La nova burla de la direcció d’À Punt: un concurs de paraules en castellà comprat a Telemadrid

La direcció d’À Punt, la televisió pública valenciana, continua la tasca de castellanització que va emprendre tan bon punt va ser nomenada. “Si fem films en castellà tindrem més audiència”, o “hem de fer que tots els valencians se senten còmodes dins el nostre espai audiovisual” són afirmacions fetes tant pels directius com per membres del consell, i serveixen de coartada per a desvalencianitzar la programació.

À Punt emetrà a partir de dilluns un programa que ha comprat a Telemadrid. No és la primera volta que ho fa, però en aquest cas les circumstàncies són especials, perquè és un concurs de llengua. Un concurs de trobar paraules basat en la sopa de lletres. De fet, es diu Sopa de letras, el presenta Jota Abril i les parelles concursants són de Madrid. És l’adaptació del format The Search Play Words, de la productora israeliana Keshet International. A Espanya la produeix Globomedia i ja s’ha emès amb versions pròpies per a Canal Sur i Aragón Televisión.

À Punt l’emetrà de dilluns a divendres a les 19.25, després d’Està passant i abans del NTC comarques. Els valencians, doncs, tindran cada dia un programa per a jugar amb la llengua. Amb la llengua castellana. D’aquesta manera s’incompleixen uns quants preceptes que justifiquen una televisió pròpia: el foment de la llengua, la proximitat i la identificació de l’audiència amb allò que s’emet, l’impuls d’un sector audiovisual que viu una època de molta precarietat…

Quaranta programes de dilluns a divendres

Fonts d’À Punt han confirmat detalls sobre el programa. Per exemple, que són capítols emesos ja per Telemadrid amb concursants no valencians. El primer lot adquirit és de quaranta episodis i, segons la web de Keshet, són els que s’han produït i emès d’ençà del mes de maig.

Ningú de la direcció de la televisió pública valenciana no ha volgut explicar a VilaWeb per què s’emetrà aquest concurs. Quant al fet que no hi haja concursants valencians i que el presentador també siga forà, de Jaén, concretament, aquestes fonts l’han volgut comparar amb el format d’Atrapa’m si pots, que s’emet en diverses televisions de l’estat espanyol i que, en un principi, era enregistrat en uns estudis de Saragossa. Però aquest cas era diferent, perquè cada una de les televisions adaptaven el format al seu espai comunicatiu, amb preguntes sobre qüestions locals i pròpies, i presentadors i concursants de cada indret.

L’emissió diària de Sopa de letras s’afegeix a la llista de programes que À Punt compra a televisions de la Federació d’Organismes o Entitats de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), sempre en llengua castellana i, especialment, de Telemadrid. El mes de juny va emetre, per exemple, un documentari sobre el cas Zapatero, fet íntegrament per la televisió madrilenya. En alguns altres casos, com les retransmissions taurines de fires que no són del País Valencià, compra els drets d’emissió i hi incorpora una locució pròpia.

L’enganyifa d’aconseguir més audiència gràcies al castellà

Aquests canvis radicals en l’esperit i la programació d’À Punt es poden fer gràcies a la modificació de la llei de creació pactada pel PP i Vox al començament d’aquesta legislatura. A desgrat que deien que la llengua predominant en la ràdio i en la televisió seria el català, no van amagar mai la creença que l’única manera de millorar el baixíssim índex d’audiència era incorporant el castellà en la programació. “Els valencians castellanoparlants s’han de veure representats en la seua televisió”, deia el PP.

En el moment de presa de possessió, el director general, Paco Aura, a banda d’anunciar que incorporarien les corregudes de bous a la televisió, va dir que seria sensible amb el sector audiovisual valencià. Això no ha ocorregut i, com ha recordat a VilaWeb la diputada de Compromís Nathalie Torres, quan s’han decidit a afavorir la producció han aportat cinc milions d’euros a la multinacional Disney. “Ja em diràs què fa Disney amb cinc milions d’euros, que per a ells és una xifra ridícula, però que en mans del sector valencià serien un bàlsam”, afirma. Torres acusa la direcció d’À Punt de gastar els recursos públics en allò que no toca, i denuncia que fa mesos que han demanat compareixences dels directius de la casa en la comissió parlamentària de ràdio i televisió, però no n’han rebut resposta.

Sense retre comptes a les Corts

Mercedes Caballero, del PSPV, i també membre de la comissió, denuncia que en tota la legislatura la comissió s’ha convocat cinc voltes, per bé que el reglament diu que s’ha de reunir una volta cada mes mentre el període de sessions es mantinga obert.

Les dues diputades estan d’acord que l’À Punt sorgit de la nova llei no compleix la funció de servei públic per la qual va ser creada. Pensen que, fins i tot, va més enllà de convertir-se en un nou Canal 9.

Per Torres, tota la programació de l’estiu que ara s’acaba ha estat un desficaci, començant per la mala cobertura que es va fer de l’incendi de la serra d’Espadà el mes de juliol, quan no s’hi dedicà una programació especial fins passats uns quants dies; el primer cap de setmana van emetre corregudes de bous que, fins i tot, van obligar a retallar la durada dels NTC nit. “Aquesta aposta per programes que no es fan ací no reforça el sector audiovisual valencià”, diu Torres. I Caballero ho rebla referint-se a la situació del doblatge, perquè, a desgrat que es compren coses fetes fora, no s’opta per doblar-les. Segons les dades que té, l’any 2025 À Punt no va gastar ni un euro en doblatge de films, diu.

Quant a la castellanització, i posant d’exemple aquest Sopa de letras, la diputada socialista diu que això entra en l’argumentari exhibit unes quantes voltes pel president Pérez Llorca, que addueix que tots els valencians s’han de trobar còmodes en els mitjans públics.

Per a Nathalie Torres és un exemple claríssim de l’interès d’arraconar el català de la televisió valenciana. “Si han de fer servei públic informant de les coses que passen i no ho fan, i tampoc no tenen respecte ni protegeixen la llengua, no compleixen el servei públic, però és que l’actual llei ja és feta perquè no es complesca”, diu. Així mateix, recorda que À Punt ha signat un conveni amb la federació valenciana de municipis i províncies perquè les televisions locals hi aporten continguts. “No tenen una mirada nacional, fragmenten la informació perquè tot siga un reducte xicotet i provincial”, diu.

Tant Caballero com Torres lamenten les pobríssimes audiències que arrossega la televisió. Al juliol va ser del 2,5% i a l’agost, del 3,1%. Caballero fa referència a l’augment de programació informativa del servei territorial de TVE al País Valencià que ha augmentat l’audiència. “La gent que creu en el servei públic ha abandonat À Punt i veiem com la desconnexió de TVE, que fa molt bona feina, puja en detriment d’À Punt, lamentablement.”