Àgueda Micó: “Ens preocupa un govern de dreta i extrema dreta, però això no vol dir que hàgem d’estar d’acord amb el PSOE”

Àgueda Micó encapçala la llista de Compromís Front Valencià a les eleccions del 29 de novembre per la circumscripció de València. Si no hi ha un daltabaix, serà la seua segona legislatura al congrés espanyol. En contrast amb les candidates del PSPV i del PP, que també volen ser batllesses de València, Micó assegura que se centrarà en la tasca de ser la veu valenciana a Madrid. En la legislatura que ara acaba, Compromís ha donat un suport crític al govern socialista i, segons que explica en aquesta entrevista, faran tot allò que siga possible per a repetir el model i impedir un possible govern de Feijóo i Abascal.

Tal com ha passat a les Illes, al País Valencià tots els partits de l’esquerra a l’esquerra del PSOE s’han unit en una candidatura única. Són Compromís, Podem Esquerra Unida del País Valencià i Esquerra Republicana del País Valencià. Una volta superat el trencaclosques perquè tothom s’hi senta representat, han empomat la campanya amb optimisme. El juliol del 2023, quan es va presentar amb Sumar, van obtenir quatre diputats, tres per la circumscripció de València i un per la d’Alacant. Ara els sondatges els són favorables i fins i tot el CIS els dóna la possibilitat d’obtenir un diputat per Castelló.

—Pedro Sánchez ha de guanyar les eleccions espanyoles?
—Jo vull que Compromís Front Valencià al País Valencià guanye les eleccions amb un grup parlamentari valencià i que totes les forces sobiranistes i d’esquerres tinguen uns resultats molt potents perquè, si hi ha un govern amb Pedro Sánchez, faça polítiques d’esquerres valentes.

—Fins ara ha fet aquestes polítiques d’esquerres?
—No tot allò que hauria pogut fer. Ho hem vist en qüestions tan importants com l’habitatge. El partit socialista no s’ha mogut fins que no hi ha hagut una mobilització social al carrer que va començar amb el desnonament de Maricarmen, i que ha comportat la reacció del partit socialista. I mira que nosaltres hem estat tota la legislatura pressionant. Vam presentar la llei per a evitar que els fons voltor pogueren comprar més habitatges i el partit socialista s’hi va abstenir.

—Què us fa pensar que ara sí que posarà en marxa aquestes polítiques?
—L’única manera que això passe és que els projectes polítics com Compromís Front Valencià tinguem més diputats i que el partit socialista depenga de tots nosaltres, dels partits sobiranistes, d’esquerres, arrelats als territoris. Així podrem pressionar i aconseguir que el PSOE faça polítiques en favor de la majoria.

—De què han servit aquests anys de suport de Compromís als socialistes?
—Ha estat una legislatura complexa. No et puc respondre la pregunta sense tenir en compte quines són les majories al congrés. La legislatura ha depès dels vots del PNB i Junts per Catalunya. Per tant, en algunes de les qüestions que tenien a veure amb les polítiques socials i d’esquerres, de protecció de l’escut social, dels serveis públics, no hem tingut el suport d’alguns partits, com ara Junts. No vam poder aprovar la llei de protecció de la sanitat pública perquè Junts va votar en companyia del PP i Vox. Unes altres coses sí que han prosperat, com la pujada del salari mínim interprofessional o la pujada de les pensions, els decrets d’ajudes per a les persones més vulnerables… Qüestions bàsiques per a nosaltres, com ara els gravàmens als beneficis extraordinaris de les energètiques, tampoc no han eixit perquè junts va votar en companyia del PP i Vox.

—Per què en vuit anys de suport al govern espanyol no s’ha resolt el problema de l’infrafinançament valencià?
—No hi ha hagut prou majoria. Som trenta-tres diputats valencians al congrés espanyol. El problema és que només dues persones o tres hem exercit com a diputats valencians i valencianes. No només aquesta legislatura, també les anteriors. El model s’ha de canviar. Hi havia un consens al País Valencià de totes les forces parlamentàries, i el PP i el partit socialista l’han trencat. El PP ha renunciat a la condonació del deute i els socialistes han renunciat a la compensació a l’anivellament. Ara el pressupost de la Generalitat gasta més a pagar deute que no pas en sanitat o educació, i això és gravíssim. Hem topat amb una falta de voluntat manifesta del PP i del partit socialista per a solucionar-ho. Ells han vist que si posaven una proposta damunt la taula que beneficiava territoris com el nostre, uns altres territoris podien parlar de greuge perquè no tenien el mateix increment que nosaltres. Necessiten negociar amb els seus barons territorials. Nosaltres hem treballat molt per posar damunt la taula un nou model de finançament que és just, i no tenia el suport ni d’Astúries, ni de Castella-la Manxa, que són governades pel partit socialista. Això és greu. I és greu que el PP valencià no hi haja volgut donar suport només perquè havia d’anar en contra d’un govern socialista.

—Quant a l’habitatge, s’han d’expropiar els pisos als grans tenidors? A partir de quants pisos? Quina és la proposta concreta de Compromís-Front Valencià?
—En el nostre programa diem que pensem que hi ha una gran mancança de parc públic d’habitatge. No pot ser que hi haja grans tenidors i fons voltor amb cent cases, dues-centes, tres-centes, i que hi haja gent que no puga tenir ni una primera casa. Per això volem fer expropiacions d’habitatges a aquests fons voltor amb una gran quantitat de cases.

—Quantes?
—No n’hem concretat el nombre, però pensem en grans tenidors. Cent, dues-centes.

—Aquesta limitació de comprar pisos als fons voltor no deixa de ser limitar el lliure mercat: és possible, en l’ordenació jurídica espanyola i europea?
—Hi cap. La constitució espanyola, en l’article 47, quan parla del dret d’habitatge, estableix que l’habitatge no pot ser un bé per a l’especulació. També diu que tot el món té dret de tenir un habitatge digne. La constitució també parla de l’expropiació com a instrument que poden utilitzar els poders públics per a desenvolupar activitats que siguen d’interès general. Sí que hi ha una garantia legal per a poder-ho fer. Fa falta valentia política. Si pensem que l’habitatge ha d’estar en el mateix nivell que la sanitat, l’educació i els serveis socials, crec que no hi hauria cap impediment del Tribunal Constitucional espanyol a poder fer aquestes expropiacions.

—Què s’ha de fer per a garantir les pensions dels jubilats actuals, dels imminents i dels futurs?
—Els diners són els que són. Fa falta una fiscalitat justa que permeta que hi haja recursos públics per a poder garantir eixes pensions. Una part dels nostres ingressos del treball van als imposts per a poder tenir la sanitat, l’educació i els serveis públics. No només s’ha de gravar el treball, sinó tota la gent que té propietats. Proposem que hi haja imposts per a totes les persones físiques o jurídiques que acumulen habitatges, perquè les persones no juguen a invertir per especular i guanyar diners. I, si les volen mantenir, hauran de pagar més imposts. Com que volem limitar el preu dels lloguers i volem que la regulació siga indefinida, farem que no s’incentive que hi haja eixa acumulació i eixa especulació. Volem que les persones que compren un primer habitatge no tinguen cap gravamen. Necessitem ingressos públics per a poder garantir les pensions.

—És a dir, relacioneu l’augment d’imposts als grans tenidors al fet d’omplir la caixa de les pensions?
—No només això. Ho he posat com a exemple. Té una doble funció: fer que la gent no tinga ganes d’invertir, desincentivar la inversió en habitatge i, al mateix temps, augmentar la fiscalitat i els recursos. Però també volem que es graven més les grans multinacionals, les grans fortunes. No té cap sentit que nosaltres paguem el 30% del nostre sou i que un multimilionari, un gran inversor, una persona que tinga molt de patrimoni, el 30% de la seua riquesa total no forme part dels recursos de l’estat. Això és molt injust.

