Objectiu: evitar el tancament de pimes per manca de relleu

Entre el 2019 i el 2024 van desaparèixer prop de 50.000 botigues a l’estat espanyol, i del 2000 ençà la xifra de tancaments supera les 140.000. Això vol dir que ha desaparegut més d’una cinquena part del teixit comercial que hi havia fa vint-i-cinc anys, segons dades de la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors. Malauradament, és una tendència sostinguda aquests darrers anys, a causa de la falta de relleu generacional, la competència de les grans superfícies, el comerç electrònic i l’augment de costs.
I això passa en més sectors atomitzats, on són majoria àmplia les microempreses. A Catalunya ja fa quinze anys que es va activar un mercat que ha anat creixent, i que vol resoldre un dels problemes importants que afecta els tancaments: la manca de successió. Va néixer a Terrassa i es diu Reempresa.
“Hem demostrat que donar continuïtat a una empresa viable és també generar riquesa. Quan una empresa troba relleu, no tan sols preservem llocs de feina, sinó que mantenim coneixement, proveïdors, clients i activitat econòmica al país. Després de quinze anys, el repte és continuar fent del relleu empresarial una eina estratègica per al futur del nostre teixit productiu.” Ho deia ahir Xavier Panés, president de la CECOT i de Reempresa, en l’acte de celebració del quinzè aniversari, al Palau de la Generalitat, davant el president Illa i més autoritats.
El fet és que quan Reempresa va néixer, l’any 2011, va partir d’una idea que aleshores –no oblidem que eren anys molt difícils per a l’economia– encara tenia molt recorregut. Parlem del fet que emprendre no havia de significar necessàriament començar de zero. Una empresa viable, amb clients, proveïdors, coneixement i una trajectòria construïda, en perill de tancar per manca de relleu, podia trobar algú que es posés al capdavant i emprendre una nova etapa.
La iniciativa, impulsada per la Patronal CECOT i la Fundació Autoocupació, va néixer precisament per satisfer aquesta necessitat i evitar que petites i mitjanes empreses viables desapareguessin per manca de continuïtat. Quinze anys després, Reempresa ha evolucionat molt, fins a consolidar una xarxa ferma de col·laboració público-privada, estesa per tot Catalunya, amb assessorament i acompanyament, durant tot el procés de transmissió.
El balanç d’aquests anys serveix per a calibrar-ne l’evolució: més de 6.000 casos reeixits, 17.014 llocs de feina salvaguardats i més de 339 milions d’euros d’inversió induïda. Durant aquest període, més de 13.000 empreses han començat un procés de cessió i Reempresa ha registrat més de 23.000 projectes de persones interessades a agafar el relleu.
Un dels elements que més els defineixen és el fet de resoldre la manca de relleu generacional. En realitat, el motiu no ha canviat gaire en aquest temps. La jubilació del propietari, sense ningú que pugui continuar al capdavant, és el motiu que empeny el 45% dels qui decideixen posar la seva empresa en cessió, molt per davant dels motius personals (23%), el canvi professional (12%), la salut (10%) o la manca de temps (7%).
Un cop d’ull a l’edat dels cedents referma aquesta realitat. El 36% tenen més de seixanta anys i un 24% entre 50 i 60. En conjunt, de cada 10 persones que cedeixen una empresa, 6 tenen més de 50 anys. A l’altra banda, el perfil de qui vol donar continuïtat a aquestes empreses és força més jove. El grup més nombrós té entre 40 anys i 50 (34%), seguit dels que en tenen entre 30 i 40 (29%).
De tot això, en parlo amb la directora d’aquest mercat innovador, Laura Sallent, que diu: “Aquesta diferència generacional mostra una de les funcions que Reempresa ha anat adquirint durant la seva trajectòria. La de connectar dues etapes professionals. D’una banda, empresaris que arriben al final de la vida laboral; i, d’una altra, persones que volen començar o reprendre un projecte empresarial sense haver-lo de construir de zero.”
Com és lògic, amb les dades d’oferta i demanda acumulades entre el 2011 i el 2025 es pot comprovar que no tots els sectors presenten el mateix equilibri. El comerç, per exemple, representa un 35% de l’oferta d’empreses en cessió, però només un 26% de la demanda. En canvi, els serveis concentren un 30% de l’oferta i un 33% de la demanda; la indústria, un 8% i un 11%, respectivament. “Aquesta diferència és important per al futur, perquè no es tracta només de trobar persones disposades a continuar el negoci, sinó d’aconseguir que l’oferta d’empreses que necessiten relleu connecti amb els interessos dels compradors potencials”, diu Sallent.
Una altra conclusió que deixen aquests quinze anys és el perfil de les empreses que segueixen un procés de transmissió. Com es pot imaginar, són petites –la gran majoria, molt petites. El 68% de les empreses transmeses tenen un, dos o tres treballadors i un 23% en tenen entre tres i cinc. Només un 10% en tenen més de cinc. La facturació presenta una fotografia similar: el grup més nombrós, un 34%, factura entre 50.000 euros anuals i 150.000; un 22% se situa entre 150.000 i 300.000; i un 16% no arriba a 50.000.
“Les xifres ens diuen que ens hem convertit, especialment, en una eina de continuïtat per a la petita empresa i la microempresa, en què la sortida el propietari pot tenir un impacte directe sobre la supervivència de l’activitat”, diu la directora.
L’evolució del preu mitjà de transmissió ens diu que el creixement de la dimensió de les transaccions, amb el pas dels anys, és notable. El 2012 el preu mitjà era de 50.704 euros i durant bona part de la primera dècada la xifra va fluctuar entre 40.000 euros i 60.000. Tanmateix, a partir del 2021 els imports superen de manera sostinguda els 60.000 euros i el 2026, amb dades fins al setembre, el preu mitjà arriba a 100.599 euros, el valor més alt de tota la sèrie disponible. Cal dir que el comprador pot pagar de cop o en fraccions i el preu pot ser fix o variable. El preu pagat efectivament i la modalitat de pagament sempre depenen de les negociacions i el marc d’acord entre ambdues parts.
Evidentment, en aquests valors hi juguen les diferències dels sectors predominants de les operacions, que són molt importants. En el conjunt del període 2011-2026, el preu mitjà és de 42.151 euros en el comerç i 42.680 euros en l’hoteleria. Arriba a 215.205 euros en la indústria, 180.503 en la construcció i 222.443 en l’agricultura. Això demostra que, darrere del concepte de reempresa, hi conviuen operacions de característiques i dimensions molt diferents.
La pregunta que cal fer-se, i que és la clau de tot, és què se’n fa, d’aquestes empreses, una vegada han canviat de mans. Doncs resulta que, en aquests quinze anys, les dades de supervivència indiquen que el 82% de les empreses continuen actives. Un 6% han estat venudes novament i un 12% no continuen. L’èxit sembla evident. “Aquesta dada aporta una nova dimensió al balanç assolit. L’objectiu no és simplement aconseguir que cedent i reemprenedor signin una operació, sinó que el valor acumulat per l’empresa pugui continuar generant activitat després del canvi de titularitat”, diu Sallent.
Finalment, li demano si al cap dels quinze anys la idea inicial continua funcionant, després dels canvis que hi ha hagut en el teixit empresarial en aquest període. La resposta és afirmativa. “El context actual accentua aquesta funció. Les dades dels quinze anys mostren una elevada presència de cedents en les franges d’edat pròximes a la jubilació, i alhora hi ha una base de persones més joves interessades a assumir projectes empresarials ja en funcionament. El repte dels pròxims anys serà aconseguir que aquestes dues realitats es trobin. És a dir, anticipar les cessions, preparar les empreses per al relleu, connectar millor l’oferta i la demanda i continuar presentant la reemprenedoria com una via d’accés a l’empresa”, acaba dient Sallent.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.