La veritat inacabada del 17-A: víctimes i polítics lamenten el final sobtat de la comissió

Una comissió d’investigació sense conclusions finals. Un atzucac polític quan aviat farà deu anys dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, que van causar setze morts i centenars de ferits i van commoure tot el país. Un trauma que encara té penombres, dubtes i incògnites. L’avançament electoral a l’estat espanyol ha fet descarrilar una comissió que, amb un munt d’anys de retard, cercava de sargir, per fi, algunes de les ferides amb respostes.

Representants de les víctimes, amb l’Associació 17-A Volem Saber la Veritat i polítics que formaven part de la comissió s’han trobat a la Torre Jussana de Barcelona per explicar-se i, sobretot, per lamentar que el gros de la feina feta s’hagi esvaït en un tres i no res. “Continuarem lluitant perquè surti la veritat, costi el que costi”, ha assegurat Javier Martínez, president de l’entitat i pare d’en Xavi, que va morir a la Rambla.

Frustració, dubtes i tristesa han estat paraules que s’han repetit en gairebé totes les intervencions. També han estat constants els retrets a les negligències i els errors de l’estat espanyol a l’hora d’alertar sobre el perill del cervell dels atacs, l’imam Abdelbaki es-Satti, que era un confident a sou del CNI.

“Ningú ens va dir: ‘La vam cagar'”

El president de la comissió, Txema Guijarro, ha volgut veure “l’ampolla mig plena” i ha dit que els grups sí que en van presentar les conclusions, tot i que el final sobtat de la legislatura no els ha permès d’aprovar-les. El diputat de Sumar també ha volgut fer valdre que la comissió havia influït en el decret llei que ha aprovat el govern espanyol –pendent de convalidació–, que inclou millores en la indemnització de les víctimes.

Tanmateix, ha reconegut que la comissió va topar amb dificultats de bon principi, quan poc després d’haver-se fet pública el CGPJ va emetre un comunicat assegurant que romandria “vigilant” sobre els seus avenços i per defensar la independència judicial. “Això és no entendre com funcionen els contrapoders. En aquest país tenim un problema amb alguns jutges”, ha declarat.

Guijarro ha vacil·lat a l’hora de dir si la comissió havia servit per a fer pública la veritat sobre els atemptats: “No ho sé, però s’ha intentat d’oferir un relat veraç més enllà del de la sentència, que deixava uns quants buits.” Així, ha defensat que les compareixences de membres del CNI, d’Interior, la Guàrdia Civil, la policia espanyola i els Mossos havien permès de “revelar capes” de la veritat.

“Ningú ens va dir: ‘La vam cagar'”, ha declarat. Amb tot, s’ha mostrat convençut que el trencaclosques de testimonis d’uniformats i alts càrrecs havia servit perquè els cossos de seguretat admetessin a la seva manera –amb insinuacions i canvis de protocols– que les coses no es van fer com calia: “Els poders tenen la seva agenda, però allò que hem vist és que el sistema no va funcionar bé.”

“Una negligència greu de l’estat”

La portaveu de Junts a la comissió, Pilar Calvo, ha acusat l’estat d’haver comès una “negligència greu” amb el 17-A. “Amb aquesta comissió volíem acompanyar no només les víctimes, sinó també la societat en general en el dret de saber la veritat”, ha dit. En aquest sentit, ha declarat que, abans de l’avançament electoral, s’havien fet tres reunions per pactar les conclusions finals: “Ens hem quedat a les portes d’aprovar unes conclusions que eren molt sòlides.”

Un dels punts que Junts exigia era demanar a la fiscalia que continués investigant allò que ha anomenat “zones grises” dels atemptats, que encara no s’han aclarit del tot, com ara la relació de l’imam com a confident del CNI –en canvi d’un sou mensual de 500 euros–, que fins ara només s’ha fet pública periodísticament.

“Aquesta col·laboració es va mantenir fins al moment dels atemptats, en tenim tota la certesa. El major Trapero va tenir constància d’aquesta relació poc després, però no ho va comunicar al conseller Forn. Tampoc no es va fer saber al tribunal que va jutjar el 17-A. Què hauria passat si s’hagués sabut?”, s’ha preguntat.

Calvo ha esmentat més incògnites relacionades amb l’imam i l’explosió d’Alcanar. Qui va conduir el cotxe d’Es-Satti després de l’explosió i el va abandonar a la Ràpita? Per què l’única evidència de la mort de l’imam –no n’ha volgut posar en dubte la mort– era una prova d’ADN feta pel Marroc?

La diputada també s’ha mostrat més pessimista que no pas Guijarro i ha lamentat la manca d’ambició en la resposta del govern espanyol a la comissió. “Veig l’ampolla mig buida”, ha assegurat. Així, ha retret que la llei de protecció de les víctimes del terrorisme encara no reconegués les víctimes no presents o les no nascudes, com és el cas d’una dona embarassada que va morir atropellada a la Rambla.

Calvo també ha deplorat que el govern de Pedro Sánchez no hagués fet una modificació transparent de la llei de secrets i que tampoc no volgués regular la figura dels confidents. “Governi qui governi, no tenen gens d’interès a destapar allò que va passar. És una taca molt gran a la seva reputació, però això no tindrà cap repercussió política [en la legislatura vinent]”, s’ha queixat.

“La comissió ha estat útil”

Entre el públic que ha assistit a l’acte hi havia unes quantes cares conegudes, com ara l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, l’activista Robert Manrique i l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs. Una de les figures era el candidat al senat d’ERC, Francesc-Marc Álvaro, que també ha estat membre de la comissió del 17-A durant la legislatura.

En una intervenció molt breu, a petició de l’advocat Agustí Carles, ha assegurat que la gent se solia preguntar si les comissions d’investigació eren útils. “Aquesta ho ha estat perquè ha destapat la negligència de l’estat i la desatenció a les víctimes”. I ha afegit amb convenciment que “la guerra interna dels poders de l’estat” es va traduir en una resposta ineficient durant l’atemptat.

“Tot això ha aflorat a la comissió. La frustració és evident per no haver pogut acabar la tasca, però s’ha pogut destapar que el govern no va governar”, ha conclòs.

El silenci per a escoltar les víctimes

Al final de l’acte, una dona ha volgut demanar la paraula i s’ha fet el silenci. “Tant de bo aquesta comissió o una altra puguin arribar fins al final”, ha dit. Tot seguit ha explicat que ella i les seves filles eren víctimes no reconegudes del 17-A: “Hem d’assumir que no ens reconeguin allò que hem viscut jo i les meves filles.”

“L’estat és el primer actor a qui no li interessa de saber què ha passat. Quan el jutge [Guevara] reconeix que les víctimes han estat les grans oblidades del 17-A, penses que passarà alguna cosa, que alguna cosa canviarà. Però no passa res”, ha continuat: “Cal que se sàpiga la veritat i que s’assumeixin responsabilitats.”

Les paraules han quedat flotant en un equilibri incòmode i fràgil entre el silenci i el dolor. Aleshores, Javier Martínez s’ha posat en la seva pell: “La meva filla [Mireia] i jo hem viscut una situació similar. I continuarem lluitant per nosaltres, però també per totes les altres víctimes.”