La mà de la jutgessa espanyola a Estrasburg també atura la demanda del president Torra per Pegasus

El telèfon mòbil del president Quim Torra fou infectat pel cap baix vuit vegades amb el programari Pegasus, entre l’abril i el juliol del 2020, tal com va comprovar i va documentar el laboratori canadenc Citizen Lab dos anys després. Però, malgrat la constatació forense d’aquest espionatge, malgrat que les dates en què va ser víctima de les infeccions coincidissin amb els moments crítics del confinament per la pandèmia i els procediments judicials contra ell i malgrat l’arxivament de les demandes per part dels tribunals espanyols, el Tribunal d’Estrasburg li ha tancat la porta. En una resolució del mes de maig proppassat, però que no s’ha fet pública fins ara, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va desestimar la demanda del president contra Espanya per la vulneració d’uns quants drets per aquest espionatge: el de la tutela judicial efectiva, el del dret d’intimitat i el de representació política, entre més.

La decisió l’ha presa un comitè de tres magistrats del TEDH, presidit per la txeca Kateřina Šimáčková i integrat per l’italià Gilberto Felici i l’espanyola María Elósegui. Una altra vegada Elósegui. Aquesta magistrada, que és a punt d’acabar el mandat de nou anys com a jutgessa representant de l’estat espanyol a Estrasburg, ha signat totes les resolucions de sala (set membres) o de comitè (tres membres) amb què el TEDH ha desestimat totes les demandes de l’anomenada carpeta catalana, tant si són relatives a la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme com a l’ofensiva contra el català a l’escola.

En aquest cas, i a diferència del mes de juny passat, el comitè no ha entrat a valorar el fons de la demanda i s’ha limitat a dir que, d’acord amb tot el material de què disposa sobre la demanda de Torra contra Espanya per l’espionatge amb Pegasus, “no hi ha cap aparença de violació dels drets i les llibertats establerts en el Conveni [Europeu dels Drets Humans] i els seus protocols”. Els tres jutges, inclosa Elósegui, invoquen l’article 35.3, paràgraf a, segons el qual el tribunal pot no admetre una demanda quan “és incompatible amb les disposicions del conveni si considera que és manifestament mal fonamentada o abusiva”. Així ho ha avançat el diari Politico i ho ha pogut comprovar VilaWeb.

Aquesta decisió no es pot impugnar i tanca la porta a la via empresa pel president Torra, juntament amb l’advocat Josep Costa, amb qui van presentar una primera demanda al TEDH per l’espionatge de què tots dos van ser víctimes. Era la primera causa sobre el Catalangate que arribava a Estrasburg. Aquelles dues primeres demandes foren refusades per un jutge únic la primavera de l’any passat, quan el magistrat hongarès András Jakab va argumentar que els demandants encara no havien exhaurit els procediments judicials interns a l’estat espanyol. L’octubre de l’any passat, Torra va presentar una nova demanda a Estrasburg, que finalment ha estat desestimada per aquest comitè de tres jutges.

Segons l’informe de Citizen Lab, Torra va ser espiat mentre era president de la Generalitat, el 21 d’abril, el 19 de maig, l’11 de juny, el 21 de juny, el 7 de juliol, el 9 de juliol, el 13 de juliol i el 15 de juliol de 2020. És possible que fos infectat anteriorment, en uns altres dispositius, però en tot cas aquestes són les dates que s’han pogut determinar gràcies a l’anàlisi d’un dispositiu mòbil concret. Els dies en què li van introduir el programari espia, el president prenia decisions transcendentals sobre el confinament a Catalunya, sovint amb una gran tensió amb el govern espanyol de Pedro Sánchez, que en va voler centralitzar completament la gestió. Però també van coincidir amb el procediment judicial contra el president per desobediència, arran de la negativa a despenjar la pancarta en suport dels presoners polítics del balcó del Palau de la Generalitat.