Carlos Mazón torna al congrés espanyol amb un relat sota sospita

El diputat a les Corts Valencianes i ex-president de la Generalitat, Carlos Mazón, torna demà al congrés espanyol per a respondre les preguntes dels diputats de la comissió d’investigació de la gota freda del 29 d’octubre de 2024. Mazón ja va anar a les corts espanyoles el 17 de novembre, quan havia dimitit del càrrec de president, però encara continuava en funcions.

Aquell dia, les preguntes dels diputats es van centrar en els motius que, com a cap del Consell, el van empènyer a desentendre’s de l’emergència que assolava el País Valencià; els motius pels quals, a pesar dels dies que feia que s’anunciava la tamborinada, va allargar la sobretaula en compte d’anul·lar el dinar amb Maribel Vilaplana i estar pendent de tot allò que passava. Quan Mazón es va asseure a taula al restaurant El Ventorro, ja hi havia inundacions molt greus a Utiel, per exemple.

Per intentar de reconstruir la cronologia d’aquella vesprada, els diputats li van preguntar per la ruta de tornada al Palau de la Generalitat, si havia acomiadat els escortes i l’itinerari que va seguir fins al despatx. Les respostes no van ser gaire precises. Tampoc no va saber –o no va voler dir– per què no va agafar el telèfon a l’ex-consellera Pradas, que li va telefonar dues voltes. “Potser duia el mòbil a la motxilla i no el vaig sentir”, va respondre. És una de les frases que han quedat per a la història d’aquella compareixença.

En definitiva, en aquella sessió, que va enervar les víctimes i els seus familiars, Mazón es va desentendre de la gestió de l’emergència i va dir que no hauria canviat res si ell haguera arribat puntual a la reunió del CECOPI al centre d’emergències.

Entre la compareixença del 17 de novembre i la de demà han passat deu mesos i quatre dies, i també s’han sabut moltes coses que poden afectar la credibilitat de Carlos Mazón. La primera és que, al febrer, la jutgessa de Catarroja va elevar al TSJ valencià una explicació raonada per a investigar-lo. El TSJCV no sols la va refusar, sinó que, amb l’escrit, també va segar qualsevol possibilitat d’imputació de la instructora. En paraules de Míriam Salmerón, advocada de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre de 2024, el TSJ valencià va blindar d’impunitat Mazón.

L’escrit de Mazón a la instructora

Mazón, per mitjà del seu advocat Ignacio Gally, va presentar el primer de setembre un escrit de setanta-una pàgina al jutjat de Catarroja amb la tesi que no hi havia relació causal entre el retard en l’enviament de l’Es-Alert i 41 de les 232 morts que va fer la barrancada. Els diputats de Compromís i del PSOE i la resta de grups, excepte el PP i Vox, volen que explique aquesta tesi, que ve a dir que moltes de les morts haurien estat inevitables encara que l’Es-Alert s’haguera enviat més prompte. El text afirma que moltes víctimes –les esmenta amb noms i cognoms– van morir després de la recepció de l’alerta.

La magistrada de Catarroja li va respondre tres dies més tard amb una resolució que qüestionava del tot la tesi exculpatòria. La jutgessa insistia a dir que la falta d’avisos adequats va ser un fet important i tornava a escriure que, a banda enviar tard el missatge, el contingut era erroni.

La magistrada aprofitava l’avinentesa per a afirmar que el contingut de l’escrit del primer de setembre implicava que Mazón no sabia quina era l’estructura del CECOPI i la seqüència de l’elaboració del text de l’Es-Alert.

Finalment, Ruiz Tobarra convidava Mazón a eixir de la causa i li deia que, si pensava que no hi havia res que el puga encausar, es podia apartar del procediment: “Ningú l’obliga a ser part d’aquestes diligències prèvies.”

El xat dels consellers

I encara una cosa. A principi de juny, la vice-presidenta del Consell, Susana Camarero, va anar a declarar com a testimoni al jutjat de Catarroja. Després d’uns instants de dubte, va facilitar els missatges que els consellers van intercanviar el dia 29 d’octubre al grup que compartien amb Carlos Mazón. Als missatges es veu un Mazón a primera hora del matí molt preocupat per difondre la imatge de control, per inundar d’informació els mitjans. “Fa la sensació d’estar alerta que t’hi cagues. I calma la gent, que és la cosa important”, va escriure. Després, a pesar dels reports que els consellers feien al grup, l’ex-president va romandre absent. Veient com abans de les vuit ja demanava això als consellers es pot inferir que Carlos Mazón sabia que aquell dia podien passar coses grosses, però en un moment donat se’n va desentendre.

