Segona volta al Brasil: les cinc grans claus d’unes eleccions transcendentals

São Paulo, Brasil. Després d’una primera volta en què el candidat ultradretà, Flávio Bolsonaro, superà les expectatives i aconseguí d’imposar-se amb un 47% dels vots –dos punts percentuals per sobre de l’actual president del país, Lula de Silva–, el Brasil tornarà a les urnes demà, en la segona volta d’unes eleccions presidencials que es decidiran entre ambdós candidats. Els comicis decidiran si el país més poblat de Llatinoamèrica s’afegeix al tomb conservador que s’ha apoderat de la regió aquests darrers anys, o bé si continua mantenint-se’n com la gran excepció.

Els sondatges situen ambdós candidats com a virtualment empatats. Tant Lula com Bolsonaro afronten l’envit de seduir els votants que no es van decantar per cap d’ells en la primera volta, en què van participar un total de dotze candidats. Un 45% dels brasilers diu que no votaria Lula sota cap cas, segons els sondatges; la proporció és exactament la mateixa en el cas de Bolsonaro.

Heus ací les cinc grans claus de les eleccions de demà.

Què diuen els votants?

Lula ha encapçalat els sondatges durant la majoria de la campanya electoral, però Bolsonaro ha anat escurçant distàncies a mesura que la primera volta s’anava acostant.

Clayton Santos, un policia de cinquanta-tres anys de São Paulo, diu que dóna suport a Bolsonaro perquè la seva prioritat és aturar Lula. “No tinc cap candidat predilecte. Podria ser qualsevol amb possibilitats de derrotar Lula”, explica.

Cláudio González, un jubilat de setanta anys, explica que Bolsonaro no és la seva primera opció, però que el va votar a la primera ronda i el tornarà a votar en la segona. “Volia que la dreta presentés un altre candidat. No crec que en Flávio sigui el més preparat, però prefereixo qualsevol candidat abans de Lula”, diu.

Lula ha presentat els comicis com una tria entre “democràcia i sobirania” i “barbàrie i corrupció”.

Rúbia Monteiro, una professora de seixanta anys, considera que a l’esquerra li cal sàvia nova, però que, ateses les circumstàncies, farà costat al president. “Si guanya Flávio Bolsonaro, serà pitjor que el seu pare, perquè s’aliarà amb Trump, que vol els nostres recursos naturals i vol fer al Brasil allò que ja va fer a Veneçuela.”

Alessandra Fernandes Senra, de quaranta-vuit anys, explica que sempre ha votat Lula, però que en aquestes eleccions el seu objectiu no és tant donar suport al president com “salvaguardar la democràcia” del Brasil.

“Després del que va fer Jair Bolsonaro, sabem que la nostra democràcia perilla”, diu. Senra també lloa les polítiques socials de Lula. “Sóc de classe treballadora, i vull algú que vetlli pels treballadors.”

Karen Carolina Guimarães, una treballadora bancària de quaranta-un anys, explica que ha votat Lula unes altres vegades, però que ara vol un canvi. En la primera volta, explica, va votar nul intencionadament. Encara ha de decidir què farà a la segona volta. “Pensaré quin dels dos millorarà la meva vida, i prou”.

El canvi contra la por del canvi

La segona volta de les eleccions presidencials ofereix dues opcions molt diferenciades als votants brasilers: la voluntat de canvi i la por d’allò que pugui derivar-se’n.

Lula, que aspira a esdevenir el primer president de la història del país a ser elegit per a un quart mandat –va ocupar el càrrec durant dos mandats consecutius, del 2003 al 2010, abans de tornar a la presidència l’any 2023–, ha basat la seva campanya en la defensa de la sobirania nacional i la democràcia, i també en la lluita contra la crisi del cost de vida. El problema és que l’actual president ja es va presentar amb un programa molt semblant a les darreres eleccions amb les mateixes promeses: d’aleshores ençà, el preu del menjar i la benzina s’ha mantingut obstinadament alt, i el deute de les llars brasileres ha augmentat.

En declaracions a The Washington Post el passat mes de maig, Lula reconeixia que qualsevol democràcia que no aconsegueixi de satisfer les necessitats bàsiques dels seus ciutadans obre la porta a la retòrica antisistema. “Quan passa això, qualsevol idiota que critiqui el sistema és aplaudit. Això passa a tot arreu del món”, deia.

L’esperança de l’equip del president és que el paquet de mesures econòmiques implementat aquestes darreres setmanes l’ajudi a captar nous votants per a la segona volta. D’ençà de la primera volta, Lula ha anunciat la condonació del deute a les famílies brasileres, ha ampliat els programes d’ajuts socials i ha pres mesures per a prohibir les cases d’apostes en línia, que han deixat milions de brasilers en deute.

“La qüestió és si Lula pot fer front al poderós desig de canvi que preval arreu del Brasil”, diu el cap de campanya del president, Edinho Silva.

Bolsonaro s’enfronta al problema contrari: convèncer els votants delerosos de canvi que votar-lo no significaria votar pel moviment que va fer perillar la democràcia al país fa menys de quatre anys.

Durant les primeres setmanes de campanya, Bolsonaro va provar de presentar-se com una versió més moderada del seu pare, que com a president va treure importància a la pandèmia del coronavirus –que va deixar més de 700.000 morts al Brasil–, va promoure polítiques contra els drets de les dones, la població negra i els indígenes, i, finalment, va ser condemnat per haver provat d’abolir l’estat de dret democràtic mitjançant la violència.

“Veureu un Bolsonaro diferent”, va declarar el fill de l’ex-president a The Washington Post el passat mes abril. “El Bolsonaro que sempre heu volgut.”

Tanmateix, Bolsonaro ha anat virant cap a la dreta a mesura que Lula s’ha anat obrint pas als sondatges, i ha provat d’apel·lar a la base de suport del seu pare amb un programa de línia dura en matèria de seguretat. Proposa de castrar químicament els violadors, reduir a catorze anys l’edat de responsabilitat penal per als delictes més greus i construir presons d’alta seguretat inspirades en els centres penitenciaris del president d’El Salvador, Nayib Bukele.

L’abstenció, un envit compartit

El Brasil és un país fortament polaritzat, en què gran part de l’electorat es decanta amb claredat per l’esquerra o per la dreta. Això, tanmateix, no sempre implica que els votants necessàriament donin suport ni a Lula ni a Bolsonaro.

Captar els vots d’aquells qui van fer costat a candidats alternatius durant la primera volta podria resultar especialment difícil, per a ambdós candidats: en molts casos, els seus vots van ser un acte d’oposició tant a Lula com a Bolsonaro.

En la segona volta, molts podrien decantar-se per una tercera opció: quedar-se a casa.

“Ambdós candidats faran un esforç enorme per a seduir els votants que no van votar per cap d’ells en la primera volta”, diu Maurício Moura, fundador de l’agència demoscòpica brasilera Ideia. “Però és ben possible que una gran part d’aquests electors decideixi, senzillament, no votar.”

El vot és obligatori per als brasilers entre divuit anys i setanta; no votar pot ser causa de multa i, fins i tot, de restriccions temporals a l’accés a determinats serveis públics. Històricament, l’augment de l’abstenció ha perjudicat el Partit dels Treballadors de Lula, atès que els votants del partit solen ser de nivell socioeconòmic més baix, i inclouen una proporció més alta d’electors de més de setanta anys i d’electors que viuen en zones rurals apartades dels col·legis electorals.

La participació en la primera volta va ser del 78,9%, segons les autoritats electorals brasileres.

La incògnita Trump

Un dels temes centrals de la campanya ha estat el risc d’ingerència electoral del govern Trump. El president dels Estats Units és amic i aliat estret de Bolsonaro, tot i que en el passat també s’ha referit a Lula com a “bon home” i “paio intel·ligent”.

Trump ha descrit les eleccions brasileres com a “molt importants” i ha dit que les seguia “de ben a prop”. No ha donat suport a cap candidat, però el seu govern ha pres unes quantes mesures –econòmiques i diplomàtiques– en benefici dels Bolsonaro, i a petició d’ells.

A banda d’imposar aranzels als productes brasilers i sancions a nombrosos alts càrrecs del govern, per no parlar de fer-se fotografies amb Bolsonaro o posar en qüestió la integritat del sistema electoral brasiler, Trump i el seu govern també han designat oficialment els dos grups criminals més importants del Brasil com a organitzacions terroristes. Flávio Bolsonaro, l’impulsor de la designació, l’ha reivindicada sovint com a prova del valor de la seva proximitat personal amb el president nord-americà, i també com a prova de l’efectivitat de la seva posició de mà dura envers la delinqüència.

El mes passat, el Departament d’Estat dels Estats Units titllà de “mentida infundada” la idea que Washington havia provat activament d’influir en els resultats de les eleccions. La intel·ligència brasilera, per la seva banda, ha qualificat el risc d’ingerència nord-americà de “crític”.

Els assessors de Lula no preveuen que Trump qüestioni obertament la legitimitat del sistema de vot electrònic del Brasil, però diuen que els preocupen unes altres formes d’ingerència, com ara la manipulació dels algorismes de plataformes tecnològiques nord-americanes per a afavorir discursos pro-Bolsonaro i amplificar-los. En aquest sentit, el president brasiler ha aprofitat la por d’una intervenció nord-americana per presentar-se com el gran defensor de la sobirania brasilera.

El debat polític, una qüestió secundària

En una campanya centrada en la por de la ingerència nord-americana i els escàndols financers que envolten Bolsonaro fill, el marge per al debat polític –per a comparar i contrastar idees i projectes– ha quedat reduït a la mínima expressió.

Lula va començar la campanya com a gran favorit, però li ha costat de convèncer els votants que mereix un quart mandat. Per una altra banda, les mesures econòmiques aprovades aquestes darreres setmanes, encara no han tingut un efecte tangible en l’economia domèstica de les llars brasileres, ni en la seva sensació de benestar econòmic.

Bolsonaro fill, per la seva banda, ha basat la campanya en la qüestió de la delinqüència, i ha maldat per desviar l’atenció de l’escàndol bancari que l’involucra, i pel qual li han obert una investigació. El candidat ultradretà ha estat acusat d’haver sol·licitat milions de dòlars a Daniel Vorcaro, el banquer empresonat per un dels fraus bancaris més greus de la història del país (Bolsonaro no ha negat l’acusació, però assegura que no ha comès cap il·legalitat).

El fill de l’ex-president no és l’única figura destacada que ha estat relacionada amb Vorcaro. El mes passat, amb motiu de la investigació sobre el cas, es van fer públics uns missatges en què Vorcaro demanava consell al jutge Alexandre de Moraes, marit de la directora d’un dels bufets d’advocats que ha assessorat jurídicament el banquer aquests darrers anys. Moraes diu que no va arribar mai a llegir els missatges de Vorcaro, i ha titllat la investigació d’il·legal i de políticament tendenciosa. La defensa de Vorcaro ha rebutjat de fer declaracions per a aquest article.

Moraes va ser un dels magistrats que supervisaren el procés penal contra Jair Bolsonaro, i també ha jutjat partidaris de l’ex-president acusats de menystenir l’ordre democràtic al país. Flávio Bolsonaro ha provat de vincular-lo a Lula arran d’aquests casos, i ha presentat ambdós homes com a membres d’una mateixa classe política corrupta.

L’escàndol ha ajudat a escampar la sensació entre els votants que tots dos candidats són corruptes, cosa que ha generat un clima polític marcat per la fatiga i l’apatia. La situació contrasta radicalment amb la campanya del 2022, en què Lula animà els votants a còpia de presentar els comicis com una tria entre la democràcia i l’autoritarisme.

Moura preveu que la segona volta se centrarà en l’economia i la crisi del cost de vida.

“Si la segona volta es converteix en una guerra de desgast contra l’adversari, els electors que rebutgen ambdós candidats difícilment sortiran a votar en tromba”, diu. I afegeix: “Ha de prevaler l’optimisme econòmic.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb