The Jerusalem PostBahrain says Iranian attack hits industrial facility, causes fireZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFColliderPrime Video Could Officially Give James Bond the ‘Young Sherlock’ TreatmentVanguardTinubu doing fantastic job on sports infrastructure, says InfantinoFrance 24Eisenkot invites Netanyahu’s party for ‘marathon’ Israeli coalition talksNOSItaliaanse luxe-juwelier Bulgari (89) overledenE! OnlineMiley Cyrus, Maxx Morando Host Rehearsal Dinner Ahead of WeddingESPN Deportes¡Lo voló! Mbappé falla un penati y deja ir el empate ante CeltaABC NewsCartel leader on FBI's most wanted list arrestedGlobal NewsFBI investigating apparent hack of key criminal justice info database: AP sourceOnetWściekły tłum, fajerwerki i gaz łzawiący. Niespokojna sobota we FrancjiBusiness AMGTA VI haalt recordbedrag van 3,79 miljard dollar binnen in de eerste 24 uur
The Daily Newsstand · Free, Always
Saturday, November 21, 2026

“La classe política s’ha posat al dia amb el país”: deu anys després, el Regne Unit comença a reconsiderar el Brexit

Translate

Londres, Regne Unit. El Brexit ha tornat. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea l’any 2016, i el divorci amarg que se’n va derivar, havien esdevingut un dels grans tabús de la política britànica. L’única cosa més tòxica que el Brexit era parlar de reobrir la ferida, fins i tot per a aquells que en el seu moment s’hi van oposar.

Però el desencant creixent dels britànics amb el Brexit, l’estancament progressiu de l’economia britànica i els canvis en el panorama geopolític global han ajudat a fer que el Brexit, de cop i volta, deixi de ser tabú. La campanya per a restablir els lligams entre la UE i el Regne Unit ja ha començat, i la futura reincorporació del Regne Unit a la UE, segons els analistes, ha deixat de ser impensable.

Ahir, el primer ministre britànic, Andy Burnham, va fer a Brussel·les el pas més decisiu per a desfer la separació entre el Regne Unit i la UE que cap primer ministre britànic ha fet d’ençà del 2016.

L’acord que Burnham ha tancat amb Brussel·les és relativament modest. El text estipula que el Regne Unit adoptarà les normes de seguretat alimentària de la UE, i que suprimirà molts dels controls fronterers que han dificultat el comerç amb Brussel·les d’ençà del Brexit. Ambdues connectaran els seus mercats de carboni respectius, cosa que protegirà els fabricants britànics del nou impost de la UE sobre les importacions amb una petjada de carboni elevada.

El pacte també permetrà que els joves britànics i europeus visquin i treballin al país de l’altre fins a un màxim de tres anys. Les negociacions sobre l’import de la matrícula que hauran de pagar els estudiants europeus al Regne Unit continuen, segons que van explicar Burnham i els dirigents de la UE en una conferència de premsa després de la cimera.

“Avui posem fi a una dècada de deriva i de divisió tot retrobant-nos amb vells amics i construint una relació molt més constructiva amb els nostres veïns més pròxims i el nostre principal mercat”, va dir Burnham.

El primer ministre ha promès més. Burnham ha descrit aquests acords com tot just el començament d’un debat nacional sobre el lloc futur del Regne Unit a Europa. Les opcions inclouen “anar fins al final” i tornar a la UE.

Burnham ha dit que li agradaria veure el Regne Unit tornar a entrar a la UE abans de morir-se. Alguns dirigents laboristes tenen més pressa: dimecres, el diputat laborista i ex-vice-primer ministre David Lammy va proposar d’incloure el compromís de tornar a entrar al programa oficial del partit per a les eleccions vinents.

A començament d’any, Peter Kyle, ex-ministre de Comerç i Empresa, va desaconsellar de reobrir el debat del Brexit. Ara, tanmateix, defensa que Burnham faci campanya amb la promesa explícita de convocar un referèndum sobre el reingrés la legislatura vinent.

Segons que expliquen els analistes, els laboristes han arribat a la conclusió que parlar de tornar a la UE ha deixat de ser un risc polític, atès que les enquestes mostren que com més va més britànics es penedeixen del Brexit. D’ençà del 2022, la majoria dels enquestats als sondatges de YouGov sobre el Brexit han assegurat que sortir de la UE va ser un error.

“La classe política britànica s’ha posat al dia amb la resta del país”, diu Mark Leonard, director del Consell Europeu de Relacions Exteriors. Enguany, l’institut de recerca va encarregar un sondatge propi sobre el Brexit, que conclou que un 75% dels britànics vol lligams més estrets amb la UE, i que un 33% triaria com a primera opció tornar-ne a ser membre de ple dret. “Les enquestes deixen clar que al país hi ha una opinió consolidada: que el Brexit ha estat dolent per al Regne Unit.”