Tornar a sentir la veu de Mazón

La compareixença de Carlos Mazón demà al congrés espanyol serà una ocasió per a tornar a sentir-li la veu i escoltar els seus arguments exculpatoris. Malgrat que continua essent diputat a les Corts Valencianes, Mazón s’ha tornat gairebé invisible i, quan la premsa el veu entrar a la cambra o sortir-ne, no respon preguntes. En la primera declaració, va anar acompanyat de la plana major de Presidència, entre els quals hi havia qui ara continua essent el seu assessor a l’oficina d’ex-president, José Manuel Cuenca.

Concentració de víctimes al congrés espanyol

No estarà tot sol, Carlos Mazón, a Madrid, com tampoc la primera volta que va anar a la comissió. Les associacions de víctimes de la gota freda han convocat una concentració a les portes del congrés. Hi han convidat la premsa i tothom qui els vulga donar suport a dos quarts d’onze del matí davant els lleons, just una hora abans que comence la sessió. Les associacions volen que les seues reivindicacions continuen vives i ressonant: “Volem recordar que, quasi dos anys després de la tragèdia, continuem reclamant veritat, justícia i reparació per a les víctimes i les seues famílies.”

El torn de l’investigat Emilio Argüeso

A la vesprada, les víctimes es tornaran a fer sentir, perquè també volen rebre Emilio Argüeso, el número dos de la consellera Salomé Pradas, que és investigat en la causa que instrueix la jutgessa de Catarroja. Argüeso havia estat citat a declarar el 20 de gener, però no hi va anar amb el pretext que tenia una baixa mèdica. Serà, per tant, la primera ocasió que podrem escoltar la seua veu i les seues explicacions sobre què va passar el 29 d’octubre de 2024. Emilio Argüeso sí que ha declarat a la jutgessa de Catarroja, però no va ser citat a la comissió d’investigació de les Corts Valencianes que es va tancar precipitadament abans de l’estiu.

La compareixença d’Argüeso a Catarroja va ser l’11 d’abril de 2025, el mateix dia que la seua cap, la consellera Pradas. L’ex-número dos d’Emergències no va voler respondre les preguntes de la jutgessa ni les de les acusacions. Únicament va respondre les qüestions que li va formular el seu lletrat, l’advocat de Manos Limpias José María Bueno. Argüeso va reconèixer que cinc dies abans de la catàstrofe sabia que hi hauria una gota freda el 29 d’octubre. Segons que va transcendir de la declaració, va dir que va salvar moltes vides amb la seua actuació aquell dia. Però, fonamentalment, va aprofitar les preguntes amables del seu advocat per a espolsar-se qualsevol responsabilitat. Va dir que quan es va declarar el nivell 2 d’emergències, ell ja no hi tenia competències.

Pocs dies abans de la compareixença, Emilio Argüeso va enviar al jutjat un document amb les converses de WhatsApp que va tenir el dia 29. S’hi pot comprovar que els seus amics li demanaven ajut perquè no podien contactar amb el 112, per exemple.

Argüeso sabia que l’Horteta es desbordava a Torrent

Aquests darrers mesos hi ha hagut novetats de la instrucció que afecten Emilio Argüeso. Arran de la declaració com a testimoni de la batllessa de Torrent, Amparo Folgado, el maig passat, la jutgessa considera molt important la telefonada que Folgado va fer a Argüeso per avisar-lo que el barranc d’Horteta, tributari del barranc de Torrent o rambla de Poio, s’havia desbordat. Argüeso va rebre la telefonada quan era present a la reunió del CECOPI. “Hauria estat revelador saber que l’investigat [Argüeso] va conversar amb la batllessa d’un municipi com Torrent, on hi va haver morts”, escrivia en una resolució. Argüeso no ho va dir a la declaració de l’11 d’abril de 2025. Com a investigat, no hi estava obligat.

La citació a Emilio Argüeso s’ha produït just uns quants dies després de l’aparició d’un article d’opinió seu contra Pedro Sánchez al diari Valencia Plaza. Això permet de pressuposar que ja s’ha recuperat de la baixa i que demà podrà respondre totes les preguntes dels grups.