Una dècada després de l’esclat de la guerra civil, el fantasma de la crisi humanitària torna a planar sobre el Iemen

La represa de la guerra entre els rebels hutis, arrenglerats amb l’Iran, i el govern del Iemen, arrenglerat amb l’Aràbia Saudita, ha abocat el país a una crisi humanitària cada vegada més greu.

Segons l’ONU, les hostilitats –un front més del conflicte que s’ha estès per tot el Llevant d’ençà del febrer, quan els EUA i Israel van atacar l’Iran, i, alhora, la continuació d’una guerra civil acarnissada que fa més d’una dècada que s’arrossega intermitentment– ja han causat més de 300.000 desplaçats.

D’ençà del setembre, els hutis s’han apoderat de grans extensions de territori, cosa que els ha atorgat –per primera volta– el control sobre el trànsit naval a l’estret de Bab al-Màndeb, clau per al comerç marítim mundial. El grup rebel també ha llançat nombrosos atacs de gran abast contra infrastructures saudites, incloent-hi terminals petrolieres i aeroports.

El mes passat, el grup rebel va encerclar del tot Taizz, cosa que ha reduït dràsticament el subministrament de productes bàsics –incloent-hi menjar, combustible i medicaments– als centenars de milers de residents de la ciutat. Segons Human Rights Watch, el setge huti podria constituir un crim de guerra.

Ammar Alswaei, veí de la ciutat, diu que està desesperat per tornar a veure la seva filla, que se’n va anar de Taizz pocs dies abans del començament del setge per a sotmetre’s a una operació quirúrgica. “Em trobo en una situació terrible: ha quedat fora de la ciutat i no pot tornar a Taizz perquè han tallat les carreteres”, explica a The Washington Post en una entrevista telefònica.

Segons l’ONU, la represa dels combats ha causat, pel cap baix, 68 morts civils –la meitat dels quals infants– i n’ha ferits 204.

Els hutis, certament, tenen comptes pendents amb el govern iemenita i l’Aràbia Saudita. L’avenç dels milicians, tanmateix, també ha estat una victòria estratègica en tota regla per a l’Iran. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat de reprendre els atacs a gran escala contra l’Iran després de les eleccions de mitjan mandat d’aquesta setmana. “En algun moment ens n’haurem d’ocupar”, va dir diumenge passat.

A causa del setge, el preu d’alguns productes a Taizz –que és a menys de 160 quilòmetres d’Aden, la seu del govern iemenita– s’ha multiplicat per dos.

Els veïns, marcats per anys de conflicte, es veuen obligats a viure sota penúries terribles. “Les condicions, aquí, són terribles”, diu Alswaei, de quaranta-tres anys, que fa setmanes que prova de trobar una farmàcia que tingui el medicament que pren la seva mare.

L’home explica que treballa com a consultor per a ONG i que fins fa poc tenia un bon nivell de vida, però que els preus han augmentat tant d’ençà del començament del setge que el sou ja no dóna per a mantenir la família, i encara menys els pares.

Les organitzacions internacionals i les autoritats sanitàries denuncien que l’escassetat de combustible i de medicaments ha deixat el sistema de salut local, que ja es trobava sobrecarregat fins i tot abans del començament del setge, al límit.

“Els hospitals amb prou feines poden atendre els ferits que arriben del front”, informa Alswaei.

Dimarts, l’ONU va informar que més de 13.000 embarassades de la ciutat sobrevivien sense accés a assistència mèdica bàsica.

Taizz, la tercera ciutat del Iemen en nombre d’habitants, és coneguda pel cafè que s’hi produeix. També és on va néixer Tawakkol Karman, la primera dona del món àrab que va guanyar el premi Nobel de la pau. La ciutat s’alça sobre un terreny molt muntanyós, cosa que fa que hi arribin ben poques carreteres principals.

L’activista iemenita Yasmeen al-Eryani explica que els hutis ja havien assetjat la ciutat anteriorment i que els veïns s’hi havien adaptat relativament, però que aquesta volta la situació ha estat del tot diferent perquè l’ofensiva ha estat sobtada i els hutis s’han apoderat de grans extensions de territori molt de pressa.

“Quan parlo amb la família i els amics que hi tinc, em diuen que han tingut poc temps per a proveir-se d’aliments i que viuen d’allò que els queda”, diu. L’ONU ha demanat als hutis que hi permetin el pas lliure de mercaderies, aliments i ajut humanitari.

Houzam al-Assad, membre del gabinet de govern huti, assegura que el grup no ha tallat els subministraments essencials a la ciutat i afegeix que les forces pro-saudites mantenen el control de les carreteres que hi arriben. El Ministeri d’Afers Estrangers de l’Aràbia Saudita no ha respost les preguntes de The Washington Post, però els indicis apunten que l’avenç huti és la causa principal de l’escassetat a la ciutat.

Amb la línia del front aturada, la situació humanitària a Taizz ha esdevingut com més va més greu. Els veïns es queixen de la manca d’aigua i també d’escombraries amuntegades als carrers.

“La por ha esdevingut una part més de la vida quotidiana. Ja no hi ha cap lloc que es pugui considerar segur de debò”, diu un veí, que accepta parlar amb The Washington Post sota anonimat per por de les represàlies dels hutis. Tant ell com la seva dona tenen discapacitats físiques i no troben els medicaments que necessiten.

L’home, de trenta-quatre anys, diu que els combats a la rodalia de Taizz han fet arribar a la ciutat una onada de refugiats que no tenen lloc per a dormir ni ningú que els ajudi.

“Les necessitats de la població creixen cada dia que passa i, amb els pocs recursos que tenim, ja no podem atendre els desplaçats que ens arriben”, diu.

Per si no n’hi hagués prou, l’ajut internacional s’ha esfumat aquests darrers dos anys: el govern de Trump ha eliminat l’Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional (USAID) i els governs europeus han desviat recursos cap a la despesa en defensa.

El conflicte entre l’Aràbia Saudita i els hutis va esclatar el 2015. Uns quants mesos abans, el grup rebel s’havia apoderat de la capital del Iemen, Sanà. El conflicte va acabar desembocant en una guerra civil entre els rebels hutis i les forces del govern pro-saudita, que ha causat centenars de milers de morts al Iemen.

El 2022 va entrar en vigor una treva fràgil que es va mantenir, en bona part, fins el juliol passat, quan el govern iemenita va bombardar l’aeroport internacional de Sanà per impedir que hi aterrés un avió iranià. Els hutis hi van respondre atacant instal·lacions petrolieres saudites i blocant el pas dels vaixells saudites que travessaven la mar Roja.

Al-Eryani, en aquest sentit, avisa que la caiguda de Taizz en mans dels hutis tindria conseqüències greus per al govern iemenita: “D’allà estant es pot controlar la costa i les zones del sud que uneixen Taizz amb Aden. D’allà, es pot aïllar Aden i entrar-hi més fàcilment.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb