegament s’ha accelerat i preveu de destinar uns vint milions d’euros anuals a la seguretat fins el 2032.

Les vuit joies continuen desaparegudes

La investigació judicial tampoc no ha permès de recuperar el botí. Les vuit peces sostretes, que contenien més de 8.700 pedres precioses, continuen en parador desconegut. Els investigadors no saben si són encara en territori francès o si han estat traslladades a l’estranger, i temen que hagin estat desmuntades per vendre’n els components per separat. Quatre homes són empresonats provisionalment pel robatori i cinc persones han estat encausades. Dos dels detinguts han reconegut que van entrar al museu i van trencar les vitrines, però han qüestionat la implicació dels altres dos sospitosos empresonats. També han assegurat que actuaven per encàrrec d’un tercer, la identitat del qual continua sense aclarir-se. Els investigadors, tanmateix, mantenen dubtes sobre aquesta versió i encara cerquen els possibles receptadors de les joies.

Entre les peces sostretes hi havia joies vinculades a Napoleó i a la monarquia francesa del segle XIX. Durant la fugida, els lladres van abandonar la corona de l’emperadriu Eugènia de Montijo, que va resultar malmesa i que ara és en procés de restauració. És previst que pugui tornar a exposar-se el 2027 o el 2028.

Un pla de renovació milionari enmig de la polèmica

La crisi de seguretat coincideix amb el debat sobre la renovació integral del Louvre, impulsada pel president francès, Emmanuel Macron, el gener del 2025. El projecte, batejat Louvre – Nouvelle Renaissance, preveu una inversió d’uns mil milions d’euros, la construcció d’un nou accés i una sala específica per a la Gioconda, entre més intervencions. El projecte ha suscitat crítiques dels sindicats, que consideren que cal prioritzar la seguretat i el manteniment de l’edifici abans de fer grans ampliacions. La direcció, en canvi, defensa que les obres són indispensables per a garantir el futur del museu i adaptar-lo a les necessitats actuals.

El Louvre haurà d’aconseguir 360 milions d’euros de mecenes per finançar una part de la renovació, en un context de restriccions pressupostàries de l’estat francès. Mentrestant, un any després del robatori, la finestra per on van entrar els lladres s’ha convertit en un punt d’atracció turística: molts visitants s’hi aturen per fer-se fotografies, tot recordant un episodi que encara pesa sobre la reputació del museu.