L’Aragó es comença a endur les pintures profanes de Sixena del MNAC per ordre de la justícia espanyola

Després de seixanta-sis anys d’haver-les recuperades, restaurades, conservades i exhibides en el principal museu de referència mundial d’art romànic, les pintures profanes del monestir de Sixena ja no es podran veure més al MNAC. Avui comencen les tasques per al trasllat a l’Aragó d’aquests vuit plafons amb unes pintures que daten del 1200 i que representen la vida militar i aristocràtica dels cavallers de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, al qual pertanyia el monestir. El trasllat, que s’haurà enllestit el 2 de desembre, és imposat, perquè ho va ordenar el Tribunal Suprem espanyol en la sentència del 28 de maig de 2025 que va resoldre anys de litigi de les autoritats aragoneses, i el MNAC no hi ha posat cap impediment del punt de vista tècnic i de conservació de les pintures. Veu perfectament possible de fer-ne el desmuntatge, l’embalatge i el transport sense cap alteració, a diferència de les altres pintures objecte de litigi, les pintures murals de la sala capitular del monestir, d’un valor incalculable i en un estat de fragilitat extrema. Sobre aquestes darreres, el MNAC insisteix que no es veu capaç de traslladar-les sense malmetre-les; en canvi, el jutjat d’Osca manté un calendari que fixa la data del trasllat el maig de l’any vinent.
No és el cas d’aquestes pintures profanes que decoraven la part superior dels murs d’una sala rectangular situada entre l’església i el claustre del monestir de Santa Maria de Sixena. No van quedar directament afectades per l’incendi del 1936 que va calcinar les pintures murals de la sala capitular, però van restar a la intempèrie durant vint anys sense que ningú se’n fes càrrec. Fins que el 1966 el qui aleshores era director del MNAC, Joan Ainaud de Lasarte, va encapçalar l’equip que les va extreure dels murs del monestir, on s’havien anat degradant ràpidament, i les va traslladar a Barcelona per restaurar-les i exhibir-les.
Ara les pintures tornaran a l’Aragó per imposició judicial, i el director general de Cultura i Patrimoni Cultural, Pedro Olloqui, ho aprofitarà per rendibilitzar-ho políticament: ha vingut expressament a Barcelona per a visitar la sala 17 del museu, on fins avui han estat exposades. Però els responsables del MNAC han deixat clar que els tècnics no començaran les tasques de desmuntatge fins que Olloqui no sigui fora; sí que hi seran, en canvi, dues restauradores del govern de l’Aragó i els operaris de l’empresa madrilenya SIT Proyectos, Diseño y Conservación S. L., a la qual es va adjudicar el trasllat.
El MNAC va garantir que les pintures profanes arribarien a l’Aragó en l’estat “exacte” a l’actual i sense “ni una sola alteració” perquè, tal com va explicar el director del museu, Pepe Serra, es veuen “capaços de fer-ho”. “En canvi, amb les altres no”, va dir en referència a les pintures murals de la sala 16.
Serra va afirmar que les pintures no han estat mai propietat del museu, però que les han “cuidades, conservades i valorades”. “Han estat en el mapa del món. Aquest és el lloc del món per on han passat més experts romànics.” Per això espera que, qui les rebi, sigui “capaç de cuidar-les, mantenir-les i fer-les accessibles i divulgar-les”, igual o millor que el MNAC.
Això no es podrà saber fins d’ací a força temps, perquè el govern de l’Aragó tindrà les pintures tancades durant més d’un any, i no preveu d’exhibir-les fins a començament del 2028. Tan bon punt arribin a Santa Maria de Sixena, les emmagatzemaran temporalment en la nau dels antics dormitoris, amb el propòsit –diuen– d’analitzar-ne l’estat, la conservació i la neteja. Quan les exhibeixin, les exposaran a l’entrada d’aquest espai del monestir.
Les pintures murals de la sala 16
La situació de les pintures murals de la sala capitular, exposades a la sala 16 del museu, és ben diferent. El jutjat d’Osca ha desestimat els recursos del MNAC contra la resolució que fixava un termini de 56 setmanes –fins al maig de l’any que ve– per lliurar-les a l’Aragó. De manera que manté el calendari establert per la jutgessa i recorda que la viabilitat del desmuntatge, trasllat i reinstal·lació de les pintures ja va ser analitzada durant el procediment judicial ratificat pel Suprem, i respon al MNAC que “no és admissible que es pretengui reobrir el debat” en la fase d’execució de la sentència.
Però el MNAC considera que les tasques que s’han de fer per fragmentar –és a dir, serrar els arcs en parts–, desmuntar, embalar i transportar les pintures per carretera tenen un gran risc, entre alt i crític, per a la conservació d’aquest patrimoni. I així ho han advertit els principals organismes i experts del món en conservació, com ara el Centre Internacional d’Estudis per la Conservació i la Restauració de Béns Culturals (ICCROM), amb un informe que el jutjat d’Osca ha passat per alt sistemàticament. Ho advertia fa poc el director del MNAC, Pepe Serra, en declaracions a VilaWeb, tot lamentant que encara no hi hagués l’informe de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya (IPCE), dependent del Ministeri de Cultura espanyol, que podria influir decisivament sobre la conveniència del trasllat de les pintures murals.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.