Detenen l’ex-cap del servei d’intel·ligència exterior d’Alemanya, acusat d’haver venut informació confidencial

L’ex-cap del servei d’intel·ligència exterior d’Alemanya ha estat detingut sota l’acusació d'”espionatge amb traïció”, que inclouria l’intent de lliurar secrets d’estat a governs estrangers. Aquesta podria ser la pitjor escletxa de seguretat que ha afectat l’agència d’ençà de la fi de la Guerra Freda.

August Hanning és acusat d’haver obtingut il·legalment prop de 2.000 documents de la cúpula del Bundesnachrichtendienst (BND), el servei d’intel·ligència exterior alemany, per mitjà del seu antic cap de gabinet, que hi continuava treballant. Segons un comunicat de la fiscalia alemanya fet públic dimarts, Hanning va intentar de vendre la informació d’aquests documents a una potència estrangera.

Entre els documents hi havia els informes que es preparaven per al cap del servei d’intel·ligència amb vista a les reunions setmanals de seguretat a la cancelleria, en què es tractaven les qüestions de més pes. “Són les joies de la corona d’allò que produïa el BND”, diu un antic alt càrrec de l’agència, que parla anònimament perquè es tracta d’una qüestió delicada: “Fa molt mala pinta.”

Les revelacions arriben en un moment en què el BND demana al parlament noves competències per a fer operacions actives contra els atacs híbrids i mira d’enfortir la cooperació amb els socis europeus. Segons aquest antic responsable, el cas amenaça de soscavar greument la reputació de l’agència.

Dos alts funcionaris alemanys, que també parlen amb la condició d’anonimat, asseguren que res no indica que el servei d’intel·ligència estranger al qual Hanning va vendre informació classificada fos el rus. Hanning no va respondre dimarts a les peticions de comentaris fetes per aquest diari.

Hanning, de vuitanta anys, va ser detingut dimarts al matí a casa seva, a la ciutat alemanya de Steinfurt. També va ser detingut el seu antic cap de gabinet, identificat per la fiscalia només com a Manfred D., d’acord amb la legislació de protecció de la intimitat alemanya. La policia va escorcollar propietats de tots dos.

El cap actual del BND, Martin Jäger, ha dit que l’agència havia obert una investigació interna a fons: “En seguretat interna no hi pot haver concessions.”

Hanning va dirigir el BND del 1998 al 2005, durant el mandat del canceller Gerhard Schröder, i després va ser secretari d’estat del Ministeri de l’Interior fins el 2009, en el govern d’Angela Merkel. Posteriorment, va crear una consultoria pròpia en què, segons la revista alemanya Der Spiegel, va aplegar una cartera de clients polèmics, entre els quals hi havia homes de negocis i banquers russos.

Segons la fiscalia, com a consultor privat Hanning va pactar amb el seu antic cap de gabinet, Manfred D. –que va mantenir el mateix càrrec amb els caps successius del BND–, que li fes arribar un flux constant d’informació classificada en canvi de diners. L’operació va durar dotze anys, fins el 2022.

Hanning havia passat moments difícils després d’haver perdut la major part de la pensió arran de la fallida, el 2019, d’un banc letó de què era membre del consell d’administració, segons que va informar Der Spiegel el 2023.

La policia alemanya va topar amb la trama per casualitat, mentre investigava un altre cas molt mediàtic: les acusacions contra una hereva alemanya, Christina Block, que hauria intentat de segrestar els seus fills, que eren amb el seu ex-marit. Hanning havia fet de consultor per a Block i la fiscalia en va escorcollar el domicili el setembre del 2025 en relació amb aquell cas. Hi va trobar una pila de documents classificats procedents del seu antic lloc de feina.

Jessica Berlin, investigadora sènior del Center for European Policy Analysis establerta a Alemanya, considera que el fet que la filtració es descobrís per casualitat demostra que no és un cas aïllat. “És sistèmic i fa dècades que s’arrossega”, va escriure en una piulada a X. “[…] Qui es pensi que hem trobat l’última bretxa, s’enganya del tot.”

No és pas el primer escàndol d’espionatge que trasbalsa el BND. El més recent va ser el 2022, quan un cap de departament identificat per la fiscalia només com a Carsten L. va ser detingut per sospites d’haver espiat per a Rússia. És acusat d’haver lliurat al Kremlin documents molt sensibles del BND. El director de l’agència d’aleshores, Bruno Kahl, va qualificar aquelles activitats de “catàstrofe”.

Subscribe to The Washington Post
Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb