Noruega plora la mort del rei Harald, l’atleta olímpic que es va casar amb una plebea

El rei Harald V de Noruega –que de petit va fugir amb la família de la invasió nazi de Noruega i es va refugiar a la Casa Blanca, i que més tard va ajudar a modernitzar la monarquia del país–, es va morir ahir a vuitanta-nou anys a l’Hospital Universitari d’Oslo.

No s’ha informat de la causa de la mort, que fou anunciada ahir per la família reial noruega.

El primer ministre del país, Jonas Gahr Støre, va dir en un comunicat que “tota la nació està de dol”: “El rei Harald ens havia ajudat a veure la millor versió de nosaltres mateixos i dels altres.”

“El rei Harald sentia un amor profund per Noruega, i Noruega sentia un amor profund pel rei Harald”, va afegir. Governs i famílies reials de tot Europa –incloent-hi les del Regne Unit, Dinamarca, Suècia i els Països Baixos– també van expressar el condol.

El monarca noruec va haver de fugir del país de petit, quan la guerra assolava Europa. Va passar els anys formatius als Estats Units i no va tornar a Noruega fins a vuit anys, amb un accent nord-americà i el record d’haver presenciat la presa de possessió de Franklin D. Roosevelt a pocs metres del president nord-americà.

Ja d’adult, el rei va desafiar la tradició casant-se amb la plebea Sonja Haraldsen el 1968. El matrimoni va commocionar la classe dirigent noruega i va desencadenar proclames de tota mena sobre la caiguda imminent de la monarquia. En perspectiva, tanmateix, la decisió fou una de les moltes maneres com Harald va establir el seu propi camí com a monarca. La parella va estar casada més de cinc dècades.

Aquest esportista apassionat i amant de la naturalesa va representar el seu país en vela en tres Jocs Olímpics –Tòquio 1964, Ciutat de Mèxic 1968 i Munic 1972– abans de posar fi a la carrera atlètica el 2022, a vuitanta-cinc anys. Harald va dirigir la secció noruega del Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) durant vint anys i és el primer rei a qui s’ha dedicat una zona de l’Àrtic.

Com a cap de la monarquia constitucional de Noruega, el rei Harald detenia un càrrec principalment cerimonial. No obstant això, va aconseguir de guanyar-se l’afecte dels 5,6 milions d’habitants del país gràcies a la franquesa i al suport aferrissat a la diversitat i la tolerància religiosa. Com a rei, es va esforçar a modernitzar la monarquia i a fer-la més transparent, tot concedint entrevistes als mitjans de comunicació regularment i publicant informes financers anuals.

El 1997, el rei Harald va demanar perdó en nom de Noruega pels més de dos segles de campanya d’extermini cultural perpetrat pel govern noruec al poble sami, a la regió àrtica del país. Després de l’atac del 2011 de l’extremista d’ultradreta Anders Behring Breivik, que va causar la mort de 77 persones amb bombes i trets a Oslo i l’illa d’Utøya, el monarca fou elogiat pel seu discurs: amb dificultats per a contenir l’emoció, va provar de consolar la nació i expressar la fe en una societat multicultural.

El 2016, el monarca es va viralitzar per un discurs apassionat en una festa als jardins del palau reial en suport de la diversitat, la tolerància religiosa i els drets LGBTQ. “Els noruecs són joves entusiastes… i vells savis. Són solters, divorciats, famílies amb fills i parelles grans casades. Els noruecs són noies que estimen noies, nois que estimen nois, i noies i nois que s’estimen entre si. Els noruecs creuen en Déu, en Al·là, en l’univers i en res”, va dir. “En unes altres paraules –va afegir–, Noruega sou vosaltres.”

El rei Harald V va néixer el 21 de febrer de 1937 a Skaugum, als afores d’Oslo, cosa que el va convertir en el primer príncep nascut a Noruega en 567 anys, després de les anteriors unions del país amb Dinamarca, primer, i Suècia, més endavant. El seu avi, el rei Haakon VII, fou proclamat sobirà de Noruega el 1905, tot establint una nova monarquia independent. La família reial noruega és emparentada amb la reialesa britànica: el rei Harald i la reina Elisabet II eren cosins segons.

