L’intent de segrest del vol de Flydubai capgira la campanya electoral israeliana

Jerusalem. Dimarts passat, després de tornar d’un cicle de reunions als Emirats Àrabs Units, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, es plantà davant un caça F-15 i enregistrà un vídeo en què avisà que aviat es podia produir un atac contra Israel.

Hores més tard, l’advertiment es féu realitat.

L’intent de segrest del vol 1073 de Flydubai, de Dubai a Tel-Aviv, dimecres de la setmana passada, ha desfermat una tempesta política en tota regla a Israel. Els detalls del caos i l’heroisme en ple vol hi han ajudat, certament, però el terrabastall també s’explica per una coincidència temporal insòlita: l’intent de segrest es produí menys d’un dia després de l’advertiment de Netanyahu, i enmig d’una campanya electoral altament renyida que ha posat l’atenció en l’historial del primer ministre en matèria de seguretat nacional.

Pels partidaris de Netanyahu, la seqüència dels esdeveniments és una prova més de l’experiència i la intuïció d’un dirigent que ha rebut de bon grat l’àlies de senyor Seguretat. Pels rivals de Netanyahu, l’intent de segrest és un nou error clamorós per part de l’equip de seguretat del primer ministre, i més encara si es té en compte que la catàstrofe s’acabà evitant pels pèls.

Dilluns, hores després de la publicació de l’advertiment de Netanyahu, el cap de l’oposició parlamentària, Yair Lapid, qüestionà si les amenaces eren de debò o si el primer ministre mirava de trobar un pretext per a endarrerir les eleccions nacionals d’aquest 27 d’octubre.

L’ex-general Gadi Eisenkot –el partit del qual se situa lleugerament per davant el Likud, la formació de Netanyahu, a la majoria de sondatges– acusà Netanyahu d’emprar imatges dels avions de combat de l’aviació israeliana “amb finalitats propagandístiques” i advertí que està prohibit de barrejar la seguretat d’Israel amb la política electoral.

Poques hores més tard, tanmateix, l’atac deixà els crítics de Netanyahu fora de joc, tot reforçant la figura del primer ministre.

Instants després d’haver fet el vol 1073 una crida de socors per segrest, Netanyahu convocà d’urgència els seus assessors de seguretat i enlairà uns quants avions de combat de l’exèrcit israelià per tal d’aturar un possible atac. D’ençà de l’incident, els vols de Flydubai a Tel-Aviv han estat suspesos a l’espera de la investigació sobre el copilot omanita, que presumptament apunyalà el capità i provà d’estavellar l’avió contra Tel-Aviv abans de ser reduït. La nau acabà aterrant il·lesa en territori saudita.

Yossi Verter, cap de política del diari israelià Haaretz, explica que els portaveus i els aliats de Netanyahu han reivindicat l’intent de segrest com una mostra de la complaença dels rivals del primer ministre amb les amenaces de què havia advertit el govern.

Quan els 174 passatgers de la nau aterraren a Tel-Aviv, la maquinària de relacions públiques de Netanyahu ja funcionava a ple rendiment.

Acompanyat per les càmeres de televisió, Netanyahu rebé personalment els passatgers a l’Aeroport Internacional Ben-Gurion i abraçà l’heroi Yaniv Hayun, un lampista israelià que immobilitzà el presumpte segrestador abans de prendre el timó de l’avió i estabilitzar-lo, com si es tractés d’un film.

Netanyahu celebrà extensament el rescat amb els supervivents del vol, molts dels quals han assegurat que són votants del primer ministre.

“Netanyahu compta amb ajuda divina”, declarà la nit del segrest Yinon Magal, aliat del primer ministre i presentador d’un popular programa de la televisió israeliana.

“Ahir, els caps de l’oposició i els mitjans de comunicació van passar tot el dia atacant-nos, tot al·legant que Netanyahu s’inventa alertes i advertiments de seguretat, i que empra la seguretat amb finalitats polítiques”, escrigué Migal a X. “Per cert, on s’han amagat tots aquests, avui? Sembla que han desaparegut.”

Mairav Zonszein –analista en cap de política israeliana a l’International Crisis Group, un think tank de Brussel·les– descriu l’episodi com “una coincidència remarcable, que li ve com a anell al dit a Netanyahu”.

El cap de setmana anterior a l’intent de segrest, Netanyahu es veié obligat a defensar-se amb vehemència d’una nova ronda d’acusacions que havia passat per alt els advertiments del president dels Emirats Àrabs Units, Mohamed bin Zayed al-Nahyan, sobre el risc d’un atac contra el país durant les setmanes prèvies al 7 d’octubre de 2023. Uns quants alts càrrecs del govern egipci i alguns dels seus assessors en matèria de seguretat també el van advertir del risc d’un atac a gran escala, segons aquesta informació.

Pocs dies després, tanmateix, l’incident de Flydubai –i els advertiments previs de Netanyahu– havia esdevingut el gran tema de debat.

De la mateixa manera que molts israelians es preguntaren en el seu moment si Netanyahu havia estat al cas del 7 d’octubre abans de l’atac, alguns s’han tornat a preguntar aquesta setmana si Netanyahu havia tingut alguna sospita d’un possible complot de segrest.

En declaracions a la televisió nord-americana, el primer ministre ha negat repetidament que això sigui cert.

A les xarxes, els analistes més predisposats a les teories conspiranoiques han arribat a preguntar-se si tot l’episodi ha estat orquestrat, i si l’avió havia acabat aterrant a l’Aràbia Saudita –i no pas a Jordània– per tal d’obligar Israel a col·laborar amb l’Aràbia Saudita, un país amb el qual fa temps que Netanyahu pretén formalitzar relacions.

Sigui com sigui, l’episodi exemplifica, a parer de Zonszein, la paradoxa política que encarna Netanyahu: quan les coses es torcen, els israelians tornen una volta i una altra al senyor Seguretat, “per molt que els hagi fallat justament en aquest àmbit”.

“La gent no confia en Netanyahu, però, alhora, és una figura altament influent”, afirma. “És un mestre a l’hora de manipular i dur el discurs polític pel seu camí.”

Ara, amb la investigació sobre l’incident encara en una fase primerenca, Netanyahu sembla disposat a treure tant rèdit com pugui de la situació.

Poques hores després de l’incident, Trump declarà a la premsa de Washington que l’Iran pot estar vinculat al complot. El president nord-americà, tanmateix, no afegí més detalls sobre aquesta presumpta connexió iraniana.

Fins ara, Netanyahu s’ha abstingut de culpar directament l’Iran de l’incident, però ha assenyalat que, per les publicacions del sospitós a les xarxes socials, tot apunta que s’havia radicalitzat en els darrers anys, i pretenia matar tants jueus com pogués. Alguns analistes, en aquest sentit, expliquen que, si s’acaba confirmant en els pròxims dies o les pròximes setmanes, la connexió iraniana donaria més credibilitat als advertiments de Netanyahu, i el reforçaria amb vista a les eleccions.

“En situacions com la de Flydubai, el país fa pinya entorn del seu dirigent”, afirma Dan Diker, president del Centre de Jerusalem per a la Seguretat i els Afers Exteriors, un centre d’anàlisi israelià. “I en aquest cas hi ha un factor de fons que cal tenir en compte: fa més de trenta anys que Netanyahu adverteix sobre els perills de la República Islàmica de l’Iran.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb