Arenys de Mar recupera la memòria de Fèlix Cucurull

Arenys de Mar (Maresme) dedica un espectacle de poesia i memòria a Fèlix Cucurull al Teatre Principal. L’acte, que es farà a les set del vespre, arriba trenta anys després de la mort de l’escriptor i historiador, el febrer del 1996, i trenta-un anys després de les jornades que la vila li va dedicar el 1995, en vida, i que van tenir una conseqüència política gens menor: d’aquelles jornades, i sota l’auspici de Cucurull mateix, va néixer el MAPA, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació.

El MAPA és una peça important per a entendre com es va gestar, catorze anys més tard, la consulta per la independència d’Arenys de Munt del 13 de setembre de 2009, que va obrir el cicle de consultes populars pertot arreu del país i que, vista amb perspectiva, va ser un dels primers moviments del procés independentista.

L’acte tindrà un component simbòlic especial. Les persones que el 1995 van participar en el debat central d’aquelles jornades d’homenatge tornaran a seure juntes a l’escenari: l’actual president del parlament, Josep Rull; l’ex-vice-president del govern Josep Lluís Carod-Rovira; l’escriptora Núria Cadenes, que en aquell moment tot just acabava de sortir de la presó, i el director de VilaWeb, Vicent Partal. Trenta-un anys després, i amb tot el que ha passat entremig, el debat es reprèn allà on es va deixar.

La vetllada combinarà la lectura de poemes de Cucurull amb el record de la seva figura i de la seva aportació al pensament nacional català.

Qui era Fèlix Cucurull

Fèlix Cucurull i Tey va néixer a Arenys de Mar el 12 de gener de 1919 i hi va morir el 4 de febrer de 1996. Fill d’un batlle de la vila, va tenir una precocitat política notable: amb dotze anys ja havia fundat, amb uns quants amics, la Joventut Catalanista d’Arenys de Mar.

Novel·lista, poeta i historiador, va convertir la seva vila en Rialda, l’Arenys literari de la seva obra, com Salvador Espriu n’havia fet Sinera. Tots dos, juntament amb Lluís Ferran de Pol, són enterrats al cementiri d’Arenys. El 1960 va fundar el Premi Internacional de Novel·la Ateneu Arenyenc.

La seva obra més influent és la monumental Panoràmica del nacionalisme català, publicada en sis volums per Edicions Catalanes de París el 1975, quan encara era impossible de fer-ho a l’interior. Durant dècades, va ser una obra de consulta obligada per a entendre la història del moviment nacional. Cucurull defensava que sense consciència històrica no hi podia haver consciència nacional, i va dedicar bona part de la seva vida a estudiar el nacionalisme d’esquerres, especialment la figura de Josep Roca i Ferreras, una investigació que es va publicar pòstumament el 2000. Va escriure també Dos pobles ibèrics (1967), un paral·lelisme entre Portugal i Catalunya que també ha estat publicat en portuguès, i Catalunya, nació sotmesa (1981).

Antifranquista actiu, va ser membre fundador de l’Assemblea de Catalunya, el 1971, i va formar part del secretariat. Entre el 1977 i el 1981, va ser membre de l’executiva del Consell Nacional Català, i del 1979 al 1982 va presidir l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana. Va ingressar a l’Acadèmia de Ciències de Lisboa el 1979 i va rebre la Creu de Sant Jordi el 1985. El seu fons personal, amb més de quatre mil llibres i quatre mil documents, es conserva a la biblioteca d’Arenys de Mar.