Retards, obstacles i desinformació: com funciona el vot exterior i per què hi ha tant de desconeixement?

Més de mig milió de catalans, valencians i illencs són cridats a votar a les eleccions espanyoles del 29-N de l’estranger estant. Concretament, i segons les dades oficials de l’Institut d’Estatística espanyol (INE) publicades aquest 9 d’octubre, 344.356 persones de Catalunya, 151.814 del País Valencià, i 42.115 de les Illes tenen l’opció d’emetre el seu vot per correu o presencialment als consolats del seu país de residència. És una xifra molt alta i important, electoralment parlant. Però, tanmateix, aquesta comunitat sovint troba obstacles en l’emissió del seu vot, i la manca d’informació de què disposen acostuma a acabar-los desmobiltizant.

Enguany, la primera tramesa de la documentació necessària per a votar de l’estranger estant (certificats, sobres i instruccions), ha arribat a la gran majoria de residents de fora de l’estat espanyol, tot i que amb retard. Ara, la segona tramesa no ha arribat a gairebé ningú. El problema és que tant la primera tramesa com la segona van fora dels terminis fixats, és a dir, que tot arriba amb molt de retard.

Segons que explica Antoni Montserrat, membre de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), la primera tramesa hauria d’haver arribat entre el 24 i el 31 d’octubre, i en canvi ha començat a arribar entre el 8 i 9 de novembre. La segona tramesa, que bàsicament consta de les butlletes per a elegir el vot, hauria d’haver arribat entre el 4 i el 8 de novembre, però encara no ha arribat a ningú.

El problema prové de l’anomenada “llei de néts” (la normativa que permet als fills i néts d’exiliats o emigrants de l’estat d’obtenir la nacionalitat espanyola). L’extrema dreta va portar la llei als tribunals i el Tribunal Suprem espanyol havia de determinar si la gent inscrita al Cens d’Espanyols Residents Absents (CERA) podria exercir el dret de vot el 29 de novembre o no. Fins i tot, l’entitat d’extrema dreta Iustitia Europa havia demanat al Suprem que suspengués les eleccions.

“Els recursos que han presentat diversos parits polítics en contra de la llei han fet que la Junta Electoral no sabés què fer, perquè no s’atrevien a enviar la documentació a 170.000 persones que teòricament després no podrien votar”, explica Montserrat. De fet, diu que la part de documentació que han rebut inclou una nota que detalla: “Si vostè està afectat per la llei de memòria democràtica espanyola del 2022, tingui en compte que probablement no podrà votar.”

Però, finalment, el 9 de novembre, la sala contenciosa administrativa del Suprem va desestimar les mesures cautelars sol·licitades per Vox i Iustitia Europa, que pretenien de prohibir de votar uns 190.000 fills d’exiliats que havien obtingut la nacionalitat (diferent de la dels seus pares) gràcies a les lleis de memòria històrica del 2007 i de memòria democràtica del 2022. Per tant, aquest grup de gent sí que podrà votar el 29-N, però, amb els endarreriments en l’arribada de la segona tramesa de documentació, possiblement s’acabaran perdent molts vots pel camí.

“Jo diria que el sistema ha funcionat millor que unes altres vegades. Passa que tot plegat ha estat completament distorsionat i alterat per la polèmica sobre la llei de memòria democràtica”, resumeix Montserrat.

Així, hi ha un gruix de potencials electors que quedarà als llimbs de la votació, perquè no els arribarà la documentació necessària a temps. Glòria Llopart, directora i cofundadora de l’Escola Catalana de Zúric (Suïssa), on hi ha una comunitat gran de catalans residents, explica que hi ha gent que ha rebut tota la documentació necessària i n’hi ha que no l’han rebuda.

Tot allò que us cal per a votar de l’estranger estant 

Per votar de l’estranger estant, hi ha una documentació necessària que us requeriran. En una primera tramesa, i si esteu correctament inscrits al CERA o a l’ERTA, us arribarà un sobre en què figura l’adreça de la junta electoral de la circumscripció on voteu, el sobre on apareix l’adreça de l’oficina consolar a la qual esteu inscrits, els sobres de votació, els certificats d’inscripció al cens, i un full informatiu amb la informació rellevant per a votar. Aquesta primera tramesa ja hauria d’haver arribat a tothom amb dret de vot a l’estranger.

La segona tramesa consta de les butlletes. D’ençà del 2022, i en cas que les butlletes no arribin a temps, cada ciutadà les pot descarregar en un enllaç habilitat pel govern espanyol. Si utilitzeu aquesta via, i per tal de preservar l’anonimat del vot, no es podrà descarregar únicament la butlleta de la formació política que vulgueu votar, sinó totes les butlletes de les formacions que es presenten a la vostra circumscripció.

Llopart explica que bona part dels residents catalans a Suïssa han rebut la documentació de la primera tramesa, però que encara esperen les butlletes de la segona tramesa. Ella n’és un exemple. Explica que la gran majoria opta per imprimir-se les butlletes: “Ja em veig anant a una copisteria a imprimir-ho”, diu. En general, però, molta gent desconeix que, d’ençà del 2022, poden descarregar ells mateixos les butlletes.

El cens dels residents a l’estranger

Els residents a l’estranger es divideixen en dues categories, electoralment parlant. D’una banda, trobem el CERA (Cens Electoral de Residents Absents). En formen part de manera automàtica totes les persones residents amb nacionalitat espanyola, de més de divuit anys, donades d’alta al Registre de Matrícula Consular (RMC) com a residents absents. Això vol dir que, de manera automàtica, tots ells reben la documentació necessària per a exercir el dret de vot a l’estranger. Si sou electors del CERA però us trobeu temporalment a l’estat espanyol durant el període electoral, podeu sol·licitar el vot per correu fins el 19 de novembre (inclòs), i adreçar-la a la Delegació Provincial de l’Oficial de Cens Electoral de la vostra demarcació d’inscripció. Teniu temps per a emetre el vot per correu fins el 25 de novembre.

I, d’una altra banda, trobem els ERTA (Espanyols Residents Temporalment Absents). Si no esteu inscrits al consolat i sou residents temporals a l’estranger (fa menys d’un any que hi residiu), cal donar-vos d’alta al registre ERTA. El període era actiu fins el 31 d’octubre. Seria el cas, sobretot, d’estudiants d’Erasmus, estudiants de màsters o similars. Si formeu part d’aquest grup i no us hi heu inscrit a hores d’ara, i igualment voleu votar, tan sols us queda l’opció de viatjar i anar presencialment a la vostra mesa electoral corresponent el 29 de novembre.

Finalment, els residents a l’estranger que no estan inscrits ni al CERA ni al ERTA compten legalment com a residents a l’estat espanyol i, per tant, poden exercir el dret de vot presencialment a la mesa electoral que els correspongui el 29 de novembre.

Terminis actius a tenir en compte per a votar a l’estranger 

• Fins el 24 de novembre: termini per a enviar el vot per correu al consolat o ambaixada del país on residiu.
• Del 21 al 26 de novembre: període per a dipositar el sobre amb el vot en una urna al consolat o ambaixada.

Manca d’informació a l’estranger 

Montserrat alerta de la manca d’informació que tenen els electors que viuen a l’estranger en relació amb els processos electorals. “A la FIEC vam fer una campanya pràcticament des del primer dia que es van convocar les eleccions, a principi d’octubre, per a informar la ciutadania. En canvi, la Generalitat no va començar a fer campanya per informar-ne fins el 30 d’octubre. Al principi de tot procés electoral, hi ha la fase de verificar que estàs correctament inscrit al CERA: això calia fer-ho entre el 6 i el 12 d’octubre. Tots aquells que no ho hagin mirat i no hi estiguin ben inscrits perquè s’han canviat d’adreça, ja no podran votar. En aquesta campanya primerenca, ens hem trobat tots sols informant la ciutadania, la Generalitat no els va informar i ara són votants que s’han perdut”, lamenta Montserrat. “Les associacions exteriors no podem substituir les administracions públiques. Amb tots els respectes, la Generalitat s’ha adormit molt”, rebla.

Marzabal, per la seva banda, afegeix: “Tot i les millores des de la derogació del vot pregat (més dies per a votar, endarreriment del recompte de tres dies a cinc i, sobretot, poder anar al consolat a votar només amb passaport i DNI) no s’espera que hi hagi una gran participació enguany, bàsicament per la falta d’informació total i absoluta sobre com es vota des de fora.”

Recordem que el vot pregat era el sistema que obligava els ciutadans de l’estat espanyol residents a l’estranger a sol·licitar expressament la documentació electoral per a poder votar, cosa que ja no cal.

Podeu votar si no heu rebut la documentació necessària? 

La resposta ràpida és que sí, hi ha una manera de votar si sou a l’estranger i no heu rebut encara la documentació que arriba amb la primera tramesa (imprescindible per a emetre el vot per correu). En aquest cas, tal com explica Montserrat, heu d’acostar-vos al consolat que tingueu més a la vora: “En la reforma del 2022 vam aconseguir que, encara que no haguessis rebut res de res, poguessis anar al consolat. Un cop allà, o bé trobes una taula tota plena de paperetes de totes les inscripcions, o bé hi ha un ordinador d’on et pots descarregar la papereta necessària per a gestionar el vot”, explica.

El problema d’aquesta opció rau en les distàncies i els pocs consolats que hi ha segons la zona on us trobeu. “Si el consolat el tens a mil quilòmetres, com pot passar als Estats Units, on el tema del vot estranger va fatal, doncs ho tens molt complicat”, destaca Montserrat.

“En general, s’ha aconseguit que, si vius en una ciutat amb consolat (o a prop del consolat), sigui més fàcil votar. Però tota la resta, és a dir, els qui no es poden permetre d’acostar-se al consolat per votar, depenen del sistema de correus del seu país perquè els certificats arribin a temps. De manera que persisteix el mateix coll d’ampolla que hi ha d’ençà de fa anys”, lamenta Sergi Marzabal, administrador de la web Catalans al Món i la web especialitzada en vot exterior Vull Votar!, a més de membre de la comissió promotora de la ILP perquè Catalunya tingui una llei electoral pròpia.

Ras i curt, el vot estranger serà més o menys fàcil de gestionar segons com sigui el país on residiu. Si sou a Alemanya, probablement no tindreu cap problema per anar a votar presencialment al consolat, perquè hi ha fins a sis oficines consulars de carrera. A Anglaterra, en canvi, tan sols hi ha dos consolats (a Londres i a Manchester). Les dificultats poden ser encara més grans al Canadà: els residents a Vancouver, a la costa del Pacífic, depenen del consolat general de Toronto, a milers de quilòmetres de distància, en cas que necessitin votar presencialment perquè no han rebut la documentació necessària per correu. Els residents de l’Austràlia Occidental (per exemple, algú que visqui a Perth) haurien de recórrer 3.400 quilòmetres per carretera per arribar al consolat de Melbourne, situat a l’altra punta del país. Un altre cas extrem seria el dels residents d’Islàndia, que, en cas que no hagin rebut la documentació adient, haurien d’agafar un avió i anar fins al consolat d’Oslo per votar presencialment.

Com podeu comprovar si el vostre vot a l’estranger ha arribat bé? 

Segons que explica Marzabal, cada any, milers de vots es consideren invàlids (no pas nuls, perquè no entren a l’urna) per un error de forma: “Això vol dir que és impossible quadrar els números entre vots consulars i vots a l’escrutini final, i és precisament per això que els consolats ja no publiquen el nombre de vots rebuts tot i estar-hi obligats”, detalla.

Un cop lliureu el sobre amb el vostre vot a l’oficina de Correus, l’enviament es farà de manera certificada i urgent. Podeu fer el seguiment del lliurament per la web de Correus amb el codi de seguiment del resguard que us lliuren en el moment de dipositar el vot. El dia de les eleccions, Correus lliura aquests sobres directament a la mesa electoral corresponent abans del tancament de les urnes.

Si el vot per correu no arriba correctament, pot ser per unes quantes causes. L’error més repetit és que la gent s’oblida de signar el certificat per darrere (que es fica posteriorment dins el sobre). En canvi, si el vot es fa presencialment al consolat, és el funcionari que us atén l’encarregat de segellar el vot. En cas que no el posi, el vot serà declarat invàlid.