Joan Josep Omella, l’arquebisbe que menyspreava el català i que va amenaçar Puigdemont

Cinc anys després d’haver presentat la renúncia al papa Francesc, l’arquebisbe de Barcelona, el polèmic Joan Josep Omella, deixarà el càrrec. Se n’anirà a vuitanta anys i passarà el testimoni a Octavi Vilà. Un relleu que l’església catalana ha rebut amb alleujament després de més d’una dècada d’incomoditat per les opinions i els estirabots d’Omella sobre el país, el català i la política.

“He après a estimar molt més Catalunya. Aquesta terra, aquest país, aquesta llengua i la gent. Me’n vaig enamorat d’aquesta terra i de vosaltres, els catalans”, va dir Omella, en to conciliador, en el discurs de comiat. El cardenal es retirarà a Saragossa, on ja va fer de bisbe auxiliar, per “no fer ombra” al successor.

Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂

🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.

🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: https://t.co/p54msyBj0l pic.twitter.com/gt7Jj7Ce3M

— Església de Barcelona ⛪️ (@esglesiabcn) November 11, 2026

“Me’n vaig molt content”, va afegir Omella, sense repassar les taques del seu expedient ni disculpar-se’n.

Les relliscades amb el català

Omella és franjolí de família catalanoparlant, però aquesta herència familiar no li va impedir de menystenir la llengua. Recentment, arran de la visita de Lleó XIV a Barcelona, va desdenyar les demandes perquè el papa parlés en català. “A mi no em pressiona ningú. M’ha escrit molta gent queixant-se. I què? Queixi’s al papa!“, va deixar anar.

L’arquebisbe també va justificar que la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família fos en castellà, “perquè l’entengui tothom”. Posteriorment, va rectificar i va garantir que el papa parlaria en català. Tanmateix, durant la visita Omella va ser el centre d’unes quantes polèmiques relacionades amb la llengua, com ara prioritzar el castellà i espanyolitzar el nom d’Antoni Gaudí.

Tres anys abans, durant una audiència al Vaticà amb centenars de pelegrins de Montserrat, el cardenal va protagonitzar un altre menyspreu lingüístic. El papa Francesc li va comentar que la pregària de benedicció de la Moreneta era en castellà: “Però ha de ser en català”, li va dir, sorprès. Omella, impassible, li va dir que no, que llegís Déu de la tendresa en castellà.

La imatge va aixecar molt d’enrenou i l’arquebisbe es va voler explicar, però encara va embolicar més la troca: “En principi, parlo malament el català perquè sóc de la Franja. El parlem a la nostra manera […] Amb el pare, la mare i tota la família sempre hem parlat en xapurriau [terme pejoratiu per a referir-se al català], que diem allà a la meva comarca del Matarranya.”

Ara, no totes les polèmiques d’Omella amb el català giren entorn dels papes. L’estiu del 2017, en la missa per les víctimes dels atemptats del 17 d’agost, va fer servir el castellà gairebé tota l’estona i es va referir al president Carles Puigdemont com el “president de l’autonomia” i als Mossos d’Esquadra com “la policia de l’autonomia”.

Un antiindependentista recalcitrant

L’arquebisbe ha viscut els anys culminants del procés d’independència i, tot i que deia que no es volia immiscir en política, la realitat és que mentre feia alguna crida en favor del diàleg, sempre acabava fent pinya amb l’espanyolisme. Omella no va desautoritzar mai cap de les figures ultres de l’església espanyola, com ara Antonio Cañizares, quan llançaven proclames per la unitat d’Espanya o gairebé catalanòfobes.

“Veig que la societat està dividida i hauríem de procurar d’evitar tot allò que porta a la divisió i a l’enfrontament […] L’església no entra en política. El meu desig seria que treballéssim tots per al bé de la societat”, va declarar la primavera del 2017 en una entrevista al diari Ara, en la qual també deia que no havia parlat sobre el procés amb el papa Francesc.

Pocs dies abans del Primer d’Octubre, en l’homilia de la Mercè, davant el president Puigdemont i el conseller Forn va insistir: “Cal evitar la confrontació, la violència i el menyspreu dels altres […] Sé que vivim moments complexos, però no podem ser profetes de calamitats, ni ho hem de ser.”

La jornada del referèndum, arran de la violència i la brutalitat policíaca, l’arquebisbat va publicar un parell de piulets en nom del cardenal, en què reiterava que calia una sortida “democràtica i pacífica” sense culpar el govern de Rajoy per les càrregues i els centenars de ferits ni exigir-li explicacions.

#CardenalOmella "La situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable.
Cal trobar una sortida pacífica i democràtica." (1/2)

— Església de Barcelona ⛪️ (@esglesiabcn) October 1, 2017

A final d’aquell mes, en plena preocupació per la DUI, Omella va deixar clar que la seva trinxera era l’espanyola malgrat considerar-se un mitjancer entre Barcelona i Madrid. En una conversa telefònica amb Puigdemont, recollida a les seves memòries, va amenaçar: “Has de complir la llei. Si us heu saltat la llei, ara no us espereu segons què.” Uns quants dies abans, hi havia qui va mirar de convèncer el president que el cardenal podia aconseguir ajut del papa Francesc.

Després de la DUI, Omella va assegurar que calia evitar la confrontació i que s’havia de construir un futur en pau. “Com a pastor de Barcelona, comparteixo el dolor i el patiment de la gent. El meu cor plora amb ells”, va declarar en un congrés a Roma. “Estimo profundament Barcelona i Catalunya. Són gent meravellosa […] Estimo també Espanya i estimo l’Europa a la qual pertanyem”, va afegir.

La repressió espanyola va causar exili, presó i la intervenció de la Generalitat. Segons el cardenal, la solució a tot plegat hauria estat una convocatòria electoral que, segons el seu parer, havia de “servir per al bé de tots” i per a “avançar en la convivència”. És a dir, fer veure que no havia passat res. Tal com va fer ell amb els presos polítics, a qui no va voler visitar malgrat les peticions explícites. “No puc visitar els presos d’una altra diòcesi”, es va excusar.

El conflicte de Sixena: “Les obres s’han de tornar”

L’aplicació de l’article 155 va servir perquè el govern de Rajoy, uns quants dies abans de les eleccions del 21 de desembre del 2017, aprofités l’avinentesa per enviar la Guàrdia Civil a buidar el Museu de Lleida i traslladar desenes d’obres d’art a Vilanova de Sixena. En aquest conflicte, el cardenal, que fou bisbe de Barbastre-Monsó (1999-2004), sempre s’ha mostrat partidari de tornar els béns a l’Aragó.

“Això és una mica com quan dos nens agafen una joguina i cap dels dos no la deixa anar. Perdó per l’expressió, però si reclamen unes obres s’han de retornar”, va declarar l’estiu del 2017. Pocs mesos després, aprofitant les vacances, Omella va visitar el monestir de Sixena i va contemplar les obres acompanyat d’Ángel Pérez, el bisbe de Barbastre-Monsó actual.

Avortament, llei trans i abusos

Entre el 2020 i el 2024, Omella va presidir la Conferència Episcopal Espanyola i va tenir enganxades amb el govern de Pedro Sánchez per la reforma de la legislació sobre l’avortament, la llei trans i l’eutanàsia. Així mateix, un dels afers més delicats del seu mandat va ser la resposta als abusos sexuals –es va negar a comparèixer a la comissió d’investigació del parlament– comesos en institucions eclesiàstiques.

El febrer del 2022, la Conferència Episcopal va anunciar l’encàrrec d’una auditoria externa al despatx d’advocats Cremades & Calvo-Sotelo per a investigar els casos d’abusos, revisar la resposta de les institucions religioses i proposar mesures de prevenció i reparació.

L’informe es va presentar el desembre del 2023, en un context de pressió creixent de les víctimes i de les institucions perquè l’església n’assumís responsabilitats. Segons el document, el nombre de víctimes era de 2.056, pel cap baix, tot i que els mateixos autors reconeixien que la xifra podia ser molt més alta.

En canvi, l’informe del Defensor del Poble espanyol, que es va presentar uns quants mesos abans, estimava que el nombre de víctimes en l’àmbit religiós era de 440.000, 233.000 de les quals haurien estat víctimes directes de sacerdots i religiosos.

El juny passat, una investigació del diari El País va incloure Omella entre desenes d’alts responsables de l’església espanyola assenyalats per suposats encobriments o manca d’actuació davant denúncies d’abusos sexuals. L’arquebisbat de Barcelona va negar taxativament que el cardenal hagués encobert cap cas i en va defensar l’actuació. “Vaig fer allò que havia de fer”, va declarar el cardenal.