Òscar Escuder: “Hi ha departaments que es comporten com si la llengua els importés un rave”

El Pacte Nacional per la Llengua havia de significar un punt d’inflexió, un revulsiu per a capgirar la situació de davallada del català al Principat. Però, ara que fa un any i mig que es va presentar, la Plataforma per la Llengua, una de les signants del document, considera que no s’ha aplicat correctament. El president de l’entitat, Òscar Escuder, va comparèixer la setmana passada per denunciar que només s’han executat del tot el 38,8% de les mesures previstes per al 2025. Les xifres no coincideixen amb les del Departament de Política Lingüística, que assegura que se n’ha aplicat un 62%. Segons Escuder, hi ha una “manca d’implicació de bona part del govern” de la Generalitat que encalla el desenvolupament de moltes mesures. En aquesta entrevista mirem de posar la lupa en els problemes d’incompliment del pacte detectats.

—Fa la sensació que heu apujat el to contra el govern del president Salvador Illa. Què ha passat?
—No sé si hem apujat el to, però ara tenim dades que el pacte no es compleix. Quan ens hi vam adherir ja vam dir que no n’hi havia prou, però que era un pas endavant. Si tot el que hi havia escrit es complia, la situació de la llengua milloraria. Ara ja veiem que no es compleix: només el 38% de les mesures s’han aplicat del tot. No s’ha vist un punt d’inflexió. La llengua afecta tots els departaments, no tan sols el de Política Lingüística, i no veiem que tots hagin posat de debò la llengua a la llista de prioritats. 

—El govern parlava d’un grau de compliment de més del 62% de les mesures del pacte. La Plataforma per la Llengua, del 38%. Per què?
—La nostra valoració l’hem fet assumint una part de les valoracions que fa el govern, però n’hi ha que ens sembla que no són fetes com pertoca. Hi ha mesures que diuen “dissenyar i executar un pla” sobre un aspecte determinat. A l’Excel que van publicar ells mateixos hi diu: “S’ha dissenyat.” Si s’ha dissenyat, no s’ha executat. Això no s’ha fet, t’ho miris com t’ho miris. La diferència és que nosaltres hem estat més rigorosos. També cal dir que, tal com és redactat el pacte, hi ha mesures que són molt interpretables. Si “vetllar”, “fomentar” o “impulsar” vol dir enviar un correu electrònic… 

—En veure aquesta diferència, deveu haver parlat amb el conseller Vila. Què us ha dit?
—Ens vam reunir amb el conseller i el president a final de juliol i no vam entrar a valorar punt per punt. Hi ha mesures que no s’han complert gens, o poc, o una mica, o bastant o del tot. 

—En aquesta reunió devíeu dir al president que el pacte havia de ser un punt d’inflexió i no ho ha estat. Què us va dir?
—Em sembla que el president és més conscient que no fa pas un temps que no es fa tant com toca amb la llengua. Una altra cosa són les dificultats que ell té o fins on pot o vol pressionar. Li ho hauríeu de demanar a ell, però crec que sí que puc dir que és conscient que cal fer més coses per la llengua.

—L’altre dia dèieu que el pacte ja venia amb una gran mancança: no preveu canvis normatius. Ni lleis, ni decrets.
—El pacte parlava de fer complir coses que no es fan complir. El codi de consum no es fa complir, i es preveia concretament. En salut, no hi ha cap mesura per a fer complir la llei de política lingüística, que faria, per exemple, que tots els metges i infermers de la sanitat pública catalana, quan hem d’assolir una plaça en propietat, hàgim de tenir un C1 o més. Això al pacte ni hi sortia. S’esmentava que es parlaria amb el govern espanyol per a mirar de reformar la llei del poder judicial, però són coses etèries. “En parlarem!” Poden parlar tant com vulguin, que si no hi ha resultats, la valoració ha de ser negativa.

—Hi ha cap conseller en particular amb qui tingueu problemes o que sentiu que no rema a favor del pacte?
—Sí, més d’un. No tenim cap problema personal amb ningú, però hem vist quatre departaments en què la llengua no és a la llista de prioritats, ni a la primera ni a la que fa cinc-cents. Empresa, Salut, Drets Socials i Universitats. Són quatre departaments molt importants, amb molta repercussió de cara al públic, i en les reunions que hi hem tingut ens han demostrat clarament que la llengua no els preocupa, i, si els preocupa, és una preocupació molt etèria.

—En quins termes s’expressaven, que us fessin notar que no els preocupava?
—No vull fer públiques converses privades, però la consellera de Salut mateixa ha dit en públic en unes quantes ocasions que és un problema menor. En un acte públic la consellera de Salut va dir al conseller de Política Lingüística que era “un corconet”, cosa que ja ho demostra prou clarament, com s’ho pren. No han pres cap mesura seriosa. Han continuat d’aquella manera allò que ja feia el govern anterior. Mesures molt pal·liatives. I això que cada vegada tenim xifres més altes de metges i d’infermers que no és que no parlin català, sinó que ni l’entenen. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona té prop d’un 60% de nous col·legiats cada any que són extracomunitaris. Potser n’hi ha que saben català, però la gran majoria hem d’assumir que no, i la llei diu que quan els donen una plaça en propietat han de tenir el C1. Això no passa enlloc. 

—Aquí aniria bé tenir uns inspectors fent la seva feina.
—O uns processos selectius en què es garanteixi que no reps una plaça si no tens el C1. La llei ho estipula d’ençà del 1998, i ningú no fa res perquè es compleixi. Amb l’agreujant que aleshores hi havia molt pocs metges extracomunitaris i hauria estat senzill de començar a aplicar-la, i ara n’hi ha molts. Bé n’has de complir altres, de condicions, per accedir a la plaça. Doncs aquesta també s’ha de vigilar. 

—Parlo d’inspectors perquè incomplir la llei no és igual que no fer prou. Tenir un bon cos d’inspectors de política lingüística potser seria un pas interessant.
—No dic que no, però abans el govern hauria de proposar-se de fer complir la llei. I no hi ha cap govern que ho hagi fet, això. I no pot ser. En matèria de salut, per exemple, fa molt de temps que és demostrat que si el metge no parla la llengua del pacient crea un problema de seguretat assistencial, perquè augmenta les possibilitats de tenir complicacions durant el tractament. 

—Per què creieu que aquests consellers no remen prou a favor del pacte? No ho tenen prou present o directament no ho volen fer perquè hi estan en desacord? No és igual.
—No sé què passa pel cap de cada conseller o de cada secretari general. No diuen mai: “La llengua no és important.” En canvi, diuen coses com: “Rebem tantes queixes i només una part ínfima són relacionades amb la llengua.” Ningú no ens ha dit mai: “La llengua ens importa un rave.” Però, a efectes pràctics, si més no aquests quatre departaments s’han comportat com si la llengua els importés un rave. No sé què pensen els consellers. I de fet no m’importa què pensen: m’importa què fan. I allò que fan és molt insuficient.

—Penseu que el conseller Vila té prou força per a acabar arrossegant aquests altres consellers?
—Vist això, no sembla que en tingui gaire. Tampoc no som el dimarts al consell de govern, però pel que hem vist fins ara no sembla que li facin gaire cas. 

—Segons la Plataforma per la Llengua, té sentit que el conseller Vila continuï en el seu càrrec, si no té aquesta capacitat d’arrossegament?
—No sabem què passaria si n’hi hagués un altre, de conseller. La pregunta podria ser: “Cal que hi hagi una conselleria de Política Lingüística?” Nosaltres sempre ens havíem manifestat a favor que la política lingüística pengés directament de Presidència, perquè és una matèria transversal que afecta tots els departaments, i potser des de Presidència el paper és més jeràrquic. Tal com estan ara les coses, no sembla que la posició del conseller Vila pesi gaire en la jerarquia. Ara: m’imagino que deu ser complicat que vingui un altre conseller a dir-te què has de fer.

—L’altre dia vau dir que la Plataforma per la Llengua havia signat el pacte amb moltes reserves, però amb l’esperança que servís com un punt d’inflexió. Si el balanç que en feu ara és tan decebedor, heu fet una revisió crítica, en relació amb això?
—No. Vam ser molt rigorosos. Tota la nostra executiva va llegir el pacte de dalt a baix. De seguida vam veure que la part del diagnòstic estava molt bé. I que les mesures no eren proporcionals a la gravetat del diagnòstic. I quan miraves el pressupost ja te n’adonaves del tot: “Amb aquestes xifres no farem aquestes mesures.” Però pensem que vam fer allò que havíem de fer. En aquell moment vaig dir que era com si volguessis anar a peu de Barcelona a Montserrat i l’altre només volgués arribar fins a Monistrol. Vam pensar: “Anem fins a Monistrol i quan hi siguem, mirem de convèncer-lo que pugem a Montserrat!” Ara ens trobem que encara anem per Molins de Rei, i per això també creiem que ara toca fer una altra cosa: dir que no es fa prou.

—Hi ha hagut gaires divergències dins la Plataforma sobre el grau de pressió que s’adreçava al govern?
—Som vint-i-sis a l’executiva. Això no és el Partit Comunista de Bulgària: hi ha divergències.

—Vull dir si hi ha hagut una incomoditat general que expliqui per què ara heu apujat el to.
—No, no. Em sembla que tant els més bel·ligerants com els que no ho eren tant han anat seguint el procés i han entès sempre que en cada moment s’havia fet allò que tocava. No hi ha hagut grans discrepàncies internes. 

—També vau dir que signar el pacte no és igual que implicar-s’hi. Us referíeu a l’Ajuntament de Barcelona?
—No ho deia particularment per l’Ajuntament de Barcelona, però en efecte és l’ajuntament més gran del país i allò que fa té molt de pes. Fa quatre dies, l’alcalde de Barcelona feia un discurs a Kíiv en castellà. Noi… L’Ajuntament de Barcelona ha signat el pacte. Si fas un discurs a Kíiv en castellà és que no te’l creus o que ets molt maldestre. No n’hi ha prou de signar-lo. Si el signes, has de ser coherent. I els ajuntaments, dels poliesportius municipals a les subvencions per a casals d’estiu, han de tenir una visió lingüística. Han de treballar perquè els espais de socialització siguin en català, perquè, si no, són en castellà. I aquí no hi ha ningú que no sàpiga castellà. Hi ha molts camps que depenen més dels ajuntaments que no de la Generalitat. 

—Quin balanç feu de la feina que ha fet fins ara Marta Salicrú com a comissionada pel català a l’Ajuntament de Barcelona?
—Li passa una mica com al conseller de Política Lingüística. No té una feina gens fàcil. La seva voluntat és de fer-ho bé, però cal que els qui tenen responsabilitats li facin cas, perquè de competències directes ella en té molt poques. 

—I també teniu la sensació que de moment no té gaire capacitat d’arrossegar-los?
—Segurament, no tanta com hauria de tenir. Per això també mirem de fer-ne nosaltres, de pressió. 

—Al maig, el president Illa va dir que el Consell del Diàleg Social, amb patronals i sindicats, va concretant “un acord important per a la promoció del català en l’àmbit laboral”. En teniu més notícia?
—No. Ara: si fos així, estaria molt bé. Hi ha dos àmbits molt importants que dins el pacte tenien molt poc pressupost. Un, el món de l’empresa i el treball, que té poc més d’un milió d’euros de pressupost; i dos, el bloc infància, joventut, esport, lleure i altres, que en té vora mig milió, malgrat que és elemental. Hi insisteixo: el pressupost és molt, molt insuficient.