Argüeso assenyala per primera volta l’ex-consellera Pradas en la causa de la gota freda

La defensa de l’ex-secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso ha recorregut contra la resolució de la jutgessa de Catarroja que assenyalava que les morts a la Torre, pedania de València, durant la gota freda del 29 d’octubre de 2024 s’haurien pogut evitar. Considera que la magistrada vulnera el seu dret de defensa i la presumpció d’innocència i sosté que Argüeso no tenia competències per a convocar el CECOPI.

En el recurs, al qual ha tingut accés EFE, l’advocat José María Bueno impugna la resolució del 13 d’octubre, en què la jutgessa afirmava que hi havia “indicis clars” que les morts a la Torre “s’haurien pogut evitar” si l’aleshores consellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, tots dos investigats, “haguessin exercit les seves funcions”.

Segons la defensa, la resolució va més enllà de valorar la pertinència i la utilitat de les diligències d’investigació, tal com estableix l’article 777 de la llei d’enjudiciament criminal, i atribueix a Argüeso responsabilitats penals per omissió i judicis directes de culpabilitat. En el recurs, de setze pàgines, l’advocat també acusa la magistrada de fer afirmacions incorrectes sobre la legislació aplicable.

La defensa considera que aquestes afirmacions perjudiquen directament Argüeso i vulneren el seu dret a la presumpció d’innocència.

Nega que pogués convocar el CECOPI

En la resolució del 13 d’octubre, la jutgessa qualificava de “difícilment intel·ligible” que Argüeso afirmés que no tenia cap obligació d’assistir al CECOPI. La magistrada recordava que la convocatòria corresponia a l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), de la qual el secretari autonòmic era director.

La defensa considera que aquesta interpretació és “incorrecta i contrària a la veritat”. Sosté que Argüeso no tenia habilitació legal ni competències pròpies per a convocar o constituir el CECOPI, perquè la potestat de declarar el nivell 2 d’emergència i ordenar-ne la constitució corresponia a la consellera responsable de Protecció Civil i Emergències, com a directora del pla i comandament únic.

L’advocat argumenta que Pradas va convocar el CECOPI a les 15.00 del 29 d’octubre de 2024 i que el va presidir durant tota la tarda. Segons que diu, Argüeso no formava part del comitè de direcció ni tenia atribucions de comandament operatiu directe.

Per això, considera que la jutgessa vulnera el principi de seguretat jurídica quan reconeix que Pradas exercia el comandament únic de l’emergència i, alhora, atribueix a Argüeso una suposada omissió de funcions de control o seguiment d’un organisme del qual no formava part.

La defensa afegeix que el secretari autonòmic únicament podia intervenir en la direcció del CECOPI mitjançant una delegació o suplència formal, motivada per l’absència, malaltia o impossibilitat de la consellera.

No tenia competències sobre l’Es-Alert

El recurs també qüestiona la valoració de la jutgessa sobre el control del sistema d’alertes a la població Es-Alert, que qualifica d’“errònia i descontextualitzada”.

Segons la defensa, Argüeso no tenia capacitat legal ni tècnica per a redactar, autoritzar o enviar missatges mitjançant aquest sistema.

Finalment, respecte de les diligències acordades per la jutgessa per a obtenir de l’Ajuntament de València les comunicacions amb la batllia pedània de la Torre, la defensa assegura que no s’oposa a l’esclariment dels fets, però exigeix que la investigació no parteixi de “premisses incriminatòries falses”.