“No hi ha res pitjor que veure com els teus fills tremolen de fred i no hi pots fer res”: l’hivern i el blocatge israelià deixen Gaza al límit

Perquè els fills no passin fred, Aya Abu Rayya els ha cobert els llençols amb bosses de plàstic. Poca cosa més podia fer: pocs dies abans, els aiguats inundaren la tenda de la família i n’amararen d’aigua bona part de les escasses pertinences. “Provo de protegir-los amb les poques coses que em queden –diu–, però, sincerament, no sé què fer.”

És la situació en què es troben molts dels habitants de Gaza, on el temporal del cap de setmana passat va inundar o malmetre milers de tendes. Quatre persones, pel cap baix, van morir a causa de l’aiguat, que ha agreujat encara més la situació humanitària d’un territori on molta gent viu en estructures deteriorades o improvisades, poc adequades per a ventades o gelades. Segons els càlculs de l’ONU, gairebé un milió d’habitants de Gaza viuen en punts en risc d’inundació mitjà o alt.

Segons el Ministeri de Salut de Gaza, el temporal també ha deixat danys greus en hospitals i centres educatius. Al sud de Deir al-Balah, l’aigua va causar una esllavissada que va caure damunt unes tendes i va matar una dona i tres infants.

En alguns indrets, segons la Defensa Civil de Gaza, l’aigua va arribar gairebé a un metre i mig d’altura. L’organisme va rebre més de dues mil trucades d’auxili el cap de setmana passat.

Israel encara controla més de la meitat del territori de l’enclavament, on els atacs se succeeixen dia rere dia. Sosté que la treva, negociada ara fa un any amb l’ajut dels Estats Units, li permet aquesta mena d’operacions com a defensa legítima contra l’amenaça d’atacs imminents d’Hamàs. El pla original, que preveia que l’organització lliurés les armes i Israel es retirés, ha perdut embranzida aquest darrer any, i més a mesura que l’atenció dels Estats Units s’ha anat desplaçant cap a l’Iran.

Fins ara, els esforços per a reconstruir Gaza han fracassat rotundament. A darreries de juliol, la Junta de Pau –creada pel president dels Estats Units, Donald Trump, per dirigir el procés de pau a Gaza– va anunciar un pla de desarmament gradual d’Hamàs. En canvi d’això, l’exèrcit israelià es comprometia a retirar-se progressivament fins a la Línia Groga, la zona que ocupava quan es va declarar la treva de l’any passat. Un govern palestí provisional, el Comitè Nacional per a l’Administració de Gaza, havia d’assumir el control del govern, ministeri per ministeri, i emprendre la reconstrucció.

Trump va presentar el pla com un gran avenç, però el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el va refusar de ple. Va ser un gest de trencament amb Washington molt inusual.

El mes passat, alts càrrecs de la Junta de Pau van dir a The Washington Post que havien traçat plans per a 66 projectes de reconstrucció a Gaza, i que tenien preparat un paquet de 280 milions de dòlars per a finançar, amb efecte immediat, la construcció de centenars de milers d’habitatges temporals, a més de la retirada de runa i la reconstrucció d’hospitals.

Però no ha pogut començar cap d’aquests projectes, segons els responsables de la junta, perquè el govern israelià no ha autoritzat l’entrada d’efectius internacionals ni d’agents de la policia palestina, de nova creació, que han de prendre a Hamàs el control de la seguretat. Israel assegura que el principal obstacle per a la reconstrucció de Gaza és “la negativa persistent” d’Hamàs a desarmar-se.

Aquesta setmana, la junta va reprovar explícitament Israel, per no haver fet prou a l’hora de preparar Gaza per a l’arribada de l’hivern. L’organisme també va demanar al govern israelià que permetés immediatament l’entrada de subministraments essencials.

En resposta, l’oficina del primer ministre israelià va publicar un comunicat que deia que Israel havia permès l’entrada de “més subministraments humanitaris a Gaza per a pal·liar les condicions de l’hivern”, i que culpava Hamàs de qualsevol mancança. El COGAT, la unitat de l’exèrcit israelià encarregada de regular i facilitar l’ajuda a Gaza, va dir: “Han entrat a Gaza més de 91.000 tendes i més de 8.200 camions amb subministraments per a l’hivern.”

Faten Abu Mousa, treballadora humanitària del Comitè Internacional de Rescat (IRC), diu que és probable que aquest hivern hi hagi més inundacions a Gaza, i que la manca de clavegueram adequat –destruït durant la guerra– hi agreujarà encara més els problemes. “Sobretot m’alarma que això tan sols ha estat el començament de l’hivern –diu–. Quan tornin els temporals i la pluja, veurem més episodis com aquest.” També adverteix que els edificis inestables que abunden a l’enclavament, destruïts parcialment durant el conflicte, podrien resultar molt perillosos.

D’ençà del temporal, explica Abu Mousa, l’IRC ha rebut milers de peticions de tendes, matalassos i roba.

Ara com ara, Abu Rayya i la seva família es troben a recer, però les inundacions han destruït les poques pertinences que els quedaven després d’haver-se de desplaçar. “La pluja no és pas la cosa pitjor –diu–. És ser mare, veure com els teus fills tremolen de fred, desitjar donar-los escalf i seguretat i no poder-hi fer res.”

Gerry Shih ha col·laborat en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb