[DADES] Qui guanyarà les eleccions espanyoles del 29 de novembre segons les enquestes?

VilaWeb recorda que aquest article es basa en estimacions demoscòpiques i tan sols s’ha d’interpretar tenint en compte aquesta limitació. Tal com s’ha demostrat en processos electorals anteriors, no hi ha cap garantia que aquestes dades es reflecteixin en el resultat final.

Aquesta setmana comença la campanya de les eleccions espanyoles del 29 de novembre i totes les enquestes coincideixen en l’element fonamental, que és la majoria absoluta del PP i Vox. Tanmateix, hi ha diferències considerables entre els sondatges, tant sobre la tendència que es detecta com sobre l’amplitud de la majoria que podrien aconseguir les dues formacions de dreta.

El panorama electoral s’ha anat definint aquests darrers dies, amb la concreció dels noms que nodreixen les candidatures, la tria dels lemes i les aliances, com ara la del Front Ampli, Compromís i Ara Més. Tot plegat, sense haver començat la campanya oficialment i en un context polític i marcat per la tragèdia ferroviària d’Urda i la dimissió del ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, dos fets d’un impacte electoral encara difícil de determinar. Aquesta setmana, a més, hi haurà vagues a RENFE i una vaga general, que també poden condicionar la campanya.

La fotografia general és força estable. El PP tindria un resultat semblant al del 2023, quan va ser primera força, amb 133 escons. Així i tot, amb alts i baixos, sembla haver-hi una tendència a perdre suport. Això, de fet, ja va passar ara fa tres anys, quan moltes enquestes també pronosticaven una majoria absoluta de PP i Vox, però va anar perdent cada vegada més intenció de vot i finalment va quedar amb 170 diputats, insuficients per a governar.

La diferència principal d’enguany és el creixement de l’extrema dreta de Vox, que podria passar de 33 diputats a més de 60. Amb l’actual distribució, la suma de PP i Vox superaria còmodament els 176 escons que marquen la majoria absoluta al congrés espanyol. En bona part dels sondatges, la suma arriba entorn dels 200 diputats, però n’hi ha que dibuixen un resultat molt més ajustat. És el cas de la Séptima, que els atribueix tan sols 177 escons, un més dels necessaris per a la majoria absoluta.

Les diferències també són importants en el cas del PSOE. Algunes enquestes detecten una recuperació dels socialistes i fins i tot n’hi ha que els consideren primera força. La projecció més favorable és la de la Séptima, que els atribueix uns 130 diputats. The Objective els situa entorn dels 120 i la projecció del CIS cap a 115. En canvi, la majoria els en donen 100, una quantitat semblant als 103 del 2023.

Per tant, encara que la majoria de les enquestes coincideixin a situar PP i Vox amb prou representació per a governar, hi ha discrepàncies significatives sobre la força que tindria cadascun dels partits i sobre la distància que els separaria del PSOE. Aquí hi hauria la clau sobre si encara hi ha possibilitat o no de capgirar la situació actual.

El Front Ampli no remunta

La recuperació que alguns sondatges atribueixen als socialistes contrasta amb les dificultats que continuen mostrant les formacions de més a l’esquerra. El Front Ampli, amb Ada Colau com a candidata a la presidència del govern espanyol, no aconsegueix de recuperar el suport que va obtenir Sumar el 2023, quan es va presentar amb Podem i va assolir 31 diputats.

Una de les explicacions, més enllà de la divisió, és la transferència de vot cap al PSOE. Segons El País, de cada quatre electors que van optar per Sumar el 2023, un votaria els socialistes. Segons les estimacions, l’espai del Front Ampli obtindria una desena de diputats, amb projeccions que arriben, a tot estirar, a 14.

Tanmateix, la comparació entre enquestes és especialment complicada, perquè no totes comptabilitzen de la mateixa manera les candidatures territorials. Al País Valencià i a les Illes hi ha coalicions pròpies encapçalades per Compromís i Ara Més, respectivament, i que també inclouen Podem, que alguns estudis encabeixen dins el còmput general del Front Ampli i uns altres el presenten separadament. Això mateix passa a l’Aragó amb la Chunta Aragonesista (CHA).