—El PP i Vox insisteixen a dir que encara abaixaran més els imposts. Quina és la vostra posició quant a la política impositiva?
—Aquesta legislatura hem pressionat la ministra Montero perquè el salari mínim interprofessional no estiguera gravat. La fiscalitat ha de ser progressiva. Qui més té, més ha de pagar; i qui menys té, més ajudes ha de tenir. I no només pagant menys imposts, sinó també accedint a més serveis públics. No pot ser que hi haja mesures que s’universalitzen, com fan el PP i Vox. Per exemple, totes les persones que es compren unes ulleres o vagen al gimnàs tindran un descompte en l’IRPF. Perdona, no tot el món necessita un descompte per a anar al gimnàs. La gent que té diners se l’ha de pagar. La gent amb més recursos no cal que tinga accés a determinades deduccions. I aquesta és la trampa del PP i Vox. Diuen que desgraven a tothom, però, en realitat, qui més se’n beneficia és la gent que té més diners. Pel principi d’equitat, s’ha d’ajudar qui ho necessita, perquè els recursos són limitats.

—Esteu en contra o a favor del sistema mixt de les pensions?
—Hi estem absolutament en contra. Forma part del nostre programa electoral blindar determinats drets i les pensions és un d’eixos drets fonamentals. Quan parlem de sanitat, d’educació, de serveis socials, d’habitatge i de pensions, parlem de coses que han d’estar blindades constitucionalment i que han de ser públiques al 100%. No podem deixar en mans d’interessos privats qüestions tan importants. Els valencians hem vist com s’han deteriorat els hospitals quan el PP en va començar a privatitzar la gestió. La gent va al negoci i els guanyen a còpia de rebaixar els serveis bàsics fonamentals. No passarem per ací.

—Com s’ha de gestionar la immigració?
—És un tema molt complex que s’ha tractat molt al congrés i hi ha hagut molta demagògia. Vox i el PP, i després Junts, han vist la immigració com un bé de mercat. I als immigrants, els culpen de tots els mals d’aquesta societat. Crec que necessitem una regulació. És bo per a la gent que ja viu ací i per a protegir els drets d’aquells que hi vénen. A l’estat espanyol hi ha més de 50 milions de persones. Hi ha feina i encara fa falta més gent. Crec que s’ha de garantir que tot el món que vinga, tinga accés a llocs de feina de qualitat, que contribuesquen amb els seus imposts i que tinguen dret d’accés a la sanitat, l’habitatge o l’escola pública. S’ha de tractar de la mateixa manera tota la gent que viu i treballa ací, siga qui siga i vinga d’on vinga.

—I vinga com vinga?
—Hi ha qüestions que s’han de tenir en compte. L’espai territorial i els recursos d’un estat són limitats. Necessitem que els estats tercers no siguen tan empobrits perquè la gent no n’haja de fugir. La Unió Europea no ha estat a l’altura perquè no hi ha hagut una inversió en aquests països. És un problema complex. És necessari que hi haja una entrada relacionada amb les garanties i els drets i deures que han de tenir els nouvinguts.

—La regularització que ha fet el govern espanyol, s’ha fet bé?
—És correcta. És necessària. Probablement, els haurien d’haver deixat més temps perquè hi ha molta gent a qui ha costat molt de tenir tots els papers. Per coses que ens han dit les associacions de persones migrants al congrés, s’hauria pogut fer amb més temps i d’una manera més ordenada, però era necessària i té tot el nostre suport.

—S’ha de tancar la central nuclear de Cofrents?
—És clar que s’ha de tancar. El PP du en el seu programa electoral que la vol continuar ampliant més anys.

—Com s’ha de fer la transició energètica?
—De manera ordenada i respectuosa amb el territori. Quan érem en el govern del Botànic, vam tenir una confrontació amb el partit socialista. Tenim molt de sol a l’any. Però no pot ser que comencen a venir empreses a ocupar territori allà on més els interesse. A la Conselleria d’Indústria i Territori vam demanar que hi haguera una panificació de les zones del País Valencià que estaven degradades, i implantar les fotovoltaiques en aquells espais. I també en tots els edificis públics. I promoure les comunitats energètiques locals. A Crevillent, per exemple, hi ha comunitats energètiques locals que funcionen de meravella. Els poders públics han de regular, han d’ordenar el territori. Ara mateix, el PP i Vox acaben d’aprovar una llei del sòl que desregularitza totalment el nostre territori per poder fer allò que els done la gana. Quan érem en el Botànic, amb el partit socialista vam tenir problemes per a fer la regulació.

—S’han de demanar les competències de Rodalia per a poder-les gestionar la Generalitat?
—Aquesta legislatura vaig fer una interpel·lació al ministre Puente sobre la Rodalia valenciana i li vaig exposar tots els problemes que presentava, línia a línia, i vam fer una moció subsegüent per aprovar en el ple un posicionament. El primer punt era que els valencians tinguessen la competència de Rodalia. El PP i el partit socialista van votar en contra d’aquest punt. És fonamental que la tinguem. Han de gestionar el territori les persones que hi viuen, que el coneixen. Ara, la gestió ha de venir acompanyada del finançament, de les inversions per a poder desenvolupar eixa competència. Veiem com a Catalunya tenen molts problemes perquè no tenen prou recursos. S’ha d’invertir en Rodalia. No pot ser que quan jo venia a València a estudiar, fa vint-i-cinc anys, anar de Xàtiva a València era més ràpid que no ara. No té sentit que la gent treballadora o els estudiants no tinguen un servei de qualitat. Hi ha un problema gravíssim d’inversió perquè l’estat ha invertit en gran velocitat i no en Rodalia i Regionals, que són els serveis que utilitza la gent.

—Per a guanyar les eleccions, n’hi ha prou de parlar tota l’estona de la por que vinguen la dreta i l’extrema dreta?
—No n’hi ha prou, no. Nosaltres, quan parlem del perill que governen la dreta i l’extrema dreta, ho fem amb coneixement de causa. Al congrés els dic: “No vinc del futur, vinc de València.” Nosaltres ja tenim ací la dreta i l’extrema dreta d’ençà del 2023 i sabem què implica això. Implica 234 persones mortes, quasi un milió d’afectades i zero responsables. Negligència absoluta i una reconstrucció que comet els mateixos errors de tot allò que no està ben fet. Ja tenim un govern que veta la nostra llengua, que veta les ajudes i el suport a la cultura valenciana. Que fa que À Punt siga una correguda de bous constant. Ja tenim un govern que especula amb l’habitatge, que ha tingut una vaga educativa… A la gent, no li hem de clavar la por al cos. A la gent, li hem de dir les conseqüències que té per a les dones, per al col·lectiu LGTBI, per a la gent treballadora. Per a tota la gent que no som un home blanc ric, les conseqüències que tenen uns projectes polítics autoritaris. La gent ha de saber què vota. Ens preocupa que hi haja un govern de dreta i d’extrema dreta, però això no vol dir que hàgem d’estar d’acord amb el govern del partit socialista, que no ha estat tan valent com havia de ser.

 —Fins a quin moment es podrà fer política amb la gestió negligent de la gota freda de Carlos Mazón?
—Fins que Carlos Mazón siga davant una jutgessa o a la presó. No pot ser que el màxim responsable de la Generalitat, que no era on havia de ser, que és el responsable de les emergències valencianes, que era a El Ventorro prenent gintònics mentre la gent es moria ofegada en sa casa, no ho pague. Fins que el PP no tinga la decència de no deixar que aquesta persona no siga diputat amb tots els privilegis, no pararem. Necessitem veritat, justícia i reparació. Més enllà, hi ha una cosa que és la reconstrucció. El govern espanyol s’ha de posar les piles. Molta gent no ha rebut les ajudes.

—Compromís ha aglutinat aquesta esquerra a l’esquerra del PSOE, però, així i tot, teniu prou visibilitat a l’estat espanyol?
—Les eleccions generals i els mitjans de comunicació de l’estat són un forat negre que s’emporta tota la informació. És difícil clavar l’agenda política valenciana en l’àmbit estatal.

—A mitjan legislatura, Compromís i Iniciativa us vàreu separar. Ara sou més. Com ho gestionareu?
—Tenim un protocol signat. Si obtenim grup parlamentari, tots els diputats ens comprometem a estar en eixe grup. Farem un reglament per a repartir àrees i comissions i temps d’intervenció… El problema amb el grup plurinacional Sumar va tenir a veure amb el fet que no van permetre que nosaltres, que defensàvem els interessos valencians en eixe grup, poguérem fer-ho. Volíem que Pedro Sánchez compareguera en la comissió d’investigació de la gota freda i Sumar va decidir que no volia confrontació amb el PSOE en aquesta qüestió.

—Pedro Sánchez ho ha fet bé, en la qüestió de la gota freda?
—Crec que en la reconstrucció no ho ha fet tan bé com calia. Fins i tot, els primers dies, quan s’escudava en el fet que era Mazón i la Generalitat qui en tenien les competències. Crec que ni l’actitud del partit socialista ni la de Pedro Sánchez no hauria estat la mateixa si la gota freda haguera passat a Madrid. Hi haurien intervingut abans.

—Hi ha sondatges que diuen que a la zona més afectada per la gota freda el partit que més creix és Vox. Quina anàlisi en feu?
—Crec que, en aquests moments, Vox és el partit que més creix en tots els àmbits, en totes les comarques i en tot l’estat espanyol. Som en un moment complex en què la política no dóna les respostes que necessita la gent que no arriba a final de mes, que té problemes amb el cistell de la compra, per a omplir el dipòsit, amb la feina, per a pagar el lloguer. La gent veu que tant és si governa l’esquerra com la dreta. I veuen aquests projectes antisistema, reaccionaris i autoritaris com Vox que diuen que la culpa que no arribes a final de mes o que estigues en llista d’espera a l’hospital és que hi ha una persona migrant que t’ha llevat eixe lloc, o és que hi ha dones en un lloc de feina que hauria de ser teu. I pensen que és bo no votar, o votar partits antisistema com Vox. Quan governen, la gent reacciona, però ja és massa tard. Per això els diem que pensen una mica abans de votar, perquè Vox conta mentides. Volen fer la genuflexió davant els poderosos.

—Signaríeu el sondatge del CIS?
—És clar. Un grup parlamentari valencià seria un gran resultat per al conjunt dels valencians. Crec que serà clau el 29 de novembre la mobilització. Tant de l’electorat d’esquerres com el de dretes.

—Us el creieu?
—Del punt de vista de la ciència política, cal veure la mostra, la qualitat, la cuina… Sempre hi ha interessos ocults darrere un sondatge, encara que siga públic com el del CIS. Demane prudència i és important la capacitat que tinguem en la campanya de mobilitzar el nostre electorat i de demostrar-li que el nostre vot és útil.

—Mónica Oltra farà campanya en aquestes eleccions?
—Ja en fa i la farà.

—Com és la relació ara entre Iniciativa i Més?
—Bona. Molt bona, però som una coalició i no pensem igual al 100% en totes les qüestions.

—El PP i Vox us qualifiquen despectivament de pagafantes del PSOE.
—No tenen arguments reals per a atacar el nostre treball i intenten de dir que no servim per a res al congrés. La realitat és que els nostres vots fan que passen les coses importants i valentes. No som uns pagafantes. En polítiques en favor de la majoria social, com ara apujar el salari mínim interprofessional o blindar les pensions, no demanem res a canvi, perquè som classe treballadora, defensem els interessos de la classe treballadora. Anem a totes amb les qüestions per als valencians, però no sacrificaré l’augment de les pensions o del salari mínim per unes altres qüestions. Els pagafantes dels multimilionaris i empresaris són el PP i Vox.

—Què diríeu a un votant jove, blanc, sense greus problemes econòmics, seguidor d’aquests pòdcasts de la masclosfera, ultra, perquè votàs Compromís?
—La primera cosa que li diria és que qualsevol persona que necessita treballar per a viure, qualsevol persona que no arriba a final de mes si no li ingressen el sou, és classe treballadora. La gent que necessita treballar no és rica. Per tant, tots, ells també, necessiten l’estat i els serveis públics garantits. Si sa mare o son pare té un càncer, i la germana necessita una educació especial, i sa tia ha d’anar a un centre de dia perquè té Alzheimer, no tindran prou diners per a poder viure. Els serveis públics són per a tots. Per a garantir que qualsevol persona, siga qui siga i vinga d’on vinga, tinga oportunitats. La política ha de servir perquè les persones normals tinguem l’oportunitat de fer coses extraordinàries. Si no serveix per a això, no és política. És sucursalisme, mercantilisme, interessos privats. Això fan el PP i Vox quan governen.