El veredicte econòmic de la sortida de la UE és implacable: el 2025, un estudi de l’Oficina Nacional de Recerca Econòmica dels Estats Units va determinar que el Brexit havia reduït fins a un 8% el PIB per capita del Regne Unit, i fins a un 18% la inversió.

Fa anys que les organitzacions empresarials reclamen de recuperar uns lligams amb la UE per reduir els controls duaners, la paperassa i la duplicació de regulacions, que han perjudicat els exportadors d’ençà que van entrar en vigor l’any 2021.

Els partidaris del Brexit, tanmateix, s’oposen ferotgement a qualsevol intent de desfer el resultat d’un referèndum, on el sí es va imposar per 52% al 48% de nos. El suport a enfortir els lligams amb Europa ha crescut molt, però baixa quan es pregunta als britànics per les possibles contrapartides de tornar a la UE, com ara adoptar l’euro o relaxar la política migratòria.

El cap de Reform UK, Nigel Farage, un dels grans artífexs del Brexit, ha definit l’actitud de Burnham envers la UE com una “traïció total” al mandat dels votants britànics. La cap dels conservadors, Kemi Badenoch, ha acusat els dirigents laboristes de “voler fer anar enrere el país”; l’ex-primer ministre conservador Boris Johnson ha titllat de “bogeria” reobrir el debat del Brexit.

Però Tim Bale, professor de ciència política a la Universitat Queen Mary de Londres, explica que el clima polític –diguin què diguin els defensors del Brexit– ja no és el de fa tan sols cinc anys.

Ara que el Brexit ha esdevingut l’statu quo, diu Bale, els artífexs no tenen més remei que assumir-ne les conseqüències. En la dècada d’ençà del referèndum han mort uns sis milions de britànics, i els sondatges mostren que els votants joves tendeixen a ser força més favorables a Europa.

El partit de Farage, Reform UK, ha baixat considerablement en els sondatges aquests darrers mesos. És possible que Burnham, en aquest sentit, vegi la qüestió del Brexit com una oportunitat de recuperar els votants progressistes que s’havien distanciat dels laboristes en els darrers anys.

“Ens havíem acostumat a la idea que qualsevol cosa relacionada amb el Brexit afavoria Farage. Ara aquesta lògica ara s’ha invertit”, diu Bale.

El clima polític no ha estat l’única cosa que ha canviat d’ençà del referèndum: també ha canviat el panorama geopolític. El Brexit es va aprovar quan els aranzels eren baixos, i hi havia grans esperances de signar acords bilaterals de lliure comerç lucratius amb els Estats Units i la Xina.

Però ara Rússia ha envaït Ucraïna, cosa que ha obligat la UE a potenciar la despesa en defensa i la cooperació en matèria de seguretat. Trump ha desestabilitzat l’OTAN, ha imposat aranzels i ha fet trontollar la confiança europea i britànica en el rol dels Estats Units com a soci transatlàntic.

Leonard, en aquest sentit, explica que el Brexit tampoc no ha beneficiat els milions de persones que hi van votar a favor.

“Aquesta desconnexió entre allò que volien els partidaris de sortir de la UE i allò que han rebut ha empès molta gent a repensar-se la relació amb Europa”, diu Leonard.

Tant el govern britànic com els governs europeus veuen motius de pes per a estrènyer lligams. Dijous, el president del Consell Europeu, António Costa, va dir que, a còpia d’aprofundir la cooperació entre el Regne Unit i la UE, “podrem enfortir la nostra capacitat d’afrontar els envits del nostre temps, enfortir la nostra resiliència i promoure la seguretat i l’estabilitat a Europa, i més enllà”.

Però un hipotètic retorn del Regne Unit a la UE no seria ni ràpid ni fàcil. Els britànics voldran conservar la lliura com a moneda i quedar fora de l’espai Schengen, però sembla poc probable que Brussel·les toleri fer exempcions a la carta.

Els analistes asseguren que un acord de reincorporació no és impossible, ni de bon tros. L’economia britànica és aproximadament una cinquena part de l’economia de la UE, un reclam per a un bloc decidit a obrir-se el seu propi camí entre Washington i Pequín. A més, té un dels pressuposts de defensa més grans del continent. I hi ha uns altres estats membres que també van gaudir d’exempcions a l’hora d’entrar a la UE: Dinamarca no va adoptar l’euro, per exemple, i Irlanda no va entrar a l’espai Schengen.

En aquest sentit, els detractors del Brexit veuen un bri d’esperança en l’acord anunciat ahir.

“És una primera prova de la idea que ambdues parts poden beneficiar-se d’una relació més estreta”, diu Leonard. “Això servirà de rerefons per al debat més ampli sobre el futur [del Brexit] que vol obrir Andy Burnham.”

Ellen Francis ha col·laborat en aquest article de Brussel·les estant.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.