Roger Español, cara a cara amb l’escopeter que li va buidar l’ull: “Fou una represàlia”

Perdre un ull com a represàlia per haver entorpit un agent de la policia espanyola a qui li havia caigut el bastó després d’haver-li clavat un cop a la cuixa. Roger Español ha explicat avui com va viure el matí que la vida li va canviar, el Primer d’octubre de 2017, en l’obertura del judici als policies que li van canviar. És l’únic judici que es farà a la violència policíaca d’aquell dia, i tot el context recordava al cèlebre judici al Tribunal Suprem espanyol als dirigents independentistes. Fins al punt que el mateix jutge ha tingut algun lapsus quan s’ha dirigit als advocats de les acusacions com a “defenses”. Com si l’acusat fos Español, i no pas l’escopeter que va disparar-li la pilota de goma i els seus comandaments.

Español ha rememorat quan, després que els agents de la policia española van haver arrencat les urnes de l’escola Ramon Llull, va afegir-se a una trentena de persones asseguda a la cruïlla al carrer de Sardenya amb Diputació que miraven d’impedir el pas de les furgonetes, si bé els policies tenien la via lliure en sentit contrari, cap a la Diagonal. S’hi van estar vora vint minuts, fins que els agents van carregar contra els asseseguts i, tot seguit, van començar els trets, que en aquell moment Español no s’imaginava que poguessin ser bales de goma perquè les creia prohibides arran del cas d’Esther Quintana. Ell, com els altres, es va apartar de la zona, però tot i això va rebre un cop de porra a la cuixa d’un policia, a qui li va caure el bastó a terra.

“En un moment de frustració, intento impedir-li que agafi el bastó”, ha reconegut. Tot i això, l’agent el va agafar i va tornar al cordó, amb els seus companys. A la zona també hi havia unes tanques per unes obres i en va llançar un parell cap a la calçada “per mirar d’endarrerir l’avenç de les furgonetes i del cordó policial”. Ha negat que tingués cap intenció d’impactar als agents, però ha reconegut que, “per la frustració”, va clavar una puntada a una de les tanques per situar-la al mig de les furgonetes, però que va picar contra un policia involuntàriament. Dos fets que, segons que ha explicat Español després, creu que van motivar el tret de la pilota de goma que li va impactar a l’ull: “Només em queda pensar que va ser una repressàlia.”

El tret li va arribar quan era entre periodistes, després d’haver empés la tanca, a la vorera esquerra del carrer de Sardenya, mirant a mar. La seva intenció ha dit, ja era pujar a casa seva, que era a prop, però va rebre el tret. “Quan em van ferir no ho vaig entendre, fins que vaig notar el dolor i la sang. Vaig pensar que només hauria pogut ser era una bala de goma”, ha dit.

La intencionalitat del tret, clau perquè no el policia no sigui amnistiat

Considerar el tret com una repressàlia pel seu comportament anterior és clau perquè l’escopeter sigui condemnat i no pugui ser amnistiat. Seria diferent si el condemnen però consideren que va ser una imprudència, perquè la llei d’amnistia n’exclou aquells que causen voluntàriament una lesió que faci perdre un òrgan o un sentit.

“Em vaig quedar desconcertat, no entenia per què em feia mal la cara, i vaig caure a terra. Quan la gent em va retirar cap a un lloc protegit i vaig veure la sang, vaig entendre que m’havien ferit amb una bala de goma”, ha dit Español. Encara a terra, va sentir més trets, mentre la gent que l’assistia els ho recriminava i els demanava que deixessin de disparar. Va ser assistit inicialment a una ambulància, i després va ser traslladat a l’hospital, on fou operat i hi va estar nou dies ingressat.

A més de l’esclat del globus ocular, l’impacte li va trencar ossos de la cara i li va afectar uns nervis que baixen a les dents. Això li va causar certa inensibilitat a la boca i li va estroncar la carrera musical. Fins aquell moment, ha relatat Español, estudiava un cicle superior com a saxofonista al conservatori del Liceu. “La meva vida laboral es basava a fer concerts, classes particulars i estudiar”, ha dit. Arran de l’impacte de la bala de goma va abandonar els estudis perquè havia de readaptar la manera de bufar l’intrument i no es veia capaç. Tampoc no va poder mantenir la música com a professió per l’impacte psicològic que li produïa pujar a l’escenari o fer classe. Ara, en canvi, treballa com a conserge d’institut.

“El meu fill intenta protegir-me més del que li tocaria per l’edat”

Español tenia 38 anys l’octubre del 2017. Els seus pares eren vius i el seu fill tenia vuit anys. “Quan va saber la notícia ho va passar molt malament, va necessitar suport per acceptar el que li havia passat al seu pare”, ha explicat, emocionat. Ara, el fill té disset anys, i continua pendent del seu pare: “Intenta protegir-me més del que li tocaria per l’edat.”

Haver perdut la visió a l’ull dret li ha causat problemes de percepció, tant per calcular distàncies com per menjar o baixar escales. Quan hi ha poca llum no veu bé els objectes, i quan n’hi ha massa s’encega. També li ha afectat la seva confiança: “Quan la teva cara canvia totalment t’afecta en les relacions amb les altres persones.” Encara ara manté el suport psicològic. “Reclamo per les coses que m’he perdut i les que em perdré”, ha dit.

Després d’ell, el judici ha seguit amb les declaracions dels periodistes que eren a la vora d’Español quan va rebre l’impacte del tret i que han validat la narració feta per ell.