Feijóo, o el perill del fals moderat

El millor antídot contra Vox, Alberto Núñez Feijóo (PP). Aquesta idea, que ara pot semblar marciana, va circular durant anys i, amb les dades a la mà, no es podia rebatre. Els d’Abascal disposen de diputats en tots els parlaments de l’estat espanyol menys en un, el gallec, on encara avui tenen l’extraordinària xifra de zero diputats. I els ultres havien de veure com Feijóo no tan sols els deixava en blanc, sinó que també els arraconava, els atacava i els menystenia. Deia que eren “poc constitucionalistes”, que sentia vergonya “com a home” per la política de gènere de Vox, i arribava a desitjar que “no tinguessin mai representació política”. Doncs avui, aquell Feijóo ja no existeix i l’home diu coses com aquestes: “No s’ha de demonitzar un partit que és el tercer d’Espanya.” O: “Amb Vox, hi parlem i hi parlarem.” Feijóo ara ha passat de “no hi haurà coalició amb Vox,” a dir “si Vox està a l’altura, el PP també”. De fet, Feijóo i Abascal ja han arribat a un primer pacte: s’han repartit les candidatures al senat espanyol en unes quantes províncies. Ací teniu l’acord.
Alberto Núñez Feijóo va néixer a Os Peares, un llogaret que no arriba a seixanta habitants, dividit entre quatre municipis i situat en una zona on domina el gallec. Feijóo, bàsicament castellanoparlant, té una germana petita, la Micaela, que és executiva, i era el cosí més obedient i formal de tots, explica El viaje de Feijóo (Esfera de los Libros), un llibre de to amable de Fran Balado. El pare de Feijóo, Saturnino Núñez, va ser operari i administratiu d’una empresa elèctrica que construïa embassaments a la zona, els famosos pantans de Franco. Va treballar en dos dels pantans d’Os Peares, que el dictador va inaugurar degudament. Era un home humil, molt recelós a expressar sentiments, que havia començat a treballar de molt jove perquè l’avi de Feijóo va ser empresonat. A cinquanta anys, el pare es va quedar a l’atur i la família va decidir que el somni d’Alberto de ser jutge no es podria complir, tot i que amb la carrera de dret acabada ja havia començat a preparar les oposicions el 1985. La família va decidir que havia d’opositar d’urgència a la Junta per ajudar a casa: va obtenir la segona millor nota de tota la promoció.
La mare, Sira Feijóo, era la sisena de vuit germans i filla de doña Eladia, la matriarca de la família, que portava una botiga de queviures i que Feijóo esmenta sovint com a referent. De ben petit, Feijóo va ser enviat a l’internat dels maristes de Lleó (col·legi Champagnat), on va adquirir una disciplina d’estudi “gairebé espartana” . Va fer el batxillerat a Ourense i es va llicenciar en dret a la Universitat de Sant Jaume de Compostel·la. Amb les oposicions fetes, va començar la carrera administrativa al costat de Romay Beccaría, a les conselleries d’Agricultura i de Sanitat, durant els anys noranta, l’època de la famosa fotografia amb el narcotraficant condemnat Marcial Dorado que l’ha perseguit d’aleshores ençà: un narcotraficant i un alt càrrec de la sanitat gallega, junts en un iot.
Poc després va fer el salt a Madrid per dirigir l’Insalud, va col·laborar amb Francisco Álvarez Cascos al Ministeri de Foment espanyol i va assumir la presidència de Correus el 2000. Tres anys després va tornar a Galícia i, amb la caiguda de Fraga, Feijóo en va ser nomenat successor. I si Fraga va governar quinze anys, Feijóo en va governar tretze, amb quatre majories absolutes seguides (2009, 2012, 2016 i 2020). Van ser els anys del miratge d’un Feijóo que es distanciava del PP estrident de Casado a Madrid, que era capaç de revalidar majories després de la covid-19 i que semblava l’home de la dreta que frenaria l’extrema dreta. Però la crisi dins el PP entre Ayuso i Casado el va obligar a sortir al rescat i a dirigir el PP a escala estatal. I allà se n’ha anat cap a l’extrem.
Per uns, es trencava el miratge del Feijóo moderat. Per uns altres, no es trenca cap miratge: sempre l’havien vist com un llop amb pell de xai, com es veu en els articles de María Obelleiro, directora de Nós Diario, a VilaWeb. Com a mínim, Aznar anava de cara. Feijóo, durant anys, ha sabut projectar una imatge que les dades desmentien. Hi ha tres dades que el descriuen bé.
Primera. L’any 2010, quan Feijóo era president de Galícia, es va aprovar el decret de plurilingüisme, que establia que matemàtiques, tecnologia i física i química s’havien d’ensenyar en castellà. En gallec, ciències socials, geografia, història, biologia i geologia. El govern de Feijóo decidia, doncs, que a Galícia les matemàtiques serien en castellà, cosa que va aixecar una gran indignació. Finalment, aquest 2026 el decret s’ha modificat amb un acord PP-PSOE. Les matemàtiques ja no s’han de fer en castellà, però l’idioma continua limitat. El balanç del decret sobre el gallec de Feijóo és que ha empitjorat la situació de la llengua com mai.
Segona. Contra el tòpic del bon gestor, l’home va duplicar el deute de la Junta, que va passar del 8,6% al 16,7% del PIB entre el 2009 i el 2021 (quan ell va presidir la Junta), segons les xifres oficials del Banc d’Espanya. Això sí, a Feijóo li queda el consol que la resta de presidents autonòmics el van fer créixer encara més. Ell només el va duplicar respecte el PIB…
I, tercera, com a dada: si guanya Feijóo, Espanya tornarà a tenir un president que no parla anglès, com acceptava en aquesta entrevista amb Jordi Wild:
La parella de Feijóo és Eva Cárdenas, una alta executiva d’Inditex (hi va dirigir Zara Home), a qui va conèixer quan tots dos voltaven la cinquantena. Han tingut un fill, quan ell ja tenia cinquanta-cinc anys i ella, cinquanta-un. Eva Cárdenas, que va deixar Zara poc després de començar la relació amb Feijóo, va fundar el 2019 una immobiliària, Niebla Azul.
En la fitxa de béns de Feijóo al Congrés dels Diputats apareixen els sous declarats el 2023, quan encara no havia exercit de diputat. Hi surt que tenia uns ingressos que s’acostaven a 100.000 euros combinant el sou de senador a Madrid, el sou de la Junta de Galícia i el sou del partit. A banda, uns 2.000 euros de dividends d’accions i més de 5.000 de rendiments de béns immobles. Declarava en propietat dos pisos, dos garatges i una finca rústica a Galícia, a més d’un pis a Madrid, ciutat on viu de lloguer. Suma-hi 37.000 euros en comptes corrents, més de 400.000 euros en el fons d’inversió Abanca i quasi 200.000 en un pla de pensions d’un home que fa dècades que viu de la política i que aspira ara a presidir l’estat amb l’extrema dreta.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.