The Jerusalem PostFrance calls for UN Security Council meeting after Russian strikes kill eight, damage Kyiv embassyInquirerRomualdez co-accused surrenders to NBI, says OmbudsmanZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFAntara NewsIndonesia foils eight attempts to smuggle 500,751 lobster seedsThe RegisterMicrosoft suggests Registry hack to work around hotpatch woesIl Fatto Quotidiano“Sono allergico alle friggitrici ad aria: niente colore, niente sapore. La destinazione gastronomica più sottovalutata? Il Vietnam. La più sopravvalutata? Parigi. E il cioccolato di Dubai è disgustoso”: Gordon Ramsay a ruota liberaNDTVPM Modi Inaugurates First SCO Civilisation Dialogue Forum In DelhiWirtualna PolskaFala dezinformacji ws. alertów RCB. MSWiA wyjaśniaVanguardTaraba varsity ASUU suspends strike conditionallyDW EnglishMyanmar genocide ruling: Rohingya say struggle for justice not overCNN بالعربيةالحوثيون يوسعون قائمة أهداف هددوا بمهاجمتها في السعودية.. ما هي؟OnetTrzy obiekty spadły na teren Polski. MSWiA przedstawia godzinowy przebieg wydarzeń
The Daily Newsstand · Free, Always
Friday, November 20, 2026

[VÍDEO] El discurs en català del guanyador del Premi infantil internacional de la pau

Translate

L’organització Kids Rights va lliurar ahir el Premi infantil internacional de la pau d’enguany a Francisco Javier Vera, un jove colombià ecologista que es va haver d’exiliar a Catalunya ara fa dos anys. Justament, en el discurs d’acceptació del premi va agrair en català l’acollida que ha tingut al seu nou país: “L’exili em va portar a una terra que fins aleshores m’era aliena. Una terra que m’ha abraçat i m’ha acollit.”

El discurs va combinar anglès, castellà i català per a agrair tant a la seva família com als seus companys de la seva organització Guardians per la vida. Va explicar els seus orígens a Villeta de San Miguel, un poble dels Andes, una terra “dolça, extraordinàriament rica en vida i diversa”. “Vinc de l’Amèrica Llatina, una regió amb una part immensa de la biodiversitat del món, però que avui pateix la violència, la falta d’acció i la indiferència”, va dir, tot recordant que de petit havia vist a la televisió com cremava l’Amazones i va decidir que no podia restar indiferent. “Vaig convidar set companys a protestar al carrer, a exigir el nostre dret d’habitar un planeta digne, net i en pau. I així és com va néixer Guardians per la vida”, va recordar.

D’aleshores ençà, els darrers set anys han plantat arbres, sembrat horts escolars, promogut la participació dels infants en els espais de governança ambiental i han influït en preses de decisió política. “Malgrat tot, aquesta terra que tant estimem avui està tenyida de roig per la violència d’un model de desenvolupament extractivista que depreda i menysprea la vida amb pràctiques com el fracking, la ramaderia extensiva o la mineria”, va dir. Uns fets que el van portar a definir l’Amèrica Llatina com una de les regions del món més perilloses per als defensors del medi.

Davant d’aquesta amenaça, va haver de marxar a Catalunya. “L’exili és com un dol en vida”, va dir, i va lamentar que els seus éssers estimats han envellit i les vides han continuat “mentre la distància ens ha impedit tornar-nos a abraçar”. “Però ni la distància ni la por han aconseguit prendre’ns la nostra esperança ni el nostre amor per la vida”, va deixar clar.

“Aquella nova terra que em va acollir em va permetre de continuar lluitant. Però, alhora, em va donar i vaig trobar-hi, en la força de les incansables onades de la Mediterrània, la resiliència per a resistir i tornar a començar”, va destacar. També, va continuar, Catalunya li va ensenyar que “la solidaritat és una manera de practicar la justícia”, un coneixement que va lligar al bisbe Pere Casaldàliga, que va dedicar gran part de la seva vida a defensar els desvalguts al Brasil. “Però la justícia exigeix molt més que solidaritat”, va matisar. “Li cal responsabilitat, reparació i memòria”, va dir.

Vera va recordar la claredat de les evidències científiques pel que fa al canvi climàtic i dels desitjos de la gent perquè els governs prenguin mesures reals. “Però ni les paraules plens de paraules boniques que sentim cada any a les conferències climàtiques internacionals, ni la desil·lusió i l’enuig que no ens mena enlloc són prou”, va avisar. “Necessitem, i és el moment, de l’acció. De transformar en acció paraules i promeses que massa sovint han fallat a la meva generació”, va exigir, i es va preguntar com podem “imaginar un futur millor, si per a tanta gent és difícil d’imaginar que hi haurà un futur”.

La força de l’ecoesperança

“Com podem transformar indignació i por en una força que sigui possible de canviar i construir alguna cosa més?”, va demanar. Davant d’això, va presentar el concepte de l’ecoesperança, “una postura ètica i política que no tira la tovallola per la vida, la té en compte i la defensa en totes les seves formes com a acció col·lectiva i comunitària”.

Ara bé, va avisar que tampoc l’ecoesperança “pot ser només una idea bonica”. “Precisament necessita convertir-se en acció”, va dir, i va convidar tots els infants i joves a lluitar. “No importa des d’on ni l’edat, tots podem involucrar-nos”, va dir. Un moviment que va lligar al de la joia, “una força de transformació”.

“Hem construït un món que massa sovint posa el creixement econòmic, els beneficis i els interessos per sobre de la vida. Un món que nega el dret dels infants de somiar i viure en pau i amb ecoesperança”, va continuar. Davant d’això va reivindicar la justícia climàtica com un imperatiu ètic, polític i legal “que els nostres governs i les grans empreses no poden ignorar més”.

Finalment, Vera va convidar les generacions joves a no rendir-se. “Des d’ací demanem als nostres governs que compleixin les obligacions legals a fer tot allò que sigui necessari per a mantenir l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1,5°”, va urgir. També, a accelerar la descarbonització de les economies. “No deixeu que la història us recordi com aquells que tenint l’oportunitat d’actuar van decidir de permetre aquest assalt a la vida”, va esperonar.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.