InquirerDengue cases in Agusan del Sur breach 4,000; deaths now 22The Jerusalem PostFrance calls for UN Security Council meeting after Russian strikes kill eight, damage Kyiv embassySouth China Morning PostRacism row erupts in France after TV panellists say all Chinese potential spiesZDF heuteAktuelle Pressemitteilungen des ZDFWirtualna PolskaSzwedzkie myśliwce broniły polskiego nieba. Jest komunikat armiiPopular ScienceEarly Americans spent over 10 hours making a single pumpkin pieComplete SportsBrighton Boss Provides Injury Update On ZadokPremium TimesFootball legend Odegbami survives assassination attempt at Abeokuta residenceVanguardEuropean leaders urge Russia to halt winter energy attacksBBC عربيجرف النصر: قوات الأمن العراقية تنتشر في معقل "كتائب حزب الله"، والزيدي يؤكد أنّ "لا سلاح خارج سلطة الدولة"Il Fatto Quotidiano“Ma come ho fatto a sopravvivere?”, a Milano lo spettacolo di Marta Marangoni che racconta 15 anni di teatro socialeTagesschauGaleria schließt drei Filialen - und noch viele mehr?
The Daily Newsstand · Free, Always
Friday, November 20, 2026

‘Història de les dones’: fils futurs

Translate

Hi ha llibres que se celebren abans d’obrir-los, només de saber que existeixen, de veure’ls de lluny, de tocar-los. És el cas de les 726 pàgines d’Història de les dones (Edicions 62, 2026), sota la direcció de Montserrat Duch Plana, amb el subtítol: Una nova història de Catalunya. Així i tot, m’he esperat a poder-me’l mirar amb calma per corroborar que és un llibre que s’ha de celebrar, no solament per tot el que conté, no solament pel que significa, aporta i representa, sinó també per tots els fils que en surten, a partir dels noms de les autores i de les bibliografies citades al final de cada text, i dels fils futurs que espero que en sortiran, perquè el llibre dibuixa un munt de línies d’estudi i recerca per a fer créixer aquesta “nova història”, aquest “primer volum”, encara que no ho digui enlloc, que és el primer, que això m’ho trec jo de la màniga.

La lectura de l’índex ja ens dóna idea de l’abast de l’obra, una obra coral signada per una colla d’especialistes de primer nivell agrupades en seccions: família, reproducció i sexualitat; religió i educació; poder i moviments socials; treball i desigualtats; creació, art i escriptura; ciència i pensament, i lleure, festa i esport. “La Història s’ha escrit des del filtre masculí i d’aquesta manera ha reproduït expectatives, valors i cànons culturals androcèntrics dotant-los de caràcter universal. […] Una Història completa requereix escoltar les veus i els sabers dels col·lectius marginats, de la majoria silenciosa i silenciada en els estudis històrics tradicionals, que s’han centrat en la visió des de la perspectiva del poder”, escriu Montserrat Duch a la presentació. Per això deia això dels fils futurs que poden néixer a partir d’aquest llibre. 

En el primer text, dins l’apartat sobre família, reproducció i sexualitat, titulat “El llarg camí cap al patriarcat: maternitat i treball al neolític català”, la doctora en arqueologia Alba Masclans apunta: “Visibilitzar el treball femení permet qüestionar relats històrics que han legitimat desigualtats, i ens nodreix d’eines per a entendre com es van generar les condicions materials per a la pèrdua de poder polític de les dones i la seva transformació en subjectes explotats i privats de llibertat.” I abans que ens embalem, una mica més endavant aclareix: “El neolític no és l’origen directe del patriarcat, però sí un moment clau en la seva gestació.”

Una cosa que es palesa en aquest llibre és que el paper de les dones no en la història de Catalunya, sinó en la de la humanitat, no va ser en cap cas tan secundari com se’ns ha fet creure i estudiar de fa segles –em direu que ja ho sabíem, però llegint aquest llibre veureu que no ho sabíem prou. De les dones depèn no solament la continuïtat i la supervivència de l’espècie, sinó també l’economia, en molts casos, no solament per exemple en el cas dels matrimonis com a negocis, sinó també en el cultiu, en el comerç i en tants àmbits més que no eren tan essencialment masculins com ens volien fer creure els llibres d’història. 

Llegiu el segon estudi del llibre, sobre la Senyora de les Muntanyes que hi ha enterrada en una cova poc accessible a Coll de Nargó, que representa una “maternitat social”, com escriu la també arqueòloga i doctora en antropologia biològica Núria Armentano. M’he entretingut a llegir els paràgrafs conclusius d’alguns dels estudis del llibre, que habitualment solen incloure, a banda les deduccions a què hagi pogut arribar l’experta, un desig per al futur. En el cas d’Armentano, acaba així: “L’escena dels vuit enterraments congelada en el temps a l’interior de la recòndita cavitat i els estudis de les restes que s’han realitzat de forma interdisciplinària ens permeten recuperar històries silenciades de testimonis reals que van viure i morir en un altre temps, però que encara ens poden inspirar per transformar el nostre.” Transformar, un verb important dins el llibre.

En el tercer estudi –no els comentaré tots!–, titulat “Ser mare en època ibèrica: la manutenció de la vida”, escrit per les arqueòlogues Maria Carme Belarte i Lídia Colominas, la meitat del darrer paràgraf també apunta cap als fils futurs que deia abans: “Només quan es miri, i remiri, el registre arqueològic amb un enfocament femení es podrà entendre realment com es van desenvolupar les societats pre-romanes a l’actual Catalunya i valorar la importància que van tenir els cabdills, els guerrers, els camperols i també les mares en aquestes societats.”

Les dones tenien un paper important en la mobilitat i la creació de nous assentaments, en l’època antiga, i més endavant eren elles, per exemple, les qui iniciaven les protestes per la subsistència –vegeu, per exemple, l’estudi sobre la protesta del pa del 1789 a Barcelona, abans de la Revolució francesa, signat per la doctora en història Mercè Renom. “Reconèixer la centralitat de les dones en el proveïment de queviures permet visibilitzar-ne el protagonisme com a agents essencials del sistema alimentari medieval”, escriu al final del seu estudi sobre alimentació a l’edat mitjana la catedràtica d’història medieval Maria Soler Sala. 

Són dones com la majoria de les que signen aquest llibre, les dones que hi surten estudiades, dones que fan la història, o que l’escriuen, o la pinten o la investiguen. Però al llibre també hi ha autors que han estudiat i estudien la història tenint en compte les dones, i, tot i que el to evidentment no és ni pot ser el mateix, la seva aportació contribueix a normalitzar el que ja hauria de ser normal, que la història la fan homes i dones. 

El llibre és ple de noms que, o bé hem sentit –però en poques ocasions els hem llegit dins la constel·lació d’altres noms que n’expliquen la vàlua i ens els situen–, o bé els descobrim, i amb ells tota una història que es desenterra –com la Senyora de les Muntanyes– en aquestes més de set-centes pàgines imprescindibles. Hi trobem Carme Karr, Isabel de Villena, Dolors Monserdà, Marta Mata, Caterina Albert, Rosa Sensat…, però també molts altres noms que llegirem per primer cop en aquestes pàgines. 

A mi m’ha fet especialment feliç llegir-hi els noms de Narcisa Freixas, Palmira Jaquetti i Lluïsa Vidal, i els de Fina Rifà, Anna Murià, Maria Dolors Orriols, i el de la col·lega traductora Montserrat Bacardí, a la llista de les autores. Però, també, que s’hi parla de bruixes, de vídues, de minyones, d’infermeres, de gravadores i impressores, de bugaderes, de bibliotecàries, de dones viatgeres, de cantants, actrius, compositores… I també m’entusiasma, si es pot dir així, que hi faltin noms, que hi hagi encara molta feina a fer per a rescriure la història amb les dones al lloc que els pertoca. Perquè, si amb aquest sol volum ja podem demostrar tantes coses, imagineu tot el que en generarà la lectura i difusió a partir d’ara.

View the original on VilaWeb →

KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.