Ni ‘què tal?’ ni ‘què va!’: cinc construccions castellanes que hem d’evitar

El contacte constant amb el castellà fa que, de vegades, calquem expressions que no són catalanes i que desplacen maneres de dir ben vives i genuïnes. En repassem cinc de molt habituals.

Què va!

Per negar, refusar o contradir una afirmació no hem d’exclamar què va! –calc del castellà ¡qué va!–, sinó que, segons el context, podem dir i ca!, i ara!, au, va!, fuig!, i què més! o, simplement, no!.

—Vindrà demà?
—I ca! Si és a Londres.

Què tal?

Com a fórmula de salutació, s’ha estès molt què tal?, una expressió que de catalana no en té res. Hi ha alternatives ben naturals: com va?, com estàs?, com anem?, què fem?… En alguns contexts, podem fer servir com prova?, ben genuí.

—Com va tot?
—Com prova això de ser avi?

Amb o sense raó

En català és preferible de no coordinar amb i sense davant un nom, sinó posposar el nom a la primera preposició: amb raó o sense, amb gas o sense, amb emoció o sense…

Amb raó o sense, no pensa rectificar.

Deixar de costat

Per expressar que prescindim d’algú o d’alguna cosa, no hem de dir deixar de costat, sinó deixar de banda, deixar a banda o deixar de racó. Quan parlem de menystenir algú, també es diu fer vores.

Deixem de banda les diferències i mirem de posar-nos d’acord.

A esquenes de

El català fa servir esquena en singular. Però si volem dir ‘sense que algú ho sàpiga’, la forma més clara és d’amagat de o de sotamà. En canvi, a l’esquena d’algú o a esquena d’algú vol dir ‘mitjançant els seus diners, el seu ajut, etc.’.

Ho van pactar d’amagat dels treballadors.
Viu a esquena dels pares.