La situació de Podem també és particular. Les enquestes li atribueixen una representació molt reduïda: tan sols un diputat si es comptabilitza separadament, concretament per Madrid, però el resultat final dependrà de les aliances territorials. A Catalunya ha arribat a un acord amb ERC, i al País Valencià i a les Illes participa en candidatures conjuntes. En el cas valencià, destaca el primer lloc que ocupa a la llista de la demarcació d’Alacant.

Compromís pot arribar a 5 diputats i Ara Més conservar-ne un

Al País Valencià, trobem una candidatura valenciana unitària, Compromís – Front Valencià, que aplega Compromís, Podem, Esquerra Unida del País Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià, entre més formacions.

La darrera enquesta de GAD3 per a l’ABC li atribueix 5 diputats, una estimació que, si es confirmés, seria un resultat històric per al valencianisme polític. La majoria li donen 2 escons o 3. Amb tot, les enquestes d’àmbit espanyol tenen limitacions importants a l’hora de calcular la representació de les candidatures territorials i, en la majoria de circumscripcions, diferències de pocs punts poden ser determinants per a aconseguir l’escó.

A les Illes, Ara Més també ha concretat una candidatura conjunta amb el Front Ampli, encapçalada per l’espai sobiranista i amb la participació de membres de Podem com a independents. L’aliança es presenta amb la marca Ara Més – Front Ampli. GAD3 li atribueix un diputat, de manera que conservaria la representació que el sobiranisme de les Illes va aconseguir el 2023 amb la candidatura integrada a Sumar. Novament, cal interpretar la projecció amb prevenció, perquè petites variacions de vot a les Illes poden determinar la consecució de l’escó.

ERC podria millorar i Junts podria recular

Entre els partits catalans, ERC apareix com una de les forces amb possibilitats de millorar els resultats del 2023, quan va obtenir 7 diputats. Els sondatges li donen, pel cap baix, el resultat que va aconseguir el 2023, però alguns arriben a pronosticar que obtindrà 12 escons.

La candidatura d’ERC incorpora membres de Podem, després de l’acord electoral entre totes dues formacions. Gabriel Rufián encapçala la llista i ha defensat una estratègia d’aliances per a mirar de concentrar el vot de l’esquerra. Això va en detriment dels Comuns, que el 2023 van ser segona força al Principat, amb 7 escons, i en canvi ara en tindrien 3. De fet, podria passar que ERC obtingués més escons que no pas el Front Ampli, que ha estat, amb Sumar al capdavant, el soci minoritari del govern espanyol.

El panorama és diferent per a Junts, que el 2023 va aconseguir 7 diputats. Malgrat aquestes diferències, la majoria d’estimacions preveuen que perdrà representació respecte de les darreres eleccions, amb uns 5 escons de mitjana. Tanmateix, algunes, com la de La Razón, li’n donen 8 o 9, fet que significaria una millora.

La candidatura torna a ser encapçalada per Míriam Nogueras, en un moment marcat per les conseqüències de la ruptura amb el PSOE i per la perspectiva del retorn de Carles Puigdemont de l’exili, i ben segur que la campanya influirà sobre les expectatives electorals. I cap enquesta, ara com ara, ha donat representació a Alhora.

Així mateix, cal tenir en compte que la capacitat d’incidència de partits com ERC o Junts depèn de com siguin de determinants els diputats, més que no del nombre. Si es confirma la majoria absoluta de PP i Vox, els altres partits perdrien capacitat de condicionar l’elecció del president espanyol, encara que milloressin els resultats.

Fora dels Països Catalans, les enquestes apunten a una millora de la resta de forces sobiranistes: EH Bildu podria passar de 6 diputats a 7 o 8, el BNG podria augmentar la representació d’un diputat a 2 i Endavant Andalusia obtenir un resultat històric, de 3 escons o 4. El PNB, en canvi, podria perdre un diputat dels 5 actuals o fins i tot quedar amb 3, segons les estimacions.