Troben a Terol la restes del primer diplodoc fora de l’Amèrica del Nord

Un equip de paleontòlegs de la Fundació Conjunt Paleontològic de Terol-Dinópolis ha trobat fòssils d’un dinosaure sauròpode procedents del jaciment de la Tejería, al municipi del Castellar (Terol). Els resultats de la recerca, publicats recentment a la revista científica Journal of Vertebrate Paleontology, han permès d’identificar les restes com a pertanyents al gènere Diplodocus, un dinosaure que fins ara tan sols s’havia identificat en el juràssic d’Amèrica del Nord.

Els sauròpodes, coneguts popularment com a dinosaures de coll llarg, són un dels grups més característics de dinosaures. En general, eren animals herbívors i quadrúpedes, amb el coll i la cua llargs i el cap relativament petit en comparació amb la llargada total del cos. Dins aquest grup, els diplodocs destaquen sobretot per les cues extremadament llargues.

L’exemplar estudiat del Castellar procedeix de sediments de final del període juràssic, de fa uns 150 milions d’anys. Se n’han trobat catorze vèrtebres de la zona mitjana i posterior de la cua i uns quants arcs hemals, ossos que s’articulen amb la part inferior de les vèrtebres.

L’estudi ha permès d’identificar l’exemplar com a pertanyent al gènere Diplodocus i de classificar-lo com a Diplodocus sp. La cua del diplodoc presenta un conjunt de característiques anatòmiques distintives, com ara grans cavitats pneumàtiques a les vèrtebres, centres vertebrals allargats sense crestes laterals, solcs longitudinals profunds a la superfície inferior de les vèrtebres i arcs hemals bifurcats.

Un dinosaure molt present en la cultura popular

El diplodoc és un dels dinosaures més reconeixibles de la cultura popular d’ençà que fou descobert als Estats Units el 1878. D’ençà de començament del segle XX, les rèpliques del seu esquelet s’exhibeixen als principals museus d’història natural del món, fet que l’ha convertit en un símbol de la paleontologia mundial.

La seva presència en exposicions i produccions audiovisuals sobre dinosaures també ha contribuït a convertir-lo en un dels “llangardaixos terribles” més coneguts pel públic general.

L’investigador de la Fundació Dinópolis i primer autor de l’article, Sergio Sánchez Fenollosa, explica que l’estudi anatòmic i les anàlisis evolutives han permès d’identificar l’exemplar del Castellar com a pertanyent al gènere Diplodocus.

“És un dels diplodocus més complets descoberts fins ara a Europa i constitueix la primera evidència d’aquest gènere fora d’Amèrica del Nord. Aquesta troballa proporciona una de les proves paleontològiques més sòlides d’episodis de dispersió i intercanvi faunístic entre tots dos continents a través del protooceà Atlàntic durant el juràssic superior”, diu.

I afegeix: “A més, aquest descobriment ens permet de comprendre més bé els ecosistemes mesozoics ibèrics i la diversitat de dinosaures sauròpodes que habitaven a l’Europa juràssica.”

El director-gerent de la Fundació Dinópolis i coautor de l’article, Alberto Cobos, destaca que el diplodoc del Castellar feia aproximadament vint-i-cinc metres de llargada. Això el converteix en un altre dels grans sauròpodes gegants del juràssic de l’estat espanyol, juntament amb uns altres sauròpodes de Terol de característiques molt diferents de les dels diplodocs, com ara Turiasaurus i Losillasaurus.

“Els fòssils de tots aquests dinosaures, inclosos els del nou diplodoc, que fan de Terol un indret de referència per al coneixement d’aquesta gran diversitat, s’exhibeixen actualment a la sala dels dinosaures del Museu Aragonès de Paleontologia, a Dinópolis, a Terol”, diu Cobos.