Harald era el tercer fill del príncep hereu Olav i de la princesa hereva Märtha, que ja tenien dues filles. En aquella època, amb tot, tan sols els hereus homes podien heretar el tron, cosa que en garantia l’ascens. (D’ençà del 1990, qui té prioritat en la successió és el fill gran, independentment del sexe.)

La infància tranquil·la de Harald es va veure truncada quan les tropes nazis van envair el país, l’abril del 1940. Així com els membres del govern i de la família reial van provar de fugir de la capital amb tren, la princesa Märtha va anar a Suècia amb els tres fills i, a invitació de Roosevelt, es va embarcar cap als Estats Units.

Una volta als EUA, la princesa i els seus fills es van allotjar a la Casa Blanca i a la residència de Roosevelt a Hyde Park, a Nova York. En canvi, el pare i l’avi del rei Harald van anar a Londres i hi van establir un govern a l’exili. La princesa Märtha i els nens es van acabar instal·lant en una mansió d’estil Tudor al nord de Bethesda, a l’estat de Maryland.

Harald va tornar a Noruega l’any 1945 i va continuar els estudis a Oslo abans de formar-se en una acadèmia militar i de matricular-se a la Universitat d’Oxford, al Regne Unit.

Quan Haakon es va morir, el setembre del 1957, Harald va esdevenir príncep hereu fins que l’any 1991 –amb la mort del seu pare, el rei Olav V– va ascendir al tron.

El sobreviuen la reina Sonja; dos fills, la princesa Märtha Louise i el príncep hereu Haakon, que el succeirà com a rei; una germana gran, la princesa Astrid, i dos néts.

Tot i aixecar molta polseguera en un primer moment, la història d’amor del rei Harald i Sonja els va fer guanyar l’afecte del públic noruec. El 2016, la parella va compartir un conjunt de fotos inèdites del seu festeig a la cadena nacional noruega NRK, en un reportatge en què descrivien com s’havien conegut el 1959, quan el príncep hereu Harald tenia vint-i-dos anys, i com es van enamorar.

Tot i sentir-se culpable per no haver-se casat amb una membre de la noblesa europea, desobeint el desig dels seus pares, el rei Harald sempre va dir que els intents de la família i la classe dirigent noruega de torpedinar el seu idil·li “no van tenir gaire èxit”. De fet, va acabar llançant un ultimàtum al pare: si no li permetien de casar-se amb Sonja, romandria solter. Olav va cedir i la parella es va casar a la catedral d’Oslo.

El 2001, la decisió del príncep hereu Haakon de casar-se amb una ex-cambrera i mare soltera també va suscitar molta polèmica. El rei Harald, tanmateix, va donar el vist-i-plau a la relació i el casament va atraure milers de persones.

La família reial noruega ha tornat a l’ull de l’huracà enguany per les revelacions sobre l’amistat entre la princesa hereva Mette-Marit i el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. Documents publicats en el context de la investigació del Departament de Justícia dels EUA van revelar més d’un centenar de missatges entre Mette-Marit i el financer. Mette-Marit també fou objecte de molta atenció mediàtica a l’estiu perquè el seu fill gran, Marius, fou declarat culpable de violació i condemnat a quatre anys de presó. El rei Harald va dir que sentia simpatia per “tots els afectats” pel judici i es va negar a pronunciar-se sobre els vincles de la seva nora amb Epstein.

Ser sobirà, va confessar una vegada, és “un procés d’aprenentatge que dura tota la vida”, però va dir que creia que, amb el seu fill, la monarquia quedava en bones mans. El 2024, Harald va anunciar una reducció permanent de les seves funcions, tot al·legant problemes de salut, però va descartar d’abdicar com a monarca perquè el jurament que va fer quan fou entronitzat, va dir, era per a tota la vida.

“Per mi és així de senzill”, va dir aleshores: “Continuarem fins a l’amarg final.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb