Mazón nega davant el jutjat que el retard de l’Es-Alert causés les víctimes de la gota freda

L’ex-president de la Generalitat Carlos Mazón ha presentat, mitjançant la seva representació legal, un escrit davant la jutgessa de Catarroja (Horta Sud) que investiga la gestió de la gota freda. Demana que es concreti si hi ha oberta alguna línia d’investigació o pendent d’obertura respecte d’una eventual responsabilitat penal per acció seva, amb expressió prou detallada dels fets, per a conèixer-los i proposar les proves de descàrrec que consideri oportunes. En cas contrari, si no existeix cap altre fet, acció, indici o línia d’investigació, sol·licita que se’n faci constar expressament aquesta circumstància.

La defensa de Mazón, en l’escrit presentat al jutjat, sosté que la qüestió fonamental d’aquest procediment hauria de ser si es pot afirmar “amb el grau de certesa exigible en dret penal” que les víctimes —amb concreció de cadascuna de les persones mortes— no haurien perdut la vida en l’aiguat si haguessin rebut “uns minuts abans el mateix missatge que fou enviat a les 20.11 recomanant evitar desplaçaments”.

D’acord amb l’escrit, la defensa considera que “plantejada correctament la qüestió”, la resposta és negativa en relació amb totes les víctimes analitzades. Assegura que aquest treball “hauria d’haver estat fet per qui pretén construir la imputació, no per aquesta defensa”. La presentació de l’escrit arriba després que, el 31 de juliol passat, la representació de Mazón va rebre la còpia íntegra de les actuacions sobre la gestió de les riuades que el 29 d’octubre de 2024 van causar 231 morts.

Responsabilitat per omissió descartada

L’anàlisi del procediment, segons la defensa, permet de concloure, en primer lloc, que la responsabilitat per omissió de Mazón “ha quedat descartada” perquè no ostentava la posició de garant necessària per cometre una omissió punible. També asseguren que no consta cap prova que “impartís instruccions per determinar o modificar el contingut de l’Es-Alert” enviat a la població a les 20.11 del 29 d’octubre de 2024. Diuen que el debat tècnic sobre la inclusió d’instruccions relatives a pujar a plantes altes “apareix vinculat al debat desenvolupat entre els responsables presents o connectats al Cecopi”, sense intervenció del seu client.

Quant als moments previs a l’enviament, apunten que a les 19.45 “ja estava materialitzada per escrit la configuració essencial dels dos missatges i del seu àmbit territorial diferenciat”, i que els missatges del cap de gabinet del president, José Manuel Cuenca, no es van començar a enviar fins a les 19.54.

Afegeixen que de les actuacions “no consta” que Cuenca actués seguint instruccions de Carlos Mazón quan va remetre els seus missatges a la consellera de Justícia i Interior i també investigada Salomé Pradas. El mateix número dos del president hauria explicat un “origen diferent” de les seves opinions, relacionades amb una conversa prèvia amb l’ex-secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García.

Pradas, asseveren, ha negat que els missatges de Cuenca determinessin la seva actuació. Sosté, “per evident”, que “una comunicació de les 19.54 no pot causar una decisió documentada a les 19.45”. Així, argumenta que el tram posterior “apareix ocupat per actuacions tècniques de preparació, correcció i validació del sistema Es-Alert”.

L’escrit conclou també que no consta cap ordre de Carlos Mazón “de paralitzar cap dels enviaments”, ni cap declaració tècnica que atribueixi a una instrucció seva el temps emprat fins l’enviament. La “possible dubte” sobre un confinament de tota la província “no explica el retard del segon missatge, territorialment concebut per a determinades zones afectades”.

Sense nexe causal

La defensa sosté, a més, que no consta acreditat cap “nexe causal individualitzat” entre una acció positiva de Carlos Mazón i cap de les morts investigades per aquest equip jurídic —en total, 41, de les quals una persona hauria mort abans de les 20.11, d’altres sense constar-hi l’hora, i la resta en temps posterior—.

Per això, demanen que, una vegada examinades les “hipòtesis concretes” que haurien justificat o pogut justificar diligències que afecten Mazón, se’ls especifiqui quin és l’objecte de continuar aquesta situació processal.

Segons la defensa, si no s’aclareix, Mazón es trobaria “en una posició incompatible” amb el que fixa la llei d’enjudiciament criminal: “Personat perquè existeixen diligències que podrien afectar-lo, però obligat al mateix temps a defensar-se d’una hipòtesi que no es troba identificada”.

Conclou que el dret de defensa “no pot exercir-se contra una incògnita” i remarca que no pot demanar l’arxivament “respecte de qui no ostenta formalment la condició processal d’investigat”. El que sol·licita és “prèviament i més elemental”: “si les actuacions poden continuar afectant-lo penalment en un futur, té dret a conèixer per quin fet concret”.

En cas que existeixi una hipòtesi diferent de les ja examinades —”una acció pròpia, positiva i individualitzable que pugui relacionar-se amb algun dels resultats investigats”— ha de ser “identificada” per poder exercir la defensa.

Si, per contra, “no existeix cap altre fet actiu, indici o línia d’investigació individualitzada”, afegeix que “no pot mantenir-se indefinidament” respecte de Mazón “una situació fonamentada exclusivament en la possibilitat que diligències futures puguin revelar un fet actualment desconegut”.