La Sagrada Família serà l’escenari d’un gran homenatge popular a Antoni Gaudí

La Sagrada Família de Barcelona serà l’escenari demà, diumenge, 22 de novembre d’un gran homenatge popular a Antoni Gaudí, coincidint amb el centenari de la seva mort. L’acte, organitzat pel Moviment Gaudí amb el lema “Català universal”, combinarà una gran cantada coral i una ballada internacional de sardanes amb la voluntat de reivindicar la figura de l’arquitecte, la catalanitat i els valors de la pau i la fraternitat universals.
La convocatòria començarà a dos quarts d’onze del matí i s’allargarà fins a les 13.40. Hi participaran més de sis-cents cantaires de corals i més d’un miler de dansaires, que ballaran una sardana gegant que encerclarà tota la basílica. L’acte és gratuït i obert a tothom. Hi col·laboren la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC) i Som Sardana.
Defensa del procés científic i humanístic
“En Gaudí es mereix un acte popular d’homenatge”, explica Joan Amorós, impulsor i president del Moviment Gaudí. Amorós defensa que l’arquitecte representa un exemple de conciliació entre el progrés científic i el desenvolupament humanístic, dos àmbits que, segons que considera, avui avancen a ritmes molt diferents. “Considerem que en aquest món hi ha un desfasament brutal entre progrés científic i humanístic. Això és gravíssim. Anem a un món que se’n va a l’abisme. O compassem els dos temes, o això no s’aguanta per enlloc”, defensa.
Segons Amorós, Gaudí reunia totes dues dimensions: “Era un geni de la ciència i tecnologia i del punt humanista era un home de la cultura de l’esforç, de la feina ben feta, que acollia els pobres, instruïa els infants, fent escoles pel barri, instruïa els estudiants d’arquitectura, un home que s’inspirava en la natura, un home de la cultura de la pau i la fraternitat”.
Amorós també explica que el moviment vol tenir abast universal i reivindicar el respecte per les nacions, les cultures i les llengües. “Demanem el respecte per totes les nacions, cultures i llengües”, afirma. També reivindica la vinculació de Gaudí amb Catalunya: “Gaudí era un patriota català indiscutible. Va anar a la presó per parlar en català.”
Una gran jornada de reivindicació de Gaudí
La jornada començarà amb una trobada de cant coral dividida en dues parts. La primera, dedicada a cançons per la pau, inclourà peces com “Sant Martí del Canigó”, de Pau Casals, i el “Cant final del Pessebre”, del mateix compositor. La segona reunirà cançons populars dels Països Catalans i Occitània, entre les quals “La Balanguera”, “La Muixeranga d’Algemesí”, “El cant dels ocells” i “El Virolai”. Hi participarà la cobla la Principal de la Bisbal, amb la direcció coral de Daniel Mestre.
Un dels moments destacats serà l’estrena de l’himne del Moviment Gaudí, “Unim les veus”, amb música d’Albert Guinovart i lletra de Carles Duarte. També s’estrenarà la sardana “Moviment Gaudí per la pau”, de Josep Cassú, que formarà part de la ballada internacional de sardanes prevista a partir de dos quarts d’una del migdia. La ballada inclourà també “La Santa Espina”, d’Enric Morera, que serà cantada mentre els dansaires formen una gran rotllana al voltant de la Sagrada Família.
La jornada inclourà parlaments institucionals, entre els quals el de Josep Rull, president del parlament; Carol Duran, directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural; Marc Martínez, conseller tècnic del districte de l’Eixample; Josep Maria Tarragona i Amorós.
Durant la jornada també es farà la presentació del Manifest Gaudinià per la Pau i la Fraternitat Universals, a càrrec de Xavier Garí. El document s’articula al voltant de tres grans eixos: la promoció i la defensa de la dignitat humana, la identitat cultural i la biodiversitat natural. Segons Amorós, el manifest conté divuit punts, que signifiquen les divuit torres de la Sagrada Família. També es proclamarà la sardana com a dansa de la pau i la fraternitat universals, a càrrec de Xavier Tresserras, president de Som Sardana.
Un moviment amb projecció internacional
El Moviment Gaudí va començar a prendre forma el 30 de maig de 2025, en una trobada a Montserrat en què, segons Amorós, van participar entre cent i cent cinquanta persones. L’associació està registrada d’ençà del febrer d’enguany i durant aquest temps han fet presentacions a Reus, Brussel·les i l’Alguer.
Entre els projectes de futur, l’entitat vol organitzar un gran acte a Sardenya l’any que ve per difondre la sardana i portar-la a més indrets del món. També preveu d’impulsar un cicle de conferències sobre intel·ligència artificial i intel·ligència espiritual, unes jornades a Brussel·les sobre democràcia lingüística i uns premis anuals als ideals de Gaudí per reconèixer persones o entitats que hagin sabut compaginar la trajectòria humanística amb el progrés científic.
El moviment també vol estendre’s per les comarques i vegueries dels Països Catalans i entrar a les escoles per difondre els ideals de l’arquitecte. “Volem realçar la catalanitat, l’autoestima. Som un país increïble i la gent no ho sap”, assenyala Amorós.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.