Illa i Montes, Montes i Illa

Pocs mesos abans de la dana que ens va assolar el país i que, amb la negligència manifesta del govern Mazón, va causar dos-cents trenta-dos morts, pocs mesos abans d’aquell moment terrible, la consellera dels hotels que patíem al sud feia brometes públiques sobre el canvi climàtic. Pitjor que brometes, perquè ho va deixar anar amb aquell convenciment i amb aquella frivolitat que diu que a mi tant se me’n dóna, hem vingut a guanyar dinerets i a fer que els del gremi en guanyin i a això ens dediquem.

No era ni una broma, per tant. Era una declaració.

La cosa es va pronunciar en un d’aquells xeflis amb càrrec públic que alguns mitjans organitzen de tant en tant. La consellera en qüestió era Nuria Montes (PP), que venia de ser secretària general de la patronal hotelera HOSBEC (on, segons ella mateixa, “vivia molt bé” i “era la reina del turisme”) i que en aquell mes de març del 2024 s’encarregava dels afers autonòmics de Turisme, Indústria, Innovació i Comerç (tot junt i en aquest ordre n’era el nom oficial). Després de fer la seva xerradeta, Montes va respondre a algunes preguntes i aleshores va ser quan, tota desimbolta i somrient, va dir allò (ho tradueixo del castellà): “Si alguna cosa bona porta el canvi climàtic és precisament l’extensió de la temporada turística. I és que el bon temps, el bon clima, ara ja, i ho hem vist aquest any 23 i 24, pràcticament domina durant tots els mesos de l’any. Els dies de fred, els mesos de fred, es redueixen moltíssim. I això fa que les temporades turístiques s’estenguin pels extrems. Indubtablement que és una oportunitat, i forma part a més a més també de l’estratègia de desestacionalització.”

El canvi climàtic, aquest desastre per a la vida humana, saludat com una “estratègia de desestacionalització”.

(Petit parèntesi per a assenyalar que aquest estiu bars i restaurants de València s’han queixat que la gent, turistes inclosos, ja no vol fer ús de les preuades terrasses al carrer perquè hi fa massa calor: quan la realitat climàtica xoca amb els anuncis de les fires passen aquestes coses, efectivament. I tot just si han començat. Tanco parèntesi.)

Aquests dies de mobilitzacions contra l’ampliació dels aeroports i per una desacceleració o un replantejament de l’economia centrada en (i presonera de) l’explotació turística, ha tornat a circular un vídeo de l’actual president Salvador Illa (PSC-PSOE). També és de l’any 2024, com el de Montes. D’abans de la dana i d’abans de les eleccions i els pactes que el van col·locar al capdavant de la Generalitat. Al març ella parlava amb aire distès davant dels seus amigatxos; al maig, com qui interpreta un altre compàs de la mateixa música, ell renyava enfadadíssim un auditori afí del seu partit tot ple d’eslògans de campanya i logotips.

Passar els dos vídeos de costat fa mitja basarda. Són com les dues cares d’una mateixa moneda.

Montes i Illa, Illa i Montes i viceversa.

De fet, al començament, m’havia proposat aquest escrit com una mena d’exercici interactiu: transcriure un tall de veu primer, transcriure l’altre tot seguit (traduir i transcriure, vull dir: tots dos discursos van ser perpetrats en espanyol), afegir-hi un parell de retalls de notícies d’aquesta setmana mateix, deixar que tot plegat parlés per si sol, que cada lector confegís amb aquests elements el seu article i comparar aviam si divergien gaire en les premisses o preguntes o conclusions.

Que encara ho podríem fer, això.

El to d’estiracordetes de Montes: “Si alguna cosa bona porta el canvi climàtic etcètera.”

El to tan crispat, celles arrufades, d’Illa: “Com vindrà la gent, amb patinet? Som el sisè aeroport d’Europa! Com és que ho hem de perdre, això? Com ve la gent? Com us penseu que funciona el món? S’ha d’ampliar l’aeroport! I s’han d’ampliar les carreteres, les vies de comunicació, el quart cinturó!”

Una notícia d’aquest mes: l’informe de Transport & Environment que alerta que els plans d’ampliació d’aeroports europeus faran inviables els objectius climàtics (la reducció de les emissions de diòxid de carboni per a mirar de limitar l’escalfament global a, en fi, 1,7 º més). És a dir, que l’augment de vols i de viatgers (pretenen que l’aeroport de Barcelona passi de 55 milions de passatgers a 70; el de Palma, de 33,8 a 35,7 i narinant), l’augment que reclama precisament Salvador Illa, farà que es multipliqui per tres el límit d’emissions de diòxid de carboni que corresponen als aeroports.

Una altra notícia: l’avís que els responsables de l’Agència Estatal de Meteorologia, AEMET, han fet el 21 de setembre des de València: que ja estem immersos en “una nova dimensió de l’estiu”, que no tan sols s’ha allargat més enllà dels tres mesos sinó que ha estat molt més calorós. Amb calor “intensa i persistent”, defineixen. Amb temperatures sense precedents des que hi ha registres. El pitjor? Sentir-los dir que un estiu “que ara és extrem serà normal d’ací a unes dècades”. O menys.

Potser sí que hi ha vegades que la simple exposició dels fets ja ho completa tot. Ho comenta. I ho indigna.