Conde-Pumpido avisa el Suprem per l’amnistia: “Qui qüestiona el TC qüestiona la constitució”

El president del Tribunal Constitucional espanyol, Cándido Conde-Pumpido, ha defensat la legitimitat del tribunal i ha advertit dels atacs institucionals que ha rebut arran de la decisió d’aplicar l’amnistia als dirigents del procés. En una entrevista a El País, Conde-Pumpido ha avisat que les crítiques polítiques creixents erosionen els fonaments de l’estat de dret. “Qui qüestiona el Tribunal Constitucional qüestiona la constitució, i qui qüestiona la constitució qüestiona la democràcia”, ha dit.

Les declaracions arriben després de la resolució que ordena d’aplicar l’amnistia també al delicte de malversació, una decisió que obre la porta al retorn de Carles Puigdemont a Catalunya nou anys després d’haver-se exiliat.

Arran de les acusacions d’haver-se extralimitat en corregir el Tribunal Suprem espanyol, Conde-Pumpido ha defensat les competències de cada òrgan judicial. Ha assegurat que el TC treballa “sempre amb el màxim respecte als tribunals”, però ha reivindicat el seu paper: “Nosaltres som els jutges dels drets fonamentals.”

Així mateix, també ha defensat la repressió judicial del TC en els moments àlgids del procés. “El Tribunal Constitucional va actuar amb gran energia anul·lant lleis que es van considerar inconstitucionals, com la llei de transitorietat o la llei del referèndum, o fins i tot avalant l’aplicació de l’article 155 de la constitució. Però una volta aprovada una llei d’amnistia, estem obligats a fer que aquesta norma s’apliqui d’acord amb la seva interpretació constitucional”, ha dit.

L’absència d’enriquiment personal

Sobre els arguments jurídics de la sentència, Conde-Pumpido ha explicat que la llei d’amnistia exclou la malversació únicament quan hi ha un enriquiment personal clar, és a dir, quan se sostreuen fons públics per “desviar-los per a l’aprofitament particular”.

Segons el criteri de la majoria del tribunal, el finançament del referèndum no va comportar aquest enriquiment. “És un supòsit que aquí no passa”, ha conclòs.

“No hi ha lawfare“

Finalment, el president del TC ha reflexionat sobre l’estat de la justícia a l’estat espanyol i ha afirmat que “no hi ha lawfare, però sí un problema de judicialització de la política”. “Qualsevol debat polític sobre qualsevol qüestió es converteix en un procés penal immediatament a través d’unes organitzacions que es dediquen a això”, ha assenyalat. “Aquest tipus d’organitzacions no existeixen a la resta del món, i cap país europeu admet que els partits polítics puguin participar directament en els processos penals”, ha acabat.