Silicon Valley amenaça la democràcia, energia solar que s’encomana i rècord de vendes de cotxes elèctrics a Europa

Iniciem el calidoscopi amb la notícia que Tesla ha assolit els 10 milions de vehicles elèctrics venuts. És el primer fabricant a assolir aquesta xifra. Als Països Catalans Tesla és la marca líder en elèctrics, però a escala mundial BYD li va arrabassar la primera posició en vendes anuals el 2025. Tot i que no hi ha dades oficials, els experts calculen que els xinesos ja acumulen més de 8 milions de cotxes 100% elèctrics venuts i podrien superar a Tesla abans del 2030 també en aquesta categoria. La tercera posició en vendes acumulades de cotxes 100% elèctrics l’ocupa, a molta distància, el grup Volkswagen amb uns 4 milions de cotxes elèctrics. Els xinesos de Geely, propietaris de marques com Volvo, Polestar, Smart i Lotus, se situen en quarta posició, amb uns 3,6 milions de cotxes elèctrics fabricats. La fita de Tesla també és important per a Elon Musk, ja que si la companyia arriba als 20 milions de cotxes elèctrics venuts durant els pròxims deu anys el magnat rebria un bonus d’1 bilió de dòlars en accions de la companyia, tot i que també s’haurien d’assolir objectius addicionals.

Rècords de vendes de cotxes elèctrics a Europa

Tesla també estaria preparant la comercialització del seu camió elèctric a Europa, després que hagi construït una factoria específica adjacent a la seva gigafactoria de bateries a Nevada. S’espera que al setembre la companyia doni més detalls sobre la variant europea del camió i quan començarà a comercialitzar-lo al nostre continent. El seu directe competidor, BYD, per la seva banda ha exhibit rècord d’exportacions durant el passat juliol, amb una pujada interanual del 22%, una manera de compensar la baixada de vendes del 9% el mercat xinès, que globalment es troba en contracció pel col·lapse de les vendes de cotxes de combustió. Un fenomen, el de recórrer a l’exportació, compartit per la resta de marques xineses i que ha situat les exportacions mensuals de cotxes endollables xinesos en 1,6 milions unitats. Els fabricants xinesos podrien vendre més cotxes arreu del món, però els experts apunten un factor limitant: no hi ha prou vaixells de transport per cobrir la forta demanda internacional pels seus vehicles.

A Europa també pugen les vendes de cotxes 100% elèctrics. Així, a un dels principals mercats en volum, el del Regne Unit, el creixement de les vendes ha estat d’un 45%, i assolint una quota de mercat del 28%. Tanmateix, això és una xifra baixa comparada amb Noruega, el líder continental, on els cotxes elèctrics van assolir el 97,6% de les vendes el juliol passat. Li segueix Dinamarca, amb un 80% de quota, xifra que puja al 97% si es consideren només les compres dels particulars, excloent les de les empreses. En comparació, els Països Catalans continuen a la cua europea, amb unes vendes elèctriques pujant, però encara per sota del 15%.

Aquest mes, Royal Mail, l’antic servei postal públic britànic ara privatitzat, ha incorporat la furgoneta elèctrica número 9.000, després que fa menys de vuit mesos n’incorporés la 8.000. Tot un exemple per a la resta de països europeus. La companyia argumenta que les furgonetes elèctriques redueixen els costos d’explotació, servei i manteniment en comparació amb les furgonetes dièsel, alhora que redueixen les emissions i el soroll als llocs on presten el servei. Tothom hi guanya.

D’altra banda, la coneguda companyia alemanya de transport de passatgers FlixBus ha incorporat el segon autobús elèctric, dels xinesos Yutong, per a una ruta regional. La notícia és rellevant perquè fins ara l’electrificació dels autobusos s’havia centrat a les línies urbanes. FlixBus l’emprarà a la línia Lisboa-Porto, de 315 km de recorregut, una distància similar a la que hi ha entre València i Barcelona. Això demostra que és possible servir rutes regionals amb autobusos elèctrics. Més al nord, a Suècia, hem sabut que una companyia minera incorporava dos camions de 120 tones en l’extracció de ferro, amb una capacitat de càrrega de 70 tones. Els vehicles ja han transportat més de 100.000 tones. Hi ha un interès creixent en les empreses mineres per incorporar camions elèctrics, ja que a les mines subterrànies estalvien tenir complexos i cars sistemes de ventilació per extreure el fum dels camions dièsel a l’exterior.

Els robotaxis s’expandiran per Europa el 2027

En l’àmbit de la robotització, Waymo, la filial de Google de robotaxis, ha dit fa pocs dies que operarà a Múnic (Alemanya) a finals de 2027. Primer maparà els carrers de Múnic amb conductors humans. Posteriorment, provarà els cotxes autònoms amb conductors de seguretat, amb un accés restringit d’usuaris. Finalment, obrirà el servei a tothom sense cap conductor humà. No seran els únics amb robotaxis al nostre continent. Aquest agost Uber i els xinesos de Pony.ai han anunciat que desplegaran a cinc ciutats europees vora 2.000 robotaxis. Ampliaran la flota de Zagreb, on ja operen, i més endavant iniciaran el servei a la resta de ciutats, de les quals no ha anunciat el nom ni el calendari d’implantació.

Pony.ai vol anar més enllà dels robotaxis i a la Xina ha anunciat que pretén posar en operació fins a 1.000 camions autònoms en dos o tres anys. El fabricant disposa de prototips de camions robotitzats des del 2018 i actualment compta amb una flota de 200 camions que han transportat més de mil milions de tones-quilòmetre de mercaderies. Amb l’última generació del seu camió autònom, la quarta, espera rebaixar-ne el cost de fabricació i arribar a una vida útil de 20.000 hores o 1 milió de quilòmetres. Ja n’ha començat la producció, que s’orientarà al transport de llarga distància i la logística portuària. La companyia també aposta pels camions autònoms lleugers, adreçats a la logística urbana, on espera rebaixar el cost d’operació d’un 50% en relació amb un camió operat per un conductor humà. Trigaran gaire a Europa

Carregadors al carrer i rècord de venda de bateries

De Txèquia ens arriba una notícia que pot servir d’exemple per a multitud de ciutats dels Països Catalans. A Praga estan renovant els fanals de la ciutat, però ho fan pensant en els cotxes elèctrics. Aprofitant la renovació del cablejat, se’n fa un dimensionant per afegir-hi carregadors de cotxes elèctrics. El govern de la ciutat espera que aquest 2026 hi hagi 150 fanals amb un carregador inclòs. Aquesta és una solució ja utilitzada a països com Anglaterra, entre d’altres. Els últims mesos diversos municipis anglesos han anunciat la construcció de milers de punts de càrrega lenta adreçats a aquelles persones que no disposen d’una plaça de pàrquing on carregar. L’últim ha estat el municipi de Bournemouth, Cristchurch i Poole, on afegiran més de 1.100 endolls de càrrega lenta al carrer durant els pròxims tres anys. Al nostre país és una de les peticions generalitzades dels propietaris de cotxe elèctric, però fins ara les administracions les han ignorades.

I de la capital anglesa, Londres, ens arriba una altra notícia que sobta si es compara amb les benzineres tradicionals. Allà el conegut operador europeu Ionity ha obert la seva primera estació de càrrega urbana ultraràpida al país. Per promoure-la, la companyia va oferir càrregues gratuïtes durant les primeres vint-i-quatre hores. Un fet sorprenent si es tractés d’una benzinera. Ionity planeja obrir més estacions ultraràpides al llarg de la ciutat, i també a les principals ciutats del Regne Unit. Això mostra una tendència creixent dels operadors de càrrega a Europa, que fins ara s’havien centrat a situar estacions superràpides a les vies ràpides fora de les ciutats per a facilitar els viatges. Ara comencen a focalitzar l’atenció a dins de les àrees urbanes. Un fenomen que també comença a observar-se, de manera incipient, al nostre país.

Pel que fa a les bateries, i més enllà dels cotxes elèctrics, durant el primer semestre del 2026 les vendes s’han disparat en relació amb l’any anterior, multiplicant-se gairebé per dos i assolint els 468 GWh. Un fet també ressenyable és que les vendes a la Xina ja representen menys de la meitat (47%), mostrant com la resta del món vol recuperar terreny. En aquest sentit, Europa va afegir 36 GWh de bateries estacionàries (BESS) durant el 2025, amb un creixement del 48% i superant els 100 GWh totals en operació. Els experts esperen que durant el 2026 se superin àmpliament aquestes xifres. Alemanya amb 6,6 GWh nous durant el 2025 és el líder continental, seguit del Regne Unit (5,2 GWh nous) i Itàlia (5 GWh) Destaca la quarta posició d’Ucraïna, amb 2,9 GWh, esperonada per la guerra. Bulgària és en cinquena posició amb 2,7 GWh.

De la Xina també ens arriba una notícia que ben segur tindrà implicacions per a Europa. El govern ha publicat una regulació voluntària per millorar la informació de l’estat de salut de les bateries. Això beneficiarà al mercat de segona mà de cotxes elèctrics, que hauran de mostrar de forma clara i estandarditzada quina és la degradació de la bateria, garantint un estat de salut mínim del 82% després de cinc anys o 100.000 km, del 75% després de vuit anys o 160.000 km i del 70% després de deu anys o 200.000 km. Tot i ser voluntària, els fabricants que no compleixin la nova normativa podrien ser exclosos de subvencions i concursos públics. El grup d’expert que ha elaborat la normativa ho ha fet amb l’objectiu de millorar la transparència de cara als consumidors.

Tanquem l’apartat de bateries amb una novetat en l’àmbit de la investigació. Una universitat australiana ha desenvolupat un prototip de bateria aquosa de zinc-iode que carrega en només tres minuts i té una durabilitat de 60.000 cicles, dues dades encara no assolides per les bateries de liti o sodi. Tanmateix, l’equip investigador ha reconegut que encara hi ha qüestions per resoldre de cara a una futura industrialització.

L’energia solar, imparable

Pel que fa a les renovables, un estudi a Suïssa ha mostrat que quan una persona s’instal·la plaques solars a la teulada de casa seva, augmenta la probabilitat que els veïns, fins a un radi de 100 metres de distància, també s’instal·lin plaques solars i, fins i tot, comprin un cotxe elèctric. Més en general, Europa estem assistint a rècords de producció solar. Alemanya, Itàlia, Portugal i els estats francès i espanyols n’han tingut aquest agost. I a l’estat espanyol, durant els últims quatre mesos seguits l’energia solar ha estat la primera font de generació d’electricitat. De l’estat espanyol ens arriba també una notícia molt recent que ha tingut un gran ressò internacional en el sector renovable i tecnològic. El govern espanyol ha presentat una proposta perquè els centres de dades s’alimentin en un 80% d’electricitat de fonts renovables. Centrals que han de ser de nova construcció, i el percentatge aplicant-se a cada hora. És a dir, no podran alimentar-se de centrals ja existents ni emprar certificats renovables amb balanços mensuals o anuals. D’aquesta manera, el govern espanyol vol evitar que els centres de dades acabin provocant un encariment de l’electricitat a la resta de consumidors, com passa als EUA.

Silicon Valley, una amenaça a la democràcia

De fet, i entrant ja en l’àmbit tecnològic, als EUA les tecnològiques estan apostant pel gas fòssil per als seus centres de dades, amb greus conseqüències ambientals. Aquests dies s’ha sabut que Amazon planeja un centre de dades que podria esdevenir la font d’emissió de gasos d’efecte hivernacle més gran dels EUA, segons recull The New York Times. Amazon també ha estat al mig de la polèmica, després de descobrir-se que estan comprant massivament llibres ‘rars’, tallant-los per escanejar-los (i, per tant, destruint-los) per entrenar els models d’IA. Les tecnològiques busquen cada cop més textos publicats abans del 2022, garantint-se que no han estat generats per IA, ja que això perjudica l’entrenament dels models. De fet, un nou estudi afirma que un terç de les pàgines web publicades des de l’existència del ChatGPT han estat elaborades amb la intervenció de la IA.

Però sens dubte la notícia tecnològica del mes ha estat el judici contra Meta que ha acabat amb l’acord amb les autoritats judicials dels EUA que la multinacional pagui 17.000 milions de dòlars i elimini les característiques addictives de les seves xarxes socials. Un dia més tard de saber-se l’acord, la Comissió Europea va exigir a Meta l’adopció de mesures similars a la UE.

Tot i tractar-se d’un acord històric, els experts apunten que, només als EUA, les tecnològiques com TikTok, Google o Snap s’enfronten a milers de judicis per les característiques addictives i els algoritmes de les seves xarxes socials. De fet, la historiadora de Harvard Jill Lepore, guanyadora d’un Premi Pulitzer, ha denunciat al seu últim llibre (The Rise and Fall of the Artificial State) que les tecnològiques de Silicon Valley són com més va més un perill a les democràcies. La substitució de les atribucions dels governs democràtics per una mena d’Estat artificial, com pretenen magnats com Elon Musk, marca ‘un retorn a la tirania i la mistificació en forma d’un govern regit per algoritmes, corporacions i màquines’, segons l’acadèmica.