El protocol de gas pebre dels Mossos estableix que no s’hauria d’utilitzar en casos de resistència passiva

Els Mossos d’Esquadra tenen des d’avui un protocol detallat sobre l’ús del gas pebre, que els darrers anys ha utilitzat com més va més per a dissoldre manifestacions públiques. Fins ara, havien funcionat senzillament d’acord amb una instrucció àmplia sobre la utilització d’armes i eines policíaques de 2013, però no disposaven d’un protocol concret. El nou document detalla quan i com en poden fer ús els agents dels Mossos d’Esquadra, i estableix mesures perquè l’ús quedi registrat de manera detallada perquè se’n pugui donar explicacions a la justícia o el govern quan els ho demani.

Els esprais de gas pebre –descrits al protocol com a “espai OC”, per les sigles de l’ingredient actiu Oleoresina Capsicum, provinent de pebrots picants– són presentats com a un “mitjà de control policíac de baixa lesivitat” per a “reduir temporalment la capacitat de reacció efectiva de les persones” en operacions d’ordre públic. Ja d’entrada, el protocol deixa clar que l’ús del gas pebre s’ha de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, així com les orientacions de les Nacions Unides sobre l’ús d’armes menys letals.

Com a norma general, els agents han de tenir autorització del cap del dispositiu per a fer servir l’esprai, però el protocol deixa marge perquè es faci servir autònomament “excepcionalment i en casos d’urgència per una necessitat donada per una situació de risc, greu i sobtada, per a les persones o els béns”. En aquests casos, l’agent ha d’informar-ne al seu superior, que ho ha de transmetre jeràrquicament fins al cap del dispositiu, i explicar tant les circumstàncies que considera que en motivaven l’ús i els resultats que ha tingut. A més, també ho ha de comunicar a la sala territorial del comandament per tal que quedi registrat.

Ara bé, els agents antiavalots de la Brigada Mòbil i de l’ARRO poden fer-los servir a criteri seu en intervencions de seguretat ciutadana, tenint en compte els criteris d’oportunitat, proporcionalitat i congruència.

No s’hauria de fer servir en casos de resistència passiva

El protocol autoritza l’ús de l’esprai de gas pebre en manifestacions o concentracions, quan considerin que calgui per a restablir l’ordre públic, si bé estableix que “no s’hauria d’utilitzar en situacions de resistència passiva”. Ara bé, deixa un marge per fer-ho si consideren els responsables consideren que és adequat per les circumstàncies i els riscos existents.

Un dels usos de gas pebre més polèmics dels darrers anys fou ara fa un any, en la protesta contra els jugadors de l’equip de bàsquet israelià Hapoel, coincidint amb la vaga general a favor de Palestina. Un grup de persones es va asseure davant de l’hotel de l’estació de Sants de Barcelona, on s’allotjaven els jugadors, i els agents antiavalots dels Mossos els van dissoldre amb gas pebre. Entre els concentrats hi havia Xavier Pellicer, diputat de la CUP, que va denunciar que el gas s’havia llançat sense previ avís.

Segons el protocol, això tampoc no hauria de ser possible. Estableix que abans de qualsevol aplicació de l’esprai –”i sempre que les circumstàncies ho permetin”–, cal avisar de viva veu o per megafonia a les persones que se’n poden veure afectades. Tot seguit, diu que “sempre que sigui possible”, han de donar temps perquè els manifestants puguin marxar del lloc on intervindran.

A més de manifestacions i concentracions, el protocol també estableix que es pot fer servir en motins penitenciaris i en actuacions de seguretat ciutadana, quan hi participin unitats d’ordre públic i es consideri adequat per la gravetat dels fets.

No s’ha de dirigir el gas pebre als ulls

Quan els Mossos d’Esquadra considerin que n’han de fer ús, han d’accionar el disparador “el temps mínim necessari per saturar l’espai i aconseguir l’afectació suficient sobre qui va dirigit”. I, de manera explícita, diu que s’han d’evitar exposicions repetides i prolongades sobre una mateixa persona.

L’esprai no s’ha de disparar de manera directa, sinó que s’ha d’orientar la projecció amb prou angle d’inclinació sobre les persones objectius perquè s’hi formi un núvol en suspensió. A més, estableix: “Cal evitar la projecció directa sobre els ulls”, òrgan especialment sensible al pebre de caiena.

Deixa clar que cal tenir en compte la direcció del vent i que no es pot fer servir en detinguts. A més, diu que l’esprai no s’hauria de fer servir en ambients tancats. Ara bé, no ho descarta del tot i deixa oberta la possibilitat si consideren que cal i després d’haver-ne valorat els riscos, principalment l’existència de ventilació i sortides habilitades.