Una ex-membre de les Pussy Riot relata com es va convertir en una espia russa

Rita Flores, activista i artista russa de 29 anys, ex-membre del col·lectiu Pussy Riot, ha explicat per primera vegada als mitjans com va ser reclutada com a espia i controlada durant tres anys per l’FSB, el servei de seguretat rus. Ho ha fet en una entrevista concedida a The Guardian, setmanes després d’haver fugit de Rússia a finals d’agost. En el seu moment ja va confessar que havia col·laborat amb les autoritats russes en un vídeo enregistrat amb el seu advocat, Dmitri Zakhvàtov.

Segons relata Flores, també coneguda com a Margarita Konovàlova, el seu cas va començar amb xantatge i amenaces de mort per a obligar-la a cooperar amb els serveis secrets. A partir d’aquí li van encarregar tasques “cada vegada més sinistres”: informar sobre altres activistes, obtenir informació personal d’artistes crítics amb el règim i, finalment, participar en un pla per segrestar i assassinar un opositor del Kremlin.

“Per primer cop en anys, em sento en calma. Durant tot aquest temps somiava a poder sortir i poder parlar de tot això”, ha declarat Flores en l’entrevista. The Guardian precisa que no ha pogut corroborar de manera independent els detalls del seu relat, tot i que recorda que hi ha hagut nombrosos casos d’infiltració de l’FSB en grups opositors durant els darrers anys.

Reclutament el 2023

Flores està vinculada a Pussy Riot d’ençà del 2020, quan va ser detinguda arran d’una actuació prop del Kremlin. A partir d’aquell moment va passar diverses estades curtes a la presó i ha estat sotmesa a vigilància i escorcolls al domicili en diverses ocasions, una pressió que es va intensificar arran de la repressió interna que va seguir a la invasió d’Ucraïna el febrer del 2022.

Segons el seu relat, el reclutament es va produir el febrer del 2023, després d’un d’aquests escorcolls, quan dos homes es van quedar i es van presentar com a agents de l’FSB. Els agents la van amenaçar d’obrir-li una causa penal, emparant-se en les lleis de censura de guerra, per una publicació a Instagram en què criticava els assassinats russos a Ucraïna. Segons Flores, també van arribar a suggerir que podien fer matar la seva mare si no signava els papers de col·laboració.

“Els vaig creure. Vaig creure que podien fer tot el que deien… La meva por era massa gran. Estava molt preocupada per la meva família i també per mi mateixa”, ha explicat. Com a recompensa per la signatura, assegura que va rebre un pagament únic d’entre 30.000 i 40.000 rubles (entre uns 310 i 415 euros).

Policia bo i policia dolent

Les primeres tasques que li van encarregar van consistir a recollir informació sobre altres artistes de l’òrbita opositora que es movien en els mateixos cercles i fer-la arribar a l’FSB. Els dos agents que la van reclutar es van convertir en els seus contactes habituals, amb qui es trobava amb freqüència i que, segons descriu, repartien els papers de policia bo i policia dolent.

L’oficial de més rang era un home groller, prop dels cinquanta anys, que es presentava amb noms diferents cada vegada; Flores el va acabar batejant com “la Jaqueta”, per l’americana negra brillant que li agradava dur. L’agent més jove, anomenat Ivan, es va convertir en el seu contacte principal i solia mostrar-se amable i col·laborador, deixant les amenaces directes per a “la Jaqueta”.

“Quan em trobava amb l’Ivan i la Jaqueta junts, l’Ivan callava. La Jaqueta era groller, amenaçador; m’insultava com a dona. Era el dimoni encarnat. Després, quan quedava només amb l’Ivan, es mostrava amable, proper”, recorda Flores. Segons el seu testimoni, l’Ivan li repetia sovint: “L’FSB et reeducarà, jo et reeducaré, tindràs una vida tranquil·la i bona, i estimaràs Rússia, tindràs fills i seràs una esposa obedient”.

Flores assegura que tenia l’ordre de no explicar a ningú el seu reclutament, però que ho va confessar de seguida a “unes vint persones”, cosa que atribueix al fet de ser “una xafardera com n’hi ha poques”. Tot i això, no ho va revelar mai a les persones del món de l’art sobre les quals havia d’informar. Al contrari, diu que va provocar conflictes amb elles amb excuses diverses, amb l’objectiu d’allunyar-se’n i evitar que li confiessin informació delicada. Segons el seu relat, els dos homes van mantenir la pressió psicològica repetint les amenaces, i fins i tot l’Ivan, malgrat el seu tarannà més amable, li feia entendre de tant en tant que desafiar-lo tindria conseqüències greus.

“Intentava fer-se amic meu, però també podia ser amenaçador. Deia amb calma: ‘et mataran la mare i no podràs demostrar res’ o ‘si marxes a l’estranger et trobaran de seguida i et mataran’, i després reia, com si fos una broma. La Jaqueta, en canvi, no feia mai broma. Les seves amenaces eren més directes”, relata Flores.

Autocensura a Moscou

Amb el temps, els objectius sobre els quals havia d’informar es van reduir, ja que la majoria d’artistes crítics havien abandonat el país. Flores descriu la vida al Moscou de temps de guerra com un exercici de dissonància cognitiva: “Moscou està en ple auge; obren restaurants, bars i clubs, i hi ha un nombre enorme d’esdeveniments. Però la gent que entén què passa realment té la mirada buida i parla amb paraules buides”.

Segons el seu testimoni, els artistes que s’han quedat al país eviten produir qualsevol obra que es pugui considerar mínimament política. “La gent que s’ha quedat a Rússia ha acceptat les regles del joc. Vas a una galeria i cada obra bé podria portar un cartell que digués ‘ens van prohibir dir res’… hi ha artistes que abans feien declaracions contundents i el 2026 es dediquen a pintar flors en un gerro.”

El pla contra Verzílov

El maig passat, l’Ivan i “la Jaqueta” li van començar a preguntar per Pyotr Verzílov, un activista vinculat antigament a Pussy Riot que ara viu a Ucraïna i combat amb l’exèrcit ucraïnès contra Rússia. Verzílov ha estat durant anys un destorb per a les autoritats russes, i el 2018 metges alemanys van afirmar que creien que havia estat enverinat a Rússia.

Segons Flores, els seus gestors volien que obtingués informació sobre Verzílov, inclosa la seva adreça a Ucraïna, i que aprofités la seva antiga amistat amb ell per organitzar una trobada a Sèrbia. Allà, havia de ser segrestat i assassinat per un comando de l’FSB que l’esperaria. L’Ivan li va començar a pagar 50.000 rubles (uns 519 euros) mensuals com a incentiu addicional per col·laborar en el cas Verzílov.

La fugida

Mentrestant, Flores explica que ja estava buscant una via de sortida. El setembre del 2025 es va casar amb la seva parella, una decisió que, segons diu, també responia en part a la voluntat d’escapolir-se de l’encàrrec de Sèrbia, ja que així podia dir a l’Ivan que el seu marit mai no li permetria fer un viatge per trobar-se amb un altre home. Segons el seu relat, “la Jaqueta” i l’Ivan li havien prohibit de sortir del país, i no va ser fins que va contactar amb l’advocat Zakhvàtov que va adonar-se que hi podia haver una manera de marxar. Tots dos van començar a preparar el pla en secret.

“Van crear una realitat en què ella sentia que ho controlaven tot, però en realitat no era tan difícil marxar”, ha explicat Zakhvàtov. El 2022, les activistes de Pussy Riot Lucy Shtein i Maixa Alekhina van fugir de l’arrest domiciliari a Moscou disfressades de repartidores per esquivar la policia i sortir del país. La fugida de Flores va ser menys espectacular, però tant ella com Zakhvàtov s’han negat a donar-ne detalls, amb l’argument de protegir els mètodes per a futurs casos similars.

Després de la fugida, Zakhvàtov va anunciar l’obertura d’una línia segura perquè altres persones en situacions similars s’hi puguin adreçar si necessiten ajuda. Flores diu que també li agradaria contribuir a ajudar altres persones, i assegura que està convençuda que els reclutaments en cercles activistes són “un fenomen massiu”. Segons explica, almenys una persona del seu entorn ja havia informat sobre ella abans que acceptés col·laborar, un fet que va descobrir quan es va saber que l’FSB tenia en possessió un vídeo sexual seu, gravat en secret per aquesta persona. A principis d’enguany, Polònia va condemnar a set anys de presó un activista rus exiliat, després que es descobrís que havia passat informació sobre altres exiliats a un agent de l’FSB que l’havia reclutat quan encara era a Rússia.

La confessió en vídeo de Flores, feta pública a finals del mes passat, va rebre elogis d’una part de l’oposició russa a l’exili, que va valorar la seva valentia per explicar el funcionament intern de l’FSB, però també crítiques d’altres sectors pel fet d’haver-hi col·laborat durant tant de temps. D’aleshores ençà, Flores ha estat trucant a les persones sobre les quals havia informat, així com altres antics amics, per donar-los explicacions, i assegura que totes les converses han estat de suport.

“No és cap secret que no és gaire agradable treballar per a l’FSB, però la por pot canviar una persona”, ha declarat Alekhina, companya de les Pussy Riot. “És important que ara sigui fora del país i que hagi explicat en veu alta el que li va passar. No van matar ningú ni va anar ningú a la presó [per culpa seva], així que això és una bona notícia.”