La temperatura ha pujat més de dos graus en vint-i-quatre anys a la franja intermèdia del Pirineu

La temperatura ha pujat al voltant de dos graus d’ençà de començament de segle a la franja intermèdia del Pirineu, entre els 1.500 metres i els 2.200 d’altitud. Segons els resultats preliminars d’un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), entre el 2002 i el 2025 la temperatura màxima hi ha augmentat 1,8 graus i la mínima, 2,1. És la franja altitudinal on l’escalfament ha estat més intens.

L’augment es registra a tots els nivells d’altitud analitzats, però s’accentua especialment en aquesta zona intermèdia. El tècnic del Meteocat Pere Esteban explica que aquest fenomen, pel qual l’escalfament és més intens en unes franges d’altitud determinades, ja s’ha observat en uns altres massissos, però que encara no s’havia comprovat als Pirineus.

Entre els 1.500 metres i els 2.200, la temperatura màxima ha augmentat a un ritme de 0,77 graus per dècada, que equival a 1,8 graus en vint-i-quatre anys. La mínima ho ha fet a un ritme de 0,86 graus per dècada, fins a acumular un augment de 2,1 graus.

L’escalfament és especialment intens a l’hivern. En aquesta estació, la temperatura màxima ha augmentat 2,9 graus aquests darrers vint-i-quatre anys i la mínima, 3,1.

Els investigadors consideren que el retrocés de la neu podria tenir relació amb el fet que l’escalfament sigui més intens a les altituds intermèdies. Segons Esteban, per sota dels 1.500 metres la neu és escassa i esporàdica, mentre que per sobre dels 2.200 metres es manté una coberta de neu persistent durant l’hivern, que es pot allargar cap a la tardor o la primavera malgrat l’escalfament global. En canvi, és entre aquestes dues cotes on el retrocés de la coberta de neu és més evident.

Vint dies menys de glaçada que el 1959

Els primers resultats de l’estudi s’han presentat avui a l’estació de muntanya de la Vall de Núria, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), durant unes jornades tècniques del projecte europeu Life Pyrenees4Clima.

El Meteocat també hi ha presentat un altre estudi que constata l’augment continuat de la temperatura de l’aire als Pirineus. El massís perd tres dies de glaçada per dècada, entenent per dia de glaçada aquell en què la temperatura mínima baixa de zero graus, i guanya 4,9 dies d’estiu per dècada, és a dir, dies en què la temperatura màxima supera els 25 graus.

Això implica que ara als Pirineus hi ha vint dies menys de glaçada que no pas el 1959 i trenta-dos dies més d’estiu.

Cinc graus més a l’estiu a final de segle

Les projeccions presentades en el marc del projecte Life Pyrenees4Clima indiquen que la temperatura dels estius als Pirineus podria augmentar cinc graus a final de segle. En un escenari d’emissions que el projecte considera molt probable, també es preveu una disminució de les precipitacions, amb un dèficit mitjà de prop del 15%, una reducció de la coberta de neu i un augment de les sequeres.

Les jornades de la Vall de Núria reuneixen noranta experts i són encapçalades per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). La coordinadora de l’organisme, Eva García-Balaguer, ha remarcat la necessitat d’anticipar-se a partir del coneixement de com canvia el clima i com pot evolucionar aquestes dècades vinents. També ha subratllat que els efectes del canvi climàtic superen les fronteres i que la resposta requereix cooperació transfronterera.

El projecte Life Pyrenees4Clima va començar el 2024 i s’allargarà fins el 2031. Té un pressupost de 19,8 milions d’euros i hi participen quaranta-set entitats. L’objectiu és connectar la ciència, les administracions, els gestors i els territoris per desenvolupar eines d’adaptació al canvi climàtic que es puguin compartir a tot el Pirineu.