Illa acumula promeses per al 2030

De dècada en dècada. Salvador Illa va arribar a la presidència de la Generalitat amb el propòsit de deixar enrere una dècada, segons ell, de paràlisi. Pretenia certificar la mort definitiva del procés d’independència i abanderar una gestió de l’autonomia en col·laboració amb el govern espanyol, teòricament més fructuosa i sense tibantors institucionals. Ho resumia en un lema prou explícit: “Unir i servir.” I ara, una vegada passat l’equador de la legislatura, Illa prova de projectar-se en la pròxima dècada. Era el context del discurs que va fer dilluns al Museu Marítim de Barcelona: mirar deu anys enllà. “El futur és aquí”, deia. I desgranava promeses que van més enllà de les estretors dels dos pròxims anys que li queden de mandat. Illa matava dos pardals d’un tret: deixava clar que havia arribat a la institució per quedar-s’hi i alhora ajornava el compliment dels problemes més urgents. Per exemple, la climatització de les escoles i els instituts públics, que clamen al cel amb l’emergència climàtica i afegeixen raons a una profunda crisi educativa. Amb aquesta mesura i unes quantes més, Illa ja té plena l’agenda fins al 2030.

Les promeses dels problemes més urgents s’allarguen i s’ajornen en el temps. El cas de la climatització dels centres educatius i les residències és el més recent, amb la previsió que no s’acabarà fins el 2031 i que requerirà la col·laboració executiva i financera dels ajuntaments i de les diputacions, encara que sigui per mitjà de préstecs. La proposta d’obrir un debat sobre el sistema educatiu, amb la participació dels grups parlamentaris, també inclouria, segons Illa, l’aplicació de l’article de la llei d’educació que obliga a destinar-hi una inversió equivalent al 6% del PIB, uns 7.000 milions d’euros. Però, per a aconseguir-ho, tal com es va fer palès dimarts després de la reunió del govern, l’executiu no fixa cap termini. Si s’acaba establint, amb el concurs de l’oposició o no, no hi ha dubte que superarà la legislatura.

El patró es repeteix en el cas de l’habitatge. El conegut pla per a construir 50.000 pisos de protecció oficial arriba fins al 2030. En el darrer debat de política general, el president de la Generalitat va redoblar l’aposta fins als 200.000, gairebé la meitat dels quals de titularitat pública. Aquell mateix dia va parlar de l’augment d’un 50% de les places universitàries per a cursar medicina d’aquí al 2030 i suplir el dèficit de professionals sanitaris, malgrat la contradicció que representa que no hi hagi prou places i que siguin de tan difícil accés.

També és a mitjà o llarg termini l’execució del traspàs de Rodalia, amb els primers calendaris ajornats i encara pendent la transferència de la primera línia, la R1, que es preveu que s’aprovi aquesta tardor. El quart cinturó ferroviari, el gran compromís d’Illa amb ERC per a l’aprovació del que probablement serà l’únic pressupost de la legislatura, també és una projecció cap endavant: els estudis informatius es farien l’any vinent i el 2028, coincidint amb el final del mandat. Aquell any i fins al 2031 s’executarien les obres i el servei no començaria fins el 2031 o el 2032.

Un altre exemple és el del sistema de finançament. L’acord entre els socialistes i ERC està pendent ara de l’aprovació de la reforma legislativa per part del consell de ministres i després haurà d’arribar al congrés, on és probable que sigui tombat en el primer debat de presa en consideració. Però és que, mentrestant, han quedat aparcades, per les reticències del PSOE, la gestió i la recaptació catalanes de l’IRPF. Però ni en el millor dels casos el govern contemplava que fos possible abans d’acabar la legislatura. El pla Director de l’Agència Tributària de Catalunya establia que fins al 2028 no es podrien assumir les primeres funcions de gestió de l’IRPF i que seria en col·laboració amb l’administració tributària espanyola. En l’acord d’investidura van acordar que s’executaria el 2026.

Els plans d’Interior per a reforçar la plantilla dels Mossos d’Esquadra també s’estenen fins a la dècada vinent. A la xifra de 25.000 agents compromesos no s’hi arribaria fins al 2030, amb promocions anuals de 1.587 places. El govern també mira cap al 2030 en l’àmbit de les renovables, amb l’objectiu d’assolir la meitat de l’autonomia elèctrica d’acord amb els objectius de la UE.

És un calendari similar al que mou l’executiu en matèria d’inversions. Illa va presentar el pla Catalunya lidera perquè Catalunya recuperi el lideratge econòmic a l’estat espanyol amb unes inversions de 18.500 milions d’euros fins al 2030. Segons el govern, el pla hauria de permetre crear 78.000 llocs de feina en els pròxims cinc anys i fer créixer l’economia de gairebé sis punts en sis anys.

La majoria dels grans anuncis del govern superen la legislatura, però presenten xifres abundants per als titulars. Lliguen, a més, amb la insistència d’una dècada d’aturada en tots els àmbits a conseqüència d’un procés d’independència del qual el govern gairebé mai no parla. I això que és l’executiu el primer que sofreix la contradicció de les dificultats de l’autogovern, perquè Catalunya no ha resolt cap dels dèficits estructurals que van portar al procés. Ni el primer que va fer visible el malestar, el de les infrastructures, i que va portar al col·lapse de Rodalia, ni el del finançament i el dèficit fiscal (que afegeixen més tensió a uns serveis públics no adaptats a l’augment de població) ni el sovint oblidat dèficit democràtic que implica la vigència d’un estatut retallat no avalat pels ciutadans. I així, la garantia de la bona gestió que abanderava Illa s’ha vist atropellada per les crisis ferroviària, educativa i sanitària i pels sotracs al departament d’Interior, que s’han afegit a la dura realitat del carrer: l’emergència de l’habitatge o l’augment del cost de la vida, lligat directament a la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. Malgrat tot, el seu govern ha tingut precisament la sort del context econòmic i de l’augment de la recaptació, amb les arques de la Generalitat en expansió.

“Unir i servir”. Amb les dificultats de la gestió cada vegada més visibles, s’ha fet evident que “unir”, aparentment, era més fàcil. El reenfocament polític i simbòlic de la Generalitat cap a la Moncloa va ser immediat, molt més senzill que no pas la materialitat de la gestió autonòmica, tan complexa que porta Illa a pensar en la dècada vinent.