L’ex-conseller delegat de Plus Ultra diu que van pagar 530.000 euros a l’entorn de Zapatero pel rescat

L’ex-conseller delegat de Plus Ultra Roberto Roselli ha declarat avui a l’Audiència espanyola que la companyia va acordar de pagar una comissió equivalent a l’1% del rescat públic a l’entorn de l’ex-president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. L’aerolínia va rebre 53 milions d’euros de la SEPI el 2021, de manera que el pagament pactat era d’uns 530.000 euros.

Roselli, investigat en la causa, ha ratificat davant el jutge José Luis Calama el contingut de l’escrit que va presentar el juliol. Segons fonts presents en l’interrogatori, ha dit que dins la companyia donaven per fet que els diners eren per al “grup Zapatero”, però ha reconegut que no va tenir contacte directe amb l’ex-dirigent socialista ni tampoc sap quines gestions va fer, amb qui va parlar ni de quina manera hauria influït en la concessió de l’ajut.

La versió de Roselli coincideix amb la de l’ex-president de Plus Ultra Julio Martínez Sola, que va declarar ahir durant prop de tres hores. Tots dos sostenen que la companyia va pagar empreses vinculades a Julio Martínez Martínez, empresari pròxim a Zapatero, perquè confiaven que aquesta relació facilitaria l’obtenció del rescat. Tanmateix, cap dels dos ex-directius no ha pogut precisar cap actuació concreta de Zapatero davant el govern espanyol o la SEPI. Aquest és un dels interrogants principals que encara ha d’aclarir la investigació.

Factures per informes que consideraven irrellevants

Segons els escrits presentats pels ex-directius, els pagaments es van fer entre el 2020 i el 2025. Plus Ultra hauria transferit 249.000 euros a Análisis Relevante, 98.617 euros a Voli Analítica i 110.799 euros a Domotic Europe, societats vinculades a Martínez Martínez. La resta de la quantitat pactada, uns 69.000 euros, s’hauria satisfet en espècie mitjançant bitllets de classe executiva posats a la seva disposició d’ençà del 2021.

Els ex-responsables de l’aerolínia també han explicat que es van emetre una quarantena de factures per imports d’entre 6.050 i 7.250 euros amb conceptes relacionats amb l’elaboració d’informes. Segons la seva versió, alguns d’aquests documents no existien i els que es van lliurar no tenien cap utilitat real per a la companyia. Sosté que les factures servien per justificar formalment els pagaments.

La trucada que Zapatero nega

Martínez Sola ha declarat que el 30 d’abril de 2020 va rebre una trucada d’uns deu minuts des d’un número ocult. Segons la seva versió, Zapatero li va dir que podia ajudar l’aerolínia i que, a partir d’aleshores, havia de tractar les gestions amb Julio Martínez Martínez. L’ex-directiu ha precisat que en aquella conversa no es va parlar de cap comissió ni Zapatero li va demanar diners. També ha admès que desconeix a qui hauria pressionat o quina intervenció hauria fet posteriorment l’ex-president.

Zapatero nega haver intervingut en la concessió del rescat i també nega que aquella conversa telefònica es produís. Quan va declarar davant l’Audiència espanyola el juny, va proclamar la seva innocència i va rebutjar totes les irregularitats que li atribueix la investigació. La causa continua en fase d’instrucció.

El jutge Calama investiga si una part dels diners públics concedits a Plus Ultra va acabar destinada a finalitats il·lícites i si hi va haver tràfic d’influències. Ara per ara, no hi ha cap sentència ni s’ha acreditat judicialment que Zapatero fes cap gestió irregular per afavorir l’aerolínia.