“Poseu-vos les guerres culturals on us càpiguen”

Nosaltres som fills de l’imperi i vivim en una de les seves perifèries. Per això, quan a l’imperi americà cau una bomba, per petita que sigui, nosaltres en notem les vibracions. Veure aquest fenomen en directe impressiona: veus com una cançó, una tendència de moda o un moviment polític s’enlaira com un globus, toca les estrelles, arriba al firmament fins que, feliç, molt sovint, aterra a Europa al cap d’uns mesos.

Del six seven a la moda masculina dels pantalons caiguts, de Bruno Mars a Donald Trump, en aquesta llista de fenòmens que ens acaben arribant, avui m’atreveixo a posar-hi la senyora Gina Hinojosa. Gina Hinojosa és la nova governadora del Partit Demòcrata a Texas. Una dona que ha trencat trenta anys de domini republicà. Una dona que ha robat la cartera a Donald Trump i Elon Musk. A l’imperi americà una fortalesa ha estat assaltada. Un palau ha estat expugnat. Un dels grans feus republicans va caure dimarts.

Però a Texas no tan sols ha caigut un palau. N’han expugnat un altre. I al costat dels republicans, a Texas també ha perdut l’esquerra woke i tots els seus palaus. I això és una bomba que, crec, potser també arribarà aquí. Per esquerra woke entenc l’esquerra que fa molts anys que està a favor de la lluita LGBTI, que ha viscut debats intensos, alguns en diuen “guerres culturals”, sobre on han de competir les persones trans en els campionats esportius, quin és l’ús de pronoms que hem de fer servir, i que és un moviment que ha encapçalat (alguns dirien apropiat) el fenomen Me Too. Aquesta poderosa tendència que ens va arribar dels EUA ha tingut resultats desiguals però no es pot negar la seva preponderància en els mitjans, que fa una colla d’anys que retransmetem el combat que ens arriba de l’imperi, el famós duel Trump contra el wokisme. I jo diria que dimarts, com a mínim a Texas, van perdre tots dos.

Mireu-vos, si no, un dels anuncis de campanya de la senyora Hinojosa, la guanyadora, i com s’allunya de Trump, i del wokisme:

Traducció: “Volen dedicar tota la campanya a dir que sóc massa woke. Doncs els meus plans són uns altres: penso dedicar tota la campanya a dir que els treballadors estan pelats. Això marca la diferència. Sóc Gina Hinojosa. I els meus pronoms són mare, texana i aviat governadora.”

Hinojosa, a la Cambra de Texas, ha estat considerada la demòcrata més d’esquerres, però ara es presenta com a populista i no pas com a progressista. Al New York Times ho raonava així: “Som en temps de populisme, en què tot gira al voltant del poder econòmic. I el populisme va de poder econòmic.” Quan la periodista li apuntava que el progressisme també té a veure amb com es distribueixen els imposts, va respondre: “Potser per tu, sí. Però per la majoria de la gent la política progressista s’associa a guerres culturals. I ara no tinc gens d’interès a lliurar-les. No és una lluita guanyadora. És una lluita que ens divideix perquè té a veure amb qui som i amb el que hem viscut. I aquesta no és la lluita del 2026.” La lluita dels de baix contra els de dalt, tan populista, l’ha guanyada oposant-se als centres de dades de les grans companyies de IA i a Elon Musk.

Centrada, per una banda, en aquest populisme, i en l’altre, en fer una campanya amb la reivindicació clàssica de l’esquerra (sous, economia, condicions de vida, educació), ningú no podrà dir que Hinojosa no havia avisat. Al setembre, en aquesta entrevista a Político va deixar anar aquest titular: “Poseu-vos les guerres culturals on us càpiguen.” Sip, una petita bomba ha esclatat als Estats Units. I aquí a la perifèria en notarem les vibracions.