El món rural s’alça contra l’allau de macroprojectes: 205 entitats es manifesten a Móra d’Ebre

Avui, un total de 205 entitats ecologistes, pageses, sindicals i de defensa del territori es manifestaran a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) per reivindicar uns pobles vius i denunciar la política de “colonització dels espais rurals” que, a parer seu, impulsen els successius governs de la Generalitat de fa anys. En són exemples les grans centrals eòliques i solars, les línies de molt alta tensió (MAT), l’estratègia catalana del biogàs, el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) i el pla per a construir fins a 26 centres de dades al Principat. La mobilització, amb el lema “El món rural no està en venda. Volem pobles vius”, començarà a les 11.00 i anirà de Móra d’Ebre a Móra la Nova, tot travessant el pont sobre l’Ebre.

Els organitzadors alerten que a les comarques rurals hi ha una agressió territorial sense precedents, arran de l’allau de projectes que s’hi impulsen per fer front a les crisis energètica, climàtica i geopolítica, sense tenir prou en compte les conseqüències sobre el territori. “Tracten l’espai rural com si fos una perifèria interior”, lamenta Gerard Batalla, pagès, membre de l’Assemblea Pagesa i portaveu de la plataforma Pobles Vius. Segons que denuncia, aquests territoris es fan servir sistemàticament per extreure’n recursos, construir-hi infrastructures i abocar-hi residus generats en uns altres indrets.

A més, critiquen que aquestes polítiques no resolen la crisi ecològica i climàtica, sinó que perpetuen un model de creixement econòmic il·limitat i carreguen els impactes ambientals sobre les comarques rurals. Sobre això, Batalla considera que els projectes de transformació territorial responen a la voluntat de mantenir el model econòmic actual sense tractar els seus límits ecològics.

En aquest sentit, Batalla compara el desplegament de les grans instal·lacions renovables amb la urbanització en massa del litoral durant els anys seixanta i setanta. Considera que hi ha el risc de tornar a transformar irreversiblement el territori amb infrastructures que, segons ell, podrien quedar obsoletes en poc temps. “Manca una reflexió sobre el nostre propi futur i quin paper hem de jugar en la societat dels espais rurals, i que estigui fet des d’aquí”, assegura.

Així, les principals reivindicacions són la retirada del projecte de llei de simplificació dels tràmits ambientals i urbanístics i del PLATER, i una moratòria de la instal·lació de centrals eòliques i solars en sòl natural o rústic. També reclamen d’aturar els projectes de plantes de biogàs i de centres de dades fins que no s’hagin fet estudis científics sobre el consum d’aigua i energia i l’impacte que tenen en el territori i el clima. “Primer, volem aturar el cop, fer una moratòria a tot això i analitzar ben bé quines són les necessitats: quanta energia necessitem, quantes infrastructures ens calen i quantes en podem suportar. Però sembla que aquí fem el contrari: primer construïm i després preguntem”, diu Batalla.

Entre les entitats convocants hi ha l’Assemblea Pagesa, la CGT Terres de l’Ebre, el GEPEC-EdC, Pobles Vius, la Xarxa per una Transició Energètica Justa, la plataforma Aturem la Gigafactoria d’IA i la plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya. Posteriorment, s’hi han afegit organitzacions com l’ANC Terres de l’Ebre, Ecologistes en Acció, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Revoltes de la Terra i Unió de Pagesos. La protesta dóna continuïtat a la primera manifestació ruralista que es va fer el 5 d’octubre de 2025 a Lleida amb el lema “Defensem la terra. Volem pobles vius”.

La gigafactoria de Móra la Nova, el detonant

La mobilització es farà a la Ribera d’Ebre arran del rebuig al projecte de construir una gigafactoria d’intel·ligència artificial a Móra la Nova, impulsat pels governs de la Generalitat i de l’estat espanyol, juntament amb grans empreses com el Banc Santander, Telefónica i ACS.

Per als convocants, la gigafactoria és un exemple del model de desenvolupament que subordina les comarques rurals a les necessitats dels grans centres econòmics i urbans. Per això, han escollit la Ribera d’Ebre per fer-hi una protesta que vol anar més enllà de l’oposició a una infrastructura concreta.

Les entitats també qüestionen la inversió pública destinada al projecte. Consideren que els 719 milions d’euros anunciats pel govern espanyol es podrien destinar a necessitats socials com ara la sanitat, l’habitatge i el transport públic rural.

Una nova protesta després de la vaga general

Batalla no creu que la vaga general d’aquesta setmana hagi de perjudicar necessàriament la participació en la manifestació d’avui. Recorda que l’any passat la mobilització de Pobles Vius va coincidir amb més protestes de gran abast i, malgrat això, va superar les expectatives dels organitzadors.

Reconeix, tanmateix, que el moviment encara és minoritari i que necessita temps per a aconseguir que el debat sobre el model territorial ocupi un lloc central en l’agenda política i mediàtica. Compara aquest procés amb les mobilitzacions de la pagesia, que van aconseguir que una part de la societat es preguntés per primera vegada què passava al sector.

Finalment, condiciona la continuïtat de les mobilitzacions a la resposta del govern. Si l’executiu accepta de negociar sobre el model territorial i d’estudiar moratòries dels projectes més controvertits, s’obriria la possibilitat d’un nou escenari de diàleg.
En canvi, si el govern menysté les reivindicacions, Pobles Vius considera de fer noves mobilitzacions abans de les eleccions municipals.