Del llegat de Jaume I a la ‘comunitat’ i els valors del toreig: els discursos del Nou d’Octubre

L’acte institucional del Nou d’Octubre ha començat amb deu minuts de retard. Al Saló de Corts del Palau de la Generalitat hi havia les autoritats civils, miliars i eclesiàstiques habituals. Els expresidents  Fabra i Puig; els ministres Morant i España; l’arquebisbe Benavent; diputats, eurodiputats, fiscals, premiats i familiars dels premiats. I entre els guardonats, empresaris, futbolistes, gimnastes, un poeta, un empresari de la sabata, els cavallistes de Sogorb, un actor…  “La capa més recent del llegat infinit de la Comunitat Valenciana”, ha dit el president Juanfran Pérez Llorca en el seu discurs.

És la primera volta que Pérez Llorca presidia la Diada. Ha fet un discurs pla, carregat de tòpics i llocs comuns per a descriure el País Valencià com una terra d’acollida i d’al·luvió. Ha posat en el mateix pla el català i el castellà, i al mateix temps ha defensat unes senyes d’identitat que ha dit que pertanyen a tots.

El regne de Jaume I

Pérez Llorca ha recordat que enguany es commemoren els set-cents cinquanta anys de la mort de Jaume I, fundador del Regne de València, i a partir d’ací ha descrit el que és a parer seu la identitat dels valencians. “Un camí iniciat amb la fundació del regne com una entitat amb personalitat política pròpia dins la Corona d’Aragó. Que va continuar amb la incorporació de les terres d’Utiel, Requena i Villena a les províncies de València i Alacant en el segle XIX. Que es va enriquir amb famílies que arriben de la resta d’Espanya…”

El president ha afirmat que el País Valencià és una terra feta de capes de gent que ve a treballar. “Eixe és el llegat que defineix la Comunitat Valenciana, orgullosa de parlar en valencià o en castellà”, ha dit.

En el discurs, Pérez Llorca ha reiterat una idea que expressa sovint quant a la construcció de la identitat. “Una identitat que mai ha necessitat anar contra ningú per a ser ella mateixa. I que no necessita renunciar a res per a ser , al mateix temps, una part essencial d’Espanya i d’Europa.

Quant a les senyes d’identitat, relacionades amb l’autogovern, el president ha proclamat: “La senyera no té peatges. La llengua no demana més complicitat que l’afecte. I les nostres tradicions no tenen propietaris. Són de tots. Aquest Nou d’Octubre és una oportunitat per a proclamar amb serenitat però amb fermesa, que ningú té el dret d’apropiar-se del que és de tots”.

El d’enguany és el primer Nou d’Octubre que se celebra després de la gota freda d’octubre del 2024, perquè l’any passat, una alerta meteorològica ho va impedir. El president Pérez Llorca ha parlat d’aquella catàstrofe i s’ha volgut referir a les víctimes: Ara farà dos anys, la dana ens va colpejar amb una crueltat que no oblidaren. Les víctimes i les seues famílies estaran sempre en la nostra memòria”.

El discurs ha tingut una frase també per a les reivindicacions habituals: l’aigua, el finançament just o la millora de les infraestructures.

Al final de la intervenció ha fet referència al llegat de Jaume I que, potser, sense voler, ha sonat a pèrdua i a fracàs: “El Conqueridor ens va deixar un regne. Nosaltres hem de deixar una Comunitat Valenciana més pròspera, més segura i més unida”, ha dit.

Tots els valors del toreig

Abans del president ha parlat, en nom de tots els premiats, el torero i pintor Luis Francisco Esplá. Perquè no quedara cap dubte sobre la seua personalitat, s’ha posat una corbata amb motius taurins.

Esplà, nascut a Alacant, que enguany fa cinquanta anys que va prendre l’alternativa. Li han donat l’Alta Distinció de la Generalitat i la gran Creu de Jaume I el Conqueridor per la relació entre la tauromàquia i el món de les arts. Aquest és el màxim guardó dels que s’han donat avui, i l’ha compartit amb la ciutat espanyola de Ceuta.

Sense papers, en castellà, el torero ha dit, amb falsa modèstia, que ell és el menys indicat per mèrits, per a representar la veu dels premiats. “Jo no tinc mèrits, però el toreig, sí que els té”, ha dit amb orgull per a afegir que el toreig comparteix tots els valors dels diversos premiats. “Hi ha medalles que ens eleven per damunt de la societat. Que te la pose Trump en un campionat del món és una d’elles. Les medalles de les nostres gimnastes, també us eleven”.

Esplà ha fet referència a la societat tradicional i cristiana que regalava una medalla a un xiquet nounat. “Tenia el poder de retornar-nos a la infantesa, de no fer-nos perdre les arrels. La meua medalla tenia un àngel de la guarda”, ha evocat. El torero ha reconegut els mèrits de la ciutat de Ceuta com a exemple de convivència. “No hi ha un exemple més gran”, ha afirmat per a demanar a la resta de premiats que no defrauden a medalla que els han posat.

L’acte institucional ha acabat com sempre: amb els himnes valencià i espanyol.