El govern d’Aragó entra al MNAC a advertir que s’enduran totes les pintures de Sixena

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha començat avui els treballs de desmuntatge de les pintures profanes de Sixena, un conjunt de vuit plafons de pintura mural del voltant de l’any 1200 que s’exposen a la sala 17 del museu. El trasllat a l’Aragó es fa en compliment de la sentència del Tribunal Suprem espanyol del 27 de maig de 2025. Una vintena de tècnics participen en l’operació, entre professionals de l’empresa especialitzada SIT i dels governs català i aragonès. El director general de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Aragó, Pedro Olloqui, s’ha desplaçat al MNAC per supervisar l’inici dels treballs, acompanyat de sis tècnics.
Olloqui ha assegurat que aquest trasllat és una “prova pilot” per al de les pintures murals de la sala capitular i ha insistit en la viabilitat de traslladar també aquest segon conjunt, molt més delicat. “Els aragonesos estem totalment determinats al compliment de la sentència i la sentència no s’acabarà fins que el conjunt de les obres murals de Sixena tornin a casa”, ha afirmat. Segons que ha explicat, el desmuntatge de les pintures profanes ha de servir com una “primera experiència per aprendre i garantir aquest segon trasllat”. També ha remarcat que el govern aragonès no renunciarà “en cap cas al retorn de la totalitat del patrimoni perquè és cosa jutjada”.
El MNAC, tanmateix, insisteix que les pintures profanes tenen unes característiques de conservació substancialment diferents de les de la sala capitular. Segons que explica en un comunicat, les primeres no van patir danys directes pel foc durant la guerra de 1936-1939 i no necessiten tractaments previs complexos de consolidació. A més, estan instal·lades sobre suports independents, plans i rígids, cosa que permet de desmuntar-les sense haver de dividir-les, tallar-les ni serrar-les. En canvi, el director del museu, Pepe Serra, ja va advertir que, si es traslladaven les pintures de la sala capitular, els riscs de destrucció de bona part de l’obra serien “elevadíssims”. Olloqui ha contradit aquesta valoració i ha insistit que el trasllat “és viable”, tant pel que fa a la propietat i la ubicació de les obres com a les condicions tècniques per a desplaçar-les.
A les portes del museu, Olloqui ha reivindicat la “normalitat institucional” i la “màxima col·laboració”, malgrat les discrepàncies entre els governs. “Entenc el dol per la pèrdua, però no entenc la construcció d’un conflicte pel compliment de la sentència”, ha declarat. També ha defensat que les institucions catalanes i aragoneses han de donar “un exemple al món de col·laboració institucional, de fraternitat territorial”. En aquest context, ha demanat de reunir-se amb Serra per obrir “una etapa de cooperació”. Ha reconegut que fins ara la seva relació amb el director del MNAC ha estat epistolar i marcada per “molta tensió”, però ha expressat la voluntat de rebaixar el conflicte i establir una relació de cordialitat institucional. La delegació aragonesa ha estat rebuda per Serra i pel president del museu, Joan Oliveras, i també ha demanat de visitar les pintures de la sala capitular.
Les pintures profanes de Sixena formen un fris ornamental de més de vint-i-dos metres de llargada, que originàriament decorava la part superior dels murs d’una estança situada entre l’església i el claustre del monestir. Hi apareixen escenes cavalleresques, combats navals, setges de castells, seguicis cortesans i enfrontaments entre homes i animals. Entre les representacions més destacades hi ha un combat entre una galera cristiana i una de sarraïna i una escena que podria correspondre a la conquesta de Sant Joan d’Acre. El conjunt, vinculat a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, és considerat excepcional dins la pintura mural romànica conservada. Tanmateix, el deteriorament que va patir durant les dècades en què el monestir va romandre en ruïnes ha fet que algunes escenes s’hagin perdut gairebé del tot i que la interpretació del programa iconogràfic sigui encara incerta.
Les pintures van ser arrencades del monestir l’any 1960 i traslladades al museu, on ja es van exposar el 1961. D’ençà del 1995, ocupen la sala 17 de la col·lecció d’art medieval, instal·lades sobre suports dissenyats expressament per a garantir-ne la conservació. El govern aragonès preveu que les obres arribin al monestir de Sixena el 2 de desembre, quan començarà el procés de restauració. Inicialment, es dipositaran a la nau dels antics dormitoris, on se sotmetran a estudis d’anàlisi, conservació i neteja. La previsió és que es puguin exposar a l’entrada d’aquest espai durant els primers mesos del 2028. Per la seva banda, el MNAC reivindica la feina de preservació, estudi i difusió internacional que ha fet durant més de sis dècades, i destaca que les pintures han pogut ser visitades per milions de persones.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.