La Fúmiga entona l’hora dels adeus al Sant Jordi Club: “Era el nostre desig, aquest final de pel·lícula”

La Fúmiga ha començat el seu comiat amb un concert al Sant Jordi Club de Barcelona, que s’ha omplert fins al darrer racó. El grup d’Alzira (Ribera Alta), que va començar com a xaranga fa catorze anys, ha obert la primera de les tres nits previstes a Barcelona abans de cloure la ronda al Roig Arena de València el 30 i el 31 d’octubre.
Durant més de dues hores, la formació valenciana ha repassat el seu recorregut amb quaranta cançons, entre moments festius, actes reivindicatius i una muixeranga al cor del públic. Segons que ha dit el cantant Àrtur Martínez abans del concert, han decidit plegar “en el moment de més èxit” per triar “com s’acaba tot”: “Era el nostre desig, aquest final de pel·lícula.”
Naina ha obert la vetllada com a telonera, i a les nou clavades La Fúmiga ha fet esclatar el públic amb “Mediterrània”, el seu primer Disc d’Or. Els músics s’han distribuït en dues plataformes esglaonades, amb els vents alineats als costats, davant una gran pantalla circular i sota el llamp il·luminat que identifica el grup. Al llarg de la nit han interpretat temes dels seus tres discs, incloent-hi èxits com “Havia de passar” i “Ja dormiré”, també reconeguts amb el Disc d’Or. El concert ha alternat peces festives amb d’altres de caràcter més íntim.
Record dels inicis i homenatge a la música popular valenciana
Abans d’interpretar “Esbarzers”, dedicada a La Gossa Sorda, que també s’acomiada dels escenaris, el grup ha rememorat els inicis, quan eren “l’única xaranga que tocava en valencià” a Alzira. Tots els membres es coneixen des dels dotze anys, quan coincidien a la banda de música local, fet molt present durant tot el concert.
Amb el comiat, La Fúmiga vol retre homenatge a la música popular valenciana: les xarangues, les cercaviles i les societats musicals. Un dels blocs del concert ha reunit “Albaes” i “Malaguenya” i s’ha clos amb una muixeranga, que ha aixecat diversos pilars entre el públic.
Reivindicació i crítica política
El concert s’ha impregnat també d’un component reivindicatiu. S’hi han projectat imatges de manifestacions després de gotes fredes i mobilitzacions del personal docent, així com fragments de discursos del rei emèrit Joan Carles I i de l’expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón –rebuts amb una forta escridassada. Durant algunes pauses, el públic ha cridat “independència”.
L’humor ha estat present entre blocs, amb vídeos que han connectat les diferents parts del concert, entre els quals s’hi han vist cares conegudes com la de l’humorista Arturo Valls. Flames i focs han acompanyat diverses cançons, portant al Sant Jordi Club una mostra arrelada de la tradició del foc valencià.
“El públic més entregat”
Martínez, el cantant, ha assegurat que La Fúmiga té “el públic més entregat de la història de la música”. “És una dada que m’he tret de la butxaca, però és el que he viscut”, ha afegit entre rialles. La nit li ha donat la raó: el tram final de “Ja no fa mal” l’ha cantat el públic a cappella, i ha estat un dels moments més emotius del concert.
El grup ha explicat que no van dimensionar la demanda, per això han optat per tres concerts seguits al Sant Jordi Club en comptes d’un únic concert al Palau Sant Jordi. “Si multipliques per tres Sant Jordi Club, apareix un Sant Jordi”, ha ironitzat Martínez, que n’ha destacat la proximitat: “Avui serà una bombonera, demà també i l’altre també.”
Per al cantant, la primera nit s’ha viscut amb una “emocionalitat especial”. Segons ha relatat, a l’arribada ja han percebut que el públic tenia moltes ganes i això els ha emocionat; estava convençut que a l’escenari, encara seria més fort.
Cançons amb nom propi i un comiat controlat
Martínez ha admès que “Finals” i “Gràcies per tant” són les cançons que més els costarà d’interpretar per darrera volta. Les van compondre a partir de 2022, quan van decidir de posar fi al grup. “Gràcies per tant” és l’única dedicada de manera expressa al seu públic: “Caldrà controlar un poc les emocions”, ha reconegut Martínez.
El líder del grup ha destacat que sempre han prioritzat “la part emocional” i que ara volen tornar a la vida d’abans. “Hi ha alguna cosa de poètic en decidir quan acabes una història, voler controlar-la, voler que mai s’embruti”, ha reflexionat. “Tinc la sensació que ja és difícil que no sigui així, així que cal posar-li el llacet i tornar a casa.”
Pel que fa al llegat, Martínez ha recordat una frase recurrent de La Fúmiga: la revolució també s’ha de fer festiva i ballant, sense perdre mai d’on venim. “A la gent normal com nosaltres també li passen coses extremadament meravelloses”, ha afirmat el cantant d’Alzira, reivindicant que “per a qui no és cap geni ni cap virtuós també hi ha espai a l’univers”.
El comiat s’ha fet encara més emotiu quan, en anunciar un per un els membres de la banda, la veu de Martínez s’ha trencat. “Que s’obliden de nosaltres, però que recorden amb qui estaven cada nit”, ha clos l’artista valencià, abans de tancar la primera nit amb “Llavors”, un dels grans himnes del grup.
La Fúmiga, que ha venut més de 46.000 entrades per als seus concerts de comiat, tornarà dissabte i diumenge al Sant Jordi Club abans de traslladar la festa a València. El comiat coincideix amb la publicació del seu primer vinil, “Tot s’acaba”, on el grup recopila una versió col·lectiva de “Mediterrània” i una altra de simfònica de “Llavors” amb la Societat Musical d’Alzira.
KioskNews shows a cleaned-up reading view extracted from the publisher’s page — the original always lives on their site, not ours.