The Jerusalem PostNetanyahu's Chagall hall speech: Eisenkot, unity, and racism allegations - opinionInquirerSandiganbayan junks Jinggoy Estrada bid to lift second 90-day suspensionPunchPolice arrest eight after APC, NDC clash in KanoZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFABC NewsWATCH: Grammy nominees for Album of the Year, Song of the YearVanguardTinubu: Kebbi APC concludes preparations for presidential rallyThe South AfricanWeather: Rain on the cards as KZN coast faces damaging windsMyJoyOnlineGhana showcases carbon market leadership, urges African unity on critical minerals at COP31NumeramaLes manettes DualSense et DualSense Edge pour PS5 sont bradées pendant le Black FridayBellaNaijaNora Awolowo, Teniola Aladese & Olamidun Ogundoyin Win Big at The Future Awards Africa 2026 | See Full ListBBC News BrasilQuem foi o 'chefe dos chefes', que revolucionou o narcotráfico do México e morreu aos 80 anosSRF NewsAbgang von Nvidia-Chef – Affären hin oder her: Tech-Bros wollen Jensen Huang zurückhaben
The Daily Newsstand · Free, Always
Monday, November 16, 2026

Xiaolu Guo: “Desconfio molt de totes les ideologies”

Translate

Xiaolu Guo (1973), autora nascuda a la Xina, fa vint-i-quatre anys que viu a Europa, i és resident al Regne Unit. Autora d’una llarga obra literària i cinematogràfica que barreja ficció i no-ficció, ara publica en català La Xina soc jo (Angle Editorial), en què ficciona l’exili de dos amants xinesos a Europa. L’obra comença amb la repressió viscuda a Tiananmen i serveix per a explicar la diferent manera que tenen de militar políticament el protagonista home i la protagonista dona, però també és una reflexió dels límits de la traducció com a pont entre cultures. En unes altres novel·les, ha ficcionat la seva infantesa, educada fins als vuit anys pels avis i unes altres figures, i no pas per uns pares que no va retrobar fins més tard. Dona elogiada per la crítica, i premiada tant per les seves obres de ficció com per les seves memòries, fa uns dies va atendre VilaWeb en línia.

—Diu que de petita no vau ser educada pels pares, sinó per unes altres figures?
—De vegades sento que ja està tot molt present als meus llibres. Si algú vol saber-ho, ho pot trobar a internet o llegir els llibres. Però no crec que la meva infància sigui gaire diferent de la de molts de la meva generació, perquè vaig néixer als anys setanta. A més, això no està directament relacionat amb la meva novel·la, La Xina soc jo.

—Una novel·la en què dos dels personatges principals són una mena de personalitat dividida.
—La Xina soc jo és una història paral·lela entre dos amants xinesos, una dona i un home. Tots dos viuen exiliats, l’un a Europa com a músic i l’altra com a poeta. Diguem que nosaltres som tots dos. I després hi ha un altre univers paral·lel: la traductora britànica Iona i la seva parella, Jonathan, que intenten de traduir i reconstruir la història dels dos amants per publicar-la. És una doble història d’amor força complicada, a Orient i a Occident.

—La història del músic punk, al final, és força dura, quan s’adona que no es pot adaptar al món occidental. Seria això?
—És interessant. És més un estudi comparatiu entre una dona i un home que s’enfronten a l’exili polític i a l’entorn social. Crec que són personatges simbòlics. L’home és un exiliat a Europa, un artista polític xinès que no pot sobreviure a Occident perquè és un animal polític, i sense la pressió política no té identitat. No és capaç de viure com un ésser humà normal, en harmonia amb la natura o amb la vida quotidiana. És, d’alguna manera, una posició masculina simbòlica, militant i política. En canvi, a la novel·la, hi ha una posició femenina, la del personatge de Mu. Ella és capaç de sobreviure com una persona corrent sense implicar-se només en la política. No l’hem de llegir paraula per paraula: són personatges simbòlics.

—Hi ha una catàstrofe entre aquest home i aquesta dona, i la manera com s’enfronten a aquesta catàstrofe és molt diferent.
—És tràgic: alguns homes tan sols són construccions polítiques, siguin de dreta o d’esquerra, i sembla que no visquin en la realitat. Si no tenen cap lluita política, no hi ha res més. Però les dones poden viure de manera diferent sense implicar-se completament en les narratives polítiques, perquè sospito que cada narrativa política és una construcció ideològica. La meva posició és realment budista, budista zen. Desconfio molt de totes les ideologies.

Xiaolu Guo, en una imatge d’arxiu (fotografia: Luigi Novi / Viquipèdia).

—Uns tercers personatges, traductora i editor, em recorden a mi mateix: seria el món occidental descobrint la Xina?
—Allò que em fascina és el llenguatge com a pont, i com la gent prova d’entendre els altres per mitjà del llenguatge i no del contacte real, que és el contacte humà. I això és un problema actual: ho fem amb els mitjans, els diaris, el ChatGPT i les xarxes socials… Tot això són paraules i prou, sense contacte humà real. És una societat trista.

—Parlant de llenguatge, he llegit que quan vau decidir d’escriure en anglès, vau rellegir en anglès totes les novel·les que havíeu llegit en xinès abans.
—Sí, no totes, però algunes novel·les clau que són molt importants per a la meva vida. Quan llegeixes en diferents llengües, pots haver-ho entès malament. Per exemple, per a mi, és molt important l’autora francesa Marguerite Duras, o Jean Genet, o l’escriptor americà Herman Melville amb Moby Dick, i sobretot el poeta americà Walt Whitman. Per a mi han estat molt importants. Nosaltres fem servir pictogrames i ideogrames, no les vint-i-sis lletres occidentals, de manera que la traducció és molt diferent, és una traducció cultural més enllà de les dificultats lingüístiques. Quan vaig arribar a Europa, vaig intentar de llegir aquests llibres en anglès.

—Viviu a Anglaterra d’ençà de fa molts anys, però sou nascuda a la Xina. Viviu entre dos mons, com un traductor. Quines coses els periodistes, els lectors, els mitjans i l’home corrent no entenen d’un costat o d’un altre?
—És difícil de dir. Estem molt condicionats per la cultura que ens envolta. No podria dir que hi hagi errors comuns, perquè a Occident hi ha molts sinòlegs i molta gent fascinada per la Xina. S’ha avançat de manera sorprenent, comparat amb vint anys enrere, quan vaig arribar a Europa i era molt difícil intentar d’entendre la Xina. La clau és anar a la Xina, quedar-s’hi un temps, si es pot, i barrejar-se amb xinesos reals en una societat real. Crec que la compassió, la simpatia i la comprensió serien molt més profundes que no pas llegir el diari dels mitjans estatals. L’única manera és la comunicació humana individual. A Espanya, però, va força bé. Crec que especialment a Barcelona. La comunitat xinesa és molt forta i està molt ben establerta. També a França.

—També heu fet films. Us veieu més com a escriptora o com a cineasta?
—Bé, sóc totes dues coses, però és molt natural ser escriptor. Com deia Marguerite Duras, “ser escriptor és un hàbit diari”. Pots despertar-te, prendre un cafè i asseure’t de manera natural a escriure. Com més va faig menys films, perquè avui en dia és molt difícil obtenir finançament per al cinema.

—També sou professora de literatura. Voldria saber els aspectes positius i els negatius que veieu en la intel·ligència artificial (IA).
—La IA ofereix una gran comoditat per a moltes coses: per a la recerca, per a l’escriptura tècnica, per a la informació. Però, alhora, la IA fa un mal enorme al món: els centres de dades que aquestes empreses necessiten consumeixen una quantitat enorme d’aigua, i talen boscos per construir-los. Tothom que utilitza la IA n’és conscient: utilitzen la comoditat, però també cedeixen una part de la seva llibertat i privacitat personal, oi? Doncs tot això és petit comparat amb allò que fa el capitalisme tecnofeudal, que és força aterridor i que és un fenomen negatiu, a escala global.

—Per acabar, podeu tornar a la Xina?
—No tinc cap problema per a tornar a la Xina. Sóc ciutadana britànica.

—Hi aneu de tant en tant?
—Bé, si tinc diners, sí… La meva família és a Europa. Les meves darreres novel·les i llibres tracten sobre l’època victoriana, sobre la Gran Bretanya, sobre la història europea, cosa que ha fet que el meu enfocament sigui una mica diferent. Però a partir d’ara també m’agradaria canviar i tornar a la història de la Xina.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.