L’Audiència espanyola avala d’investigar Zapatero per un suposat tràfic d’influències a Bolívia

L’Audiència espanyola ha refusat d’excloure de la investigació del cas Plus Ultra les indagacions sobre les presumptes operacions de l’ex-president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a Bolívia. El tribunal considera que la investigació de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola no va ser prospectiva, tal com sostenia la defensa de Zapatero, investigat en la causa.

En una interlocutòria a què ha tingut accés Europa Press, la sala penal de l’Audiència espanyola assenyala que les indagacions sobre el pagament de 200.000 euros de l’empresa Focus Social Research a Zapatero per les presumptes gestions tenien una connexió aparent amb els fets investigats. Per això, descarta que es tractés d’una investigació prospectiva.

Zapatero havia presentat un recurs per demanar que es retirés de la causa l’informe policíac que revelava les presumptes gestions. Argumentava que feia referència a fets aliens al cas Plus Ultra i que no derivaven directament de la documentació incorporada a la investigació.

El magistrat José Luis Calama investiga Zapatero com a presumpte cap d’una xarxa de tràfic d’influències que hauria obtingut beneficis econòmics a canvi de la seva suposada mediació perquè el govern espanyol concedís un rescat de 53 milions d’euros a la companyia aèria Plus Ultra durant la pandèmia.

El presumpte paper de Zapatero en la trama

La sala penal es remet a un informe de la UDEF del maig, que assenyala que la investigació afecta una presumpta organització criminal encapçalada per Zapatero. Segons la policia, la xarxa es dedicava a exercir influències il·lícites i els pagaments dels clients es podrien haver justificat amb contractes simulats d’assessorament.

El tribunal, citant l’informe, assenyala que el paper de Zapatero no es manifestava de manera formal ni pública, sinó mitjançant la seva capacitat de direcció, coordinació i supervisió. Segons els investigadors, l’ex-president procurava d’evitar d’executar directament les gestions més compromeses.

Els magistrats remarquen que la investigació dels pagaments de Focus ha permès de detectar indicis d’una organització que disposava d’un entramat societari complex, anterior als fets investigats. Aquesta estructura hauria servit per a obtenir l’ajut públic a Plus Ultra i ocultar els rendiments econòmics de les gestions.

L’informe també apunta que la presumpta xarxa preveia d’estendre l’activitat a Dubai, amb un pla de negocis adreçat a empreses dels Emirats Àrabs Units i de l’Amèrica Llatina. La previsió era d’obtenir uns beneficis d’uns tres milions de dòlars durant els cinc anys següents.

Les gestions a Bolívia i l’escorcoll del despatx

La sala penal també avala l’actuació dels agents durant l’escorcoll del despatx de Zapatero. Considera que tenien el deure de copiar el contingut dels dispositius intervinguts i que corresponia determinar posteriorment quins documents eren necessaris per a la investigació.

Segons el tribunal, unes comunicacions localitzades en aquests dispositius van aportar informació nova sobre un possible delicte de tràfic d’influències davant les autoritats de Bolívia en benefici del grup peruà Gloria. Els magistrats consideren que allò que inicialment podia semblar irrellevant va adquirir importància quan es va relacionar amb els fets investigats.

La sala sosté que les indagacions sobre els pagaments de Focus estaven justificades per la connexió aparent amb la causa, tant si les gestions a Bolívia es poden atribuir a l’organització investigada com si corresponen a una activitat particular de Zapatero.

Per tot plegat, l’Audiència espanyola desestima el recurs de l’ex-president i confirma íntegrament la decisió del magistrat Calama, que ja havia refusat d’excloure l’informe policíac de la investigació.

Les al·legacions de la defensa

Zapatero sostenia que les indagacions vulneraven el seu dret a la tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties i a la intimitat econòmica. També denunciava una infracció del principi d’especialitat perquè considerava que les diligències eren fruit d’una investigació prospectiva.

L’ex-president argumentava que l’informe policíac analitzava exhaustivament els moviments dels seus comptes bancaris sense que hi hagués cap resolució judicial que autoritzés d’accedir-hi o de sol·licitar informes d’intel·ligència financera. A més, sostenia que la majoria dels moviments examinats, inclosos els relacionats amb Focus, eren aliens al rescat de Plus Ultra.

Finalment, criticava que els investigadors actuessin com si tinguessin una “patent de cors” per a estendre la instrucció a qualsevol activitat personal o professional de la seva vida. L’Audiència espanyola ha refusat aquests arguments i ha avalat la continuïtat de les indagacions.