Sí a un PLATER ben fet!

Sí, volem un Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya. Sí, volem un PLATER. És més, creiem que anem molt endarrerits i que aquest pla s’hauria d’haver fet ja fa molts anys.

Volem un pla de país, que defineixi clarament els usos que ha de tenir cada espai. Quins han de ser els espais productius –aliments, energia, indústria…–, quins han de ser els espais urbans i quins han de ser els espais naturals. I dins d’aquests, quins han de ser espais per al lleure i quins han de ser espais de conservació. Del paisatge, d’ecosistemes o d’espècies que necessiten aquesta protecció.

Ens cal un PLATER que tingui en compte els altres agents que operen al territori: els agricultors, els ramaders, el turisme, el lleure dels catalans. I ens cal un PLATER que ens asseguri una reducció dràstica de la crema d’hidrocarburs, responsables màxims del canvi climàtic.

És per tots aquests motius que diem no al PLATER que ha presentat el govern de la Generalitat de Catalunya. I, ben segur, és per aquests motius que aquest projecte ha rebut més de 12.000 al·legacions i que s’hi han oposat més de 300 municipis de Catalunya.

El PLATER no ha tingut en compte els altres agents que operen al territori

Aquest pla territorial ha caigut com una bomba en els sectors agrari i ramader i, sobretot, en els municipis, que han vist com es definien uns espais com a prioritaris sense que ningú els hagués consultat. Espais que ara són plenament productius, en els quals empreses i particulars es guanyen la vida i produeixen els aliments que tots necessitem.

Aquest PLATER defineix com a prioritaris espais que ara estan ocupats per conreus, pastures, cases i, fins i tot, per un cementiri. I tot, sense que les persones afectades en tinguessin cap notícia.

Un pla tan important, que pretén transformar el país de dalt a baix, no es pot fer d’esquena a la població, als ajuntaments i als altres sectors productius.

El PLATER no resol el problema, urgent, del canvi climàtic

El motiu principal d’aquest PLATER és reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i produir energia “neta”. Tanmateix, si per produir energia hem de deixar de produir aliments, aquests aliments els haurem de portar de més lluny. És més fàcil i té un impacte molt inferior transportar energia que transportar aliments.

Un PLATER seriós tindria en compte aquesta variable i preservaria els sòls agrícoles i ramaders. De cap manera la pretesa sobirania energètica s’hauria de fer a costa de la sobirania alimentària.

El PLATER no preveu un canvi de model real en la producció i distribució de l’energia

Actualment, ens trobem en el tercer gran moment històric de la transició energètica, protagonitzat per les energies solar i eòlica. A diferència del gas i del petroli, que es troben en punts molt concrets del planeta i requereixen grans infrastructures –refineries, gasoductes, oleoductes i petrolers, grans dipòsits, etc.–, aquestes noves fonts són energies de “quilòmetre zero”. Per la seva naturalesa, no necessiten reproduir el mateix format econòmic que ha envoltat la indústria del gas i del petroli.

Tot i això, la Generalitat de Catalunya planteja aquesta transició utilitzant exactament el mateix model econòmic del passat. El sistema oficial estimula que les grans empreses instal·lin centrals eòliques o solars als pobles, lluny d’on hi ha les necessitats reals d’energia, la qual cosa genera molt poca ocupació local.

En lloc de revitalitzar el territori, aquest model provoca que els municipis perdin negocis (agricultura, ramaderia, turisme) i població, un fet que ja ha estat demostrat en un estudi de la Universitat de Barcelona.

El PLATER no respecta el PROENCAT

El 2017 es publicava la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), un document que pretenia servir de guia a la transició energètica que, ara fa nou anys, ja es veia urgent.

El PROENCAT marcava com a objectius clau:

• Neutralitat climàtica: reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a gairebé zero per al 2050.
• Eficiència i estalvi energètic: disminuir el consum final d’energia en un 30,3% per al 2050, sense reduir el benestar i el creixement econòmic.
• Sistema energètic renovable: transformar la producció elèctrica perquè sigui 100% renovable.
• Sobirania energètica: reduir la dependència exterior del 93% al 7%, basant-se en energies renovables.
• Apoderar ciutadans i empreses: cal situar els ciutadans i les empreses en el centre del model energètic, amb igualtat de tracte i no discriminació, i garantir que puguin desenvolupar-se com a consumidors actius d’energia.

El PLATER no té en compte ni el segon objectiu ni el cinquè. En tot el document no es parla ni d’eficiència ni de reducció del consum energètic. Al contrari, es fan unes previsions d’un augment espectacular d’aquest consum. I la manera de redactar-lo, a esquena d’altres sectors productius i dels municipis mateixos, és completament contrària al quart objectiu clau.

La solidaritat territorial que es reclama és un eufemisme pervers

Aquesta suposada solidaritat recau especialment sobre els petits pobles, municipis que sovint no tenen els serveis municipals necessaris per a poder analitzar de manera adequada un pla d’aquesta magnitud. Quina equitat demostra, doncs, el PLATER?

Una vegada més, es demana a les zones rurals que sacrifiquin una part del seu territori, de les seves activitats econòmiques actuals i del seu paisatge –que sovint és el seu principal actiu– en favor d’una societat que ni tan sols ha estat capaç de proveir-los dels serveis més bàsics –sanitat, educació…– i que han de cercar sempre lluny de casa.

Un mètode d’anàlisi incoherent

Hi ha estudis fets a les províncies de Girona i de Lleida que analitzen l’aprofitament de teulades i espais antropitzats, en canvi, no hi ha estudis seriosos de Barcelona i d’algunes parts de Tarragona. El gran problema d’aquests estudis és que segueixen mètodes diferents i caldria consensuar un mètode d’anàlisi comú per a tothom.

D’altra banda, professors de diverses universitats han documentat extensament el consum d’energia a Catalunya i han evidenciat que les dades del PROENCAT estan superades a la baixa.

Un PLATER que desestima oportunitats menys lesives amb el territori

Aquest PLATER preveu unes necessitats de gairebé 50.000 MW, dels quals només 2.600 –un 5,2 % aproximadament– es produirien en espais urbans, industrials o en infrastructures (vies de tren, carreteres, canals, etc.). De fet, si observeu els mapes que la Generalitat ha posat a disposició del públic i que podeu consultar aquí, veureu que no hi ha cap polígon industrial, cap carretera, cap canal, cap via de tren que siguin espais prioritaris.

Un estudi publicat recentment assegura que la ciutat de Barcelona només produeix el 2,5% de l’energia que podria produir ocupant només les teulades dels edificis i que, si s’arribés a aquest màxim, es podria produir el 61% de l’energia que es necessita per a un ús domèstic. Uns altres estudis afirmen que ocupant espais antropitzats i sense ocupar espais agrícoles i ramaders es podrien abastir les necessitats energètiques actuals de Catalunya.

Què volem per al nostre país?

Creiem que aquesta és la pregunta clau, i que el país que ens dibuixa aquest PLATER no és bo per als catalans. Sí, volem un país que s’abasteixi d’energia neta, però de cap manera aquesta energia ha d’anar en detriment de la producció d’aliments, dels espais de lleure on els habitants de les ciutats tenen l’oportunitat d’estar en contacte amb la natura, ni del paisatge, que és qui dibuixa el caràcter del nostre país i que el fa diferent dels altres.

Anem tard, però la pressa no ens ha de fer treballar malament. Aprofitem-ne els avantatges. Observem què han fet els altres, què els ha anat bé i què malament. I copiem dels models que funcionen i apartem-nos dels que no han funcionat.

Volem un PLATER, sí, però volem un PLATER ben fet

Per això, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, IPCENA (Ecologistes de Catalunya), Pobles Vius, la Plataforma Lleida contra la MAT, Unió de Pagesos, JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya), ASAJA (Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores) i Revolta Pagesa exigim al govern de la Generalitat de Catalunya:

• Que retiri el PLATER i comenci a preparar una planificació ben feta: participativa i que redueixi l’impacte sobre camps de conreu i espais naturals.

• Que actualitzin les previsions de consum de la PROENCAT a partir de dades contrastades, perquè la versió del 2018 conté unes previsions clarament sobredimensionades.
• Que declari una moratòria dels projectes de macrocentrals de renovables fins que es disposi d’una planificació consensuada amb el territori.