Anselm Boix Vives, el nen d’Herbeset que va trobar la pau pintant sota els Alps

Fins al final de setembre, tal com vam comentar en un article d’aquesta secció just abans de les vacances d’estiu, es pot veure a la Collection de l’Art Brut de Lausana (Suïssa) una gran exposició entorn dels cinquanta anys de la fundació d’aquesta col·lecció imprescindible per a entendre aquest corrent artístic marginal, en tots els aspectes del terme. Entre la selecció de més de tres-cents dibuixos, pintures, escultures, brodats i escrits dels diferents períodes del fons, comentàvem aleshores, hi podem trobar uns quants representants de l’art brut originaris dels Països Catalans, com ara Josep Baqué (1895-1967), Ignasi Carles Tolrà (1928-2019) i Joan Pous (1875-1973).

No hi trobem, amb tot, cap referència a un altre autor del nostre país que va tenir una producció ben destacada: Anselm Boix Vives (1899-1969). En aquest cas, la inscripció del seu nom en aquest moviment de l’art fora dels límits de la cultura oficial es deu sobretot a la sèrie de pintures inspirades, els últims anys de la seva vida, en les imatges que difonia –encès permanentment– el primer aparell de televisió que va entrar a casa seva, a Moûtiers (Savoia). Boix es va apassionar per la programació variada que sortia de la petita pantalla i en traslladava en paper o tela algunes visions: la cursa entre l’URSS i els EUA per a la conquesta de l’espai, els anys 1961 i 1962; la marxa a Washington de Martin Luther King i els funerals d’estat de John Fitzgerald Kennedy, el 1963; l’encíclica Pacem in terris del mateix 1963… I també les notícies de varietats i d’estrelles de cinema, o els reportatges i documentaris sobre continents i animals llunyans i exòtics.

Del juliol del 1962 al juliol del 1969, l’època en què es va dedicar en cos i ànima a la pintura, es calcula que van sorgir del seu univers poètic personal prop de dues mil cinc-centes obres, que bevien tant de la realitat com de la imaginació més viva. Però, anteriorment a aquesta etapa pictòrica prolífica, la seva vida va restar –com és el cas de la gran majoria d’implicats directament o indirecta en l’art brut– del tot allunyada de qualsevol pràctica artística. Anselm Boix Vives va néixer el 3 de gener de 1899 en un mas d’Herbeset, una pedania del terme de Morella (Ports), en el si d’una família nombrosa de pagesos molt humils. Sense estudis ni formació acadèmica, a divuit anys va optar per emigrar i es va instal·lar, sense gaire rumb fix, a la Savoia just després de la Primera Guerra Mundial.

De primer va treballar a la fàbrica d’acer d’Ugine, el municipi on es va enllaçar matrimonialment amb una paisana seva, Maria Lluïsa Marquès Llull, i ben aviat es va espavilar i va obrir, el 1922, un negoci de fruita i verdura a Brides-les-Bains, durant la temporada d’estiu, i a Moûtiers, a l’hivern. Com a comerciant, a més de pencaire fou força singular: diuen que dedicava sovint cançons a la clientela i aprofitava el revers dels tiquets i les factures per a dibuixar-hi coses. I en els viatges amb camioneta per a anar a cercar provisions a Avinyó, sembla que va tenir força temps per a rumiar –colpit pels efectes en la població de la Gran Guerra– un manifest per la pau mundial, “La unió mundial, l’única via per a salvar la civilització” (1926), que va reelaborar més endavant –amb la mort d’un dels sis fills enrolat a la Resistència contra els alemanys– i va enviar, ja en forma de pla pacifista, al secretari general de les joves Nacions Unides (1959).

El 1962, quan se li va morir la muller, va traspassar el negoci familiar a un dels fills, en Louis, i es va interessar més per la carrera artística d’un altre, en Michel, a qui no va dubtar a seguir en una estada pictòrica a Mallorca. A l’illa, justament, va pintar en pocs dies una vintena de quadres i hi va fer la primera exposició. Fou el començament d’una carrera personal que el fill artista es va encarregar d’impulsar l’any següent entre els cercles culturals parisencs, on va suscitar un viu interès en l’escriptor surrealista André Breton. Entre la promoció filial i el ritme de producció paternal, durant la dècada del 1960 va exposar la seva obra peculiar, a mig camí entre el colorisme i el primitivisme, en galeries d’Annecy i París, de Berna, Ginebra i Lausana, de Stuttgart i fins i tot de Nova York, ben a prop de la seu de l’ONU. El 24 d’agost de 1969, la curiosa trajectòria del comerciant i pintor Anselm Boix Vives va arribar a la fi a l’Hospital de Grenoble. Fou soterrat al petit cementiri de Moûtiers, on reposa, ben lluny d’Herbeset.

I una mica més: El segon fill d’Anselm Boix i Maria Lluïsa Marquès, Laurent Boix-Vives, nascut a Brides-les-Bains ara fa exactament cent anys, es va encarregar de recuperar l’esperit empresarial del pare. A mitjan segle XX, després d’haver passat pel negoci familiar, es va convertir a Courchevel en un dels grans actors en el desenvolupament dels esports d’hivern als Alps amb la creació d’una companyia de teleesquís pròpia i, sobretot, amb l’entrada a la veterana empresa de material esportiu Rossignol, que va dirigir del 1956 al 2005. Al capdavant de la famosa marca francesa, es va encarregar d’internacionalitzar-la. El 2009, ja jubilat, va inaugurar amb la seva muller un hotel de cinc estrelles a l’estació de Courchevel amb el nom d’un dels esquís més famosos que havia concebut en la llarga etapa a Rossignol: Strato. I just el 2020, quan es va morir aquest reeixit empresari esportiu, un dels néts artistes de l’Anselm, Philippe Boix-Vives, va estrenar una composició per a quartet de corda en homenatge a l’avi pintor.

Recomanació: si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat