Acaba sense acord la COP31, la cimera del clima més llarga de la història

La 31a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic s’ha acabat sense cap acord després que la gran majoria dels països participants rebutgessin l’últim esborrany de declaració. Aquesta és la primera vegada que una cimera climàtica de l’ONU finalitza sense consens, fet que n’evidencia el fracàs.
El president de la conferència i ministre de Medi Ambient de Turquia, Murat Kurum, ha anunciat la fi de la COP31 des d’Antalya, tot destacant que “s’ha fet tot el que s’ha pogut” i que “no hi haurà més propostes de text”. Recorda que cal consens i, per tant, qualsevol país hi té una mena de dret de veto. “Desgraciadament, alguns països s’han quedat encallats amb una paraula o expressió i han portat altres temes aliens al clima a les negociacions, la qual cosa ha impedit avançar”, ha afegit.
El ministre irlandès de Clima, Darragh O’Brien, ha expressat en nom de la Unió Europea el rebuig a la quarta i darrera proposta, perquè no feia cap al·lusió als combustibles fòssils i no responia a l’emergència climàtica. Segons que ha dit, el pacte d’Anatòlia és insuficient d’acord amb la urgència de limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus. O’Brien ha reiterat que Europa no donarà suport a cap acord que ignori l’evidència científica i la necessitat d’aplicar mesures reals per a assolir els compromisos climàtics: “Europa no donarà suport a una COP que serveixi per emblanquir la imatge dels combustibles fòssils.”
El ministre de Medi Ambient alemany, Carsten Schneider, ha acusat directament els països productors de petroli de bloquejar l’avenç, tot i el suport majoritari a un pacte més ambiciós. “Hi ha qui continua obtenint grans beneficis del petroli i el gas i no està disposat a reduir-ne la producció”, ha assenyalat.
Les Illes Marshall, país especialment amenaçat per l’augment del nivell del mar, han qualificat la proposta de “pitjor resposta possible” a la crisi climàtica. Altres estats, com la Xina, el Pakistan i diversos països africans, també han lamentat la manca d’acord.
Les negociacions més llargues de la història
Països productors de petroli com l’Aràbia Saudita i Rússia han volgut fer marxa enrere en acords previs per restringir l’escalfament global. Aquesta edició de la cimera a Anatòlia ha estat la més llarga de les conferències climàtiques, amb més de quaranta hores de retard sobre el tancament programat, superant la durada de la COP25 de Madrid el 2019, que ja fou rècord de prolongació.
ONG com Oxfam han lamentat la falta d’acord, però matisen que no implica directament un fracàs. El portaveu Jan Kowalzig ha apuntat que l’estancament indica que la majoria no accepta deixar el control als qui bloquegen la fi dels combustibles fòssils. Alhora, ha retret a la Unió Europea la manca de flexibilitat econòmica amb els països en desenvolupament afectats pel canvi climàtic.
Ani Dasgupta, del World Resources Institute, ha admès que la conferència és “un fracàs de dirigència política”. “En un moment en què la ciència és clara, és indefensable que no s’acordi ni tan sols esmentar el tema principal: els combustibles fòssils”, ha subratllat.
Des de WWF, Manuel Pulgar-Vidal considera que molts governs han defugit responsabilitats i han evitat prendre decisions dures per transformar el compromís amb la transició energètica en accions reals. Mohamed Adow, de Power Shift Africa, ha declarat que aquesta ha estat “la pitjor COP” i que els països rics i els grans emissors “no poden continuar venint amb les mans buides”.
Noves aliances i anuncis contradictoris
Durant la cimera han sorgit noves aliances, com la d’una trentena de països que projecten arribar al consum zero de combustibles fòssils, o tretze estats i la Unió Europea que volen reduir radicalment l’ús d’hexafluorur de sofre (SF6), un gas d’efecte hivernacle emprat a la xarxa elèctrica.
Desenes de països han avalat la proposta de Turquia per accelerar l’electrificació i incrementar la proporció mundial d’electricitat consumida del 23 al 35% el 2035. Aquestes iniciatives contrasten amb altres anuncis, com el del president turc, Recep Tayyip Erdogan, que a l’inici de la conferència va anunciar el descobriment de dos nous jaciments de petroli i la intenció d’explotar-los.
D’altra banda, els presidents dels Estats Units, Rússia i la Xina (Donald Trump, Vladímir Putin i Xi Jinping), reunits a Shenzhen, han acordat d’intensificar la producció de petroli. La Unió Europea, per la seva part, va comunicar dijous un ajornament de dos anys de l’entrada en vigor d’una nova normativa ambiental sobre emissions de metà